Salut posarà ordre al sistema sanitari amb plans "a mida" per a 300.000 malalts crònics

Barcelona"El tsunami de gent gran ja és aquí", avisen fonts del departament de Salut. Per això, les autoritats tenen un repte majúscul al davant: adaptar el sistema sanitari a la nova realitat social, que és una ciutadania cada cop més envellida i més fràgil. De fet, un de cada cinc catalans més grans de 65 anys no té un bon estat de salut i necessita una atenció sanitària i social més intensiva que la resta. Ara per ara, pràcticament la meitat del pressupost de la conselleria –uns 12.000 milions d'euros– es destina a les cures i tractaments d'aquestes persones, però Salut admet que gairebé un terç d'aquests recursos no aporten cap benefici als pacients. Per exemple, es generen duplicitats i contraindicacions entre els diferents centres sanitaris i especialistes que els atenen.

Segons ha pogut saber l'ARA, aquest any el departament començarà a fer plans "a mida" per a totes les persones amb cronicitat complexa i en situació de final de vida, que són aproximadament unes 300.000. L'objectiu: reduir tant el nombre d'hospitalitzacions que han de fer al llarg de l'any com el volum de medicaments que prenen i les visites que han de tenir amb el metge. Així, les persones amb malalties cròniques tindran un professional o un equip mèdic de referència que actuarà com una "finestreta única" i que els organitzarà un pla assistencial i farmacològic vinculat a la seva història clínica, i que es podrà consultar des de tots els centres sanitaris del país, explica el director de l'Atenció Integrada i Cronicitat del departament de Salut, Jordi Amblàs.

Aquesta és una de les principals mesures que recull el nou Pla d’actuacions 2025 per a la integració de l’atenció a les persones fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA), a què ha tingut accés aquest diari. El programa neix amb l'objectiu d'oferir una atenció més personalitzada als pacients més dependents del sistema. Ara com ara aquestes persones tenen múltiples plans assistencials, alguns dels quals poden arribar a ser contradictoris entre ells, la qual cosa pot provocar descompensacions, desplaçaments i hospitalitzacions innecessàries, admet l'expert. "Alguns d'aquests pacients poden prendre fins a 30 pastilles en un dia. El que busquem amb aquest pla és harmonitzar tota l'atenció que reben perquè sigui més adequada i eficient", sosté Amblàs.

Menys hospitalitzacions

En concret, la iniciativa va dirigida a gent gran amb diverses malalties cròniques, com la diabetis, la hipertensió o l'artrosi; persones amb malalties greus en fase avançada, com un càncer o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), i persones amb problemes de salut mental de gran complexitat, com una esquizofrènia molt greu, entre d'altres. En aquests dos últims supòsits, el nou pla també beneficiarà els pacients infantojuvenils, tot i que Amblàs ha remarcat que, "per sort, són casos poc prevalents".

El departament té identificades unes 300.000 persones que necessiten aquesta atenció més personalitzada, un 5% de la població, si bé fonts governamentals admeten que hi ha més catalans amb aquest perfil que s'inclouran progressivament en el nou pla. Per fer-ho, Salut ha desenvolupat un algoritme que, a partir de les dades disponibles a la història clínica, suggerirà als professionals sanitaris quins pacients es podrien beneficiar d'aquesta atenció més personalitzada i, així, ampliar de mica en mica el nombre de persones amb un pla específic d'acord amb el seu nivell de fragilitat.

Per a Amblàs, aquesta mesura és imprescindible per adaptar el sistema sanitari a les necessitats actuals. "Això no va d'estalviar diners, sinó d'adequar l'atenció de les persones més vulnerables. Prioritzem que la gent pugui estar tant de temps com sigui possible a casa i no al centre sanitari", defensa l'expert. L'any passat van començar a oferir aquests plans individualitzats a alguns pacients i, segons dades de Salut, van aconseguir reduir un 4% les hospitalitzacions i un 6% els reingressos al mes. A més, aquestes persones van estar, de mitjana, 2,6 dies més a casa durant l'any en comparació amb els pacients amb cronicitat complexa que no tenien un pla personalitzat.

Prova pilot en 20 CAP

A més d'incloure aquests plans en la història clínica dels pacients, Salut establirà un circuit entre els diferents dispositius assistencials, és a dir, l'atenció primària, la intermèdia, l'hospitalària d’aguts, els serveis d’emergències mèdiques, les residències i els serveis socials, entre d'altres, per millorar les transicions dels pacients i evitar duplicitats. El departament els ha batejat com a Rutes Territorials de la Complexitat i han de servir per millorar la coordinació del sistema sanitari. A més, es formarà els professionals perquè coneguin el nou pla i les noves eines que entren en funcionament aquest any.

A banda de fer un tractament personalitzat, el nou pla també posa el focus en la prevenció. En aquest cas, es farà una prova pilot en 20 centres d'atenció primària (CAP) –que encara no estan definits– per detectar i revertir precoçment la fragilitat de les persones grans. En concret, en aquests centres es faran programes específics per a aquests pacients amb l'objectiu de preservar el seu estat de salut i endarrerir l'aparició de la cronicitat.

Amblàs ha explicat que la intervenció va dirigida que aquestes persones facin exercici físic, tinguin una bona alimentació, se'ls revisi l'estat de salut per si cal reduir o incorporar algun medicament i tinguin una vida social activa per evitar la solitud no desitjada. A més, la voluntat de Salut és anar de bracet amb la comunitat i que aquestes activitats es puguin fer en centres cívics o altres locals del municipalisme.