Un tipus diferent de demència està canviant el que se sabia sobre el deteriorament cognitiu

Una forma de demència reconeguda recentment ha permès ampliar el coneixement en el deteriorament cognitiu, fet que ha millorat la capacitat de diagnosticar els pacients i ha posat en relleu la necessitat de disposar d'un ventall més ampli de tractaments. Cada vegada es diagnostica més sovint aquesta malaltia, l'encefalopatia TDP-43 predominantment límbica associada a l'edat (LATE, per les sigles en anglès), i aquest any s'han publicat directrius que orienten els metges per identificar-la. Segons aquestes directrius, es calcula que la LATE afecta aproximadament un terç de les persones de 85 anys o més i almenys el 10 % de les persones de 65 anys. De fet, alguns pacients als quals se'ls ha diagnosticat Alzheimer podrien, en realitat, tenir LATE.

"En aproximadament una de cada cinc persones que arriben a la nostra clínica, el que abans es considerava Alzheimer sembla ser, en realitat, LATE", afirma el doctor Greg Jicha, neuròleg i subdirector del Sanders-Brown Center on Aging de la Universitat de Kentucky. Clínicament, pot semblar Alzheimer, perquè totes dues malalties estan relacionades amb problemes de memòria, però no ho és. "S'assembla a un ànec, camina com un ànec, però després no claca, sinó que brama", exemplifica Jicha.

Per si sola, la LATE sol ser menys greu que l'Alzheimer i evoluciona més lentament, explica el doctor Pete Nelson, subdirector del Sanders-Brown Center, que va contribuir a impulsar els esforços per identificar aquesta malaltia. Això pot resultar tranquil·litzador per als pacients i les seves famílies. Però no existeix cap tractament específic per a la LATE. A més, moltes persones grans presenten més d'un tipus de patologia de demència, i quan la LATE apareix conjuntament amb l'Alzheimer, s'agreugen els símptomes i s'accelera el deteriorament.

"L'Alzheimer pur és més greu que la LATE pura, però juntes són més greus: tot és més ràpid, més intens i amb un final més cruel", lamenta Nelson. Al voltant de la meitat dels pacients de 85 anys amb Alzheimer avançat també tenen LATE, segons Nelson, que afegeix que amb aquesta combinació “també és més probable que apareguin alguns dels símptomes més terribles i alarmants, com la psicosi, la incontinència urinària i altres problemes.”

La LATE sol aparèixer a una edat més avançada que l'Alzheimer i presenta símptomes generalment limitats en la pèrdua de memòria i, de vegades, dificultats per trobar paraules o anomenar objectes, explica el doctor David Wolk, neuròleg i director de l'Alzheimer's Disease Research Center de la Universitat de Pensilvània. L'Alzheimer sovint també afecta la capacitat de planificar, organitzar i dur a terme tasques, i pot provocar canvis d'humor i de comportament.

Fàrmacs contra l'Alzheimer

Neil Carey, de 87 anys, treballador social jubilat a Lexington (Kentucky), a qui prèviament li havien dit que l'Alzheimer era la causa del seu dèficit cognitiu lleu, va descobrir després d'una exploració PET que no en tenia. Ell i la seva esposa, Lora Lee Clark, van sentir-se una mica alleujats, però també confusos sobre què implicava tenir LATE. “No em preocupa com anomenin el que tinc. Posar-li un nom no canviarà res”, diu Carey. Abans tenia un “vocabulari excel·lent”, explica, “però ara, el meu camp lèxic és molt reduït.” Encara llegeix llibres, fa exercici en un gimnàs i socialitza amb amics, però cada cop oblida més noms i detalls.

La LATE va començar a ser reconeguda després que el doctor Nelson reunís uns 35 investigadors d'Alzheimer d'arreu del món el 2018 per explorar la possibilitat de designar un nou diagnòstic no relacionat amb l'Alzheimer, avaluant dades d'autòpsies cerebrals i altres investigacions. “El que em va motivar va ser el fet que no tenia diagnòstic per al 30% dels casos de demència”, explica. El 2019, el grup va publicar un informe en què es donava nom a una malaltia que els investigadors feia temps que intentaven categoritzar segons la seva biologia i els efectes al cervell.

Biològicament, l'Alzheimer comporta que hi hagi plaques formades per amiloide i per una altra proteïna, tau, que forma cabdells neurofibril·lars. La LATE implica acumulacions anòmales d'una altra proteïna, anomenada TDP-43, i que també es troba en altres trastorns neurològics, com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA). En la LATE, l'hipocamp –una zona cerebral que s'encarrega de la formació de memòria i l'aprenentatge– sovint s'atrofia més que en l'Alzheimer, indica la doctora Reisa Sperling, neuròloga de Harvard, que va proposar el nom de la malaltia. Per això el diagnòstic sol incloure una exploració cerebral de l'hipocamp, proves de l'Alzheimer i una avaluació de si els símptomes cognitius s'assemblen més a la LATE que a l'Alzheimer.

Els pacients amb LATE pura no serien elegibles per als fàrmacs recentment aprovats per a l'Alzheimer, ja que no tenen l'amiloide que aquests medicaments ataquen. Els experts en demència exposen que, com que els assaigs amb fàrmacs antiamiloide es van dur a terme abans del reconeixement generalitzat d'aquesta nova demència, és possible que alguns pacients tinguessin tant Alzheimer com LATE i que no s'haguessin pogut beneficiar tant dels medicaments. Això podria haver contribuït a l'èxit global relativament modest dels fàrmacs a l'hora de frenar el deteriorament cognitiu en persones amb Alzheimer lleu. “Potser les persones que tenen Alzheimer pur responen realment bé a aquests medicaments, i la mitjana s'ha vist afectada per casos amb moltes més copatologies”, defensa Wolk.

Assaig amb 64 pacients

El primer assaig clínic que prova un tractament per a la LATE està en marxa a la Universitat de Kentucky, amb la participació de Carey. L'assaig utilitza nicorandil, un medicament aprovat a Europa i a l'Àsia per tractar l'angina, el dolor al pit provocat per la reducció del flux sanguini al cor. “És una pastilla per al cor, però sembla que actua sobre les anomalies genètiques que s'han vinculat amb la LATE”, diu Jicha, que dirigeix l'assaig. Com que el nicorandil augmenta la circulació en els vasos sanguinis petits, l'esperança és que pugui ajudar a evitar que l'hipocamp s'atrofiï i protegir el teixit cerebral.

L'assaig, que dura dos anys i s'espera que acabi l'any vinent, inclou 64 persones amb problemes de memòria relativament lleus, que prenen dues pastilles amb forma de cor diàriament, sigui placebo o nicorandil. Encara es desconeix la causa de la LATE, però una variant genètica que augmenta el risc d'Alzheimer i de patologies vasculars, l'APOE4, també eleva el risc de LATE. Diversos neuròlegs van explicar que ara planegen reavaluar alguns pacients. “El que estem aprenent sobre la LATE és que és molt més comuna del que pensàvem”, diu Ghoshal.

Per a Hester, tècnic jubilat d'equipament biomèdic hospitalari i oficial de l'Exèrcit de l'Aire acostumat a una vida activa i plena de viatges, l'objectiu és “llevar-se l'endemà i continuar endavant”. Ha començat a tenir dificultats per fer feines de reparació de la casa que abans feia sense problema. La seva dona també l'ajuda amb la dificultat per recuperar paraules que vol dir, un símptoma agreujat per un altre diagnòstic, l'afàsia progressiva primària. Durant el dinar a casa, tenia problemes per recordar el nom d'una sala de l'església, i la va anomenar “l'àrea on tenim un munt de gent”. La senyora Hester el va guiar fins a la paraula correcta: auditori.

Quan intentava recordar quan va tenir lloc un esdeveniment, va dir: "Comença amb S”.

“Setembre?”, va preguntar ella.

Ell va negar amb el cap. “No, és un dia", va dir.

“Diumenge o dissabte?”, va preguntar.

“Dissabte”, va respondre.

Saber que té LATE en lloc d'Alzheimer és important, diu. “Però encara tinc problemes, oi?”

Copyright: The New York Times