Salut
Societat 25/11/2021

Els virus infantils que preocupen els pediatres més que el covid

Els refredats, les bronquiolitis i les gastroenteritis augmentaran fins al febrer però ja s'està notant als hospitals

4 min
Nen d'acollida

BarcelonaNo han acabat de recuperar-se del refredat que ja pesquen una gastroenteritis o els comencen a sortir erupcions cutànies a la boca, les mans i els peus. Els nens són imants per als virus i aquests es converteixen en el malson de totes les famílies amb criatures a l'escola bressol o a educació infantil. Des del setembre, les consultes i les urgències pediàtriques per malalties respiratòries i digestives freqüents han anat augmentant, tant a l'atenció primària com als hospitals, després que els últims vint mesos el coronavirus els deixés fora de joc i, de forma indirecta, protegís les criatures. De fet, els pediatres asseguren que el 2020 va ser el millor any per néixer i el menys medicalitzat per als nens, precisament per l'absència de virus. "I ara veiem una explosió de casos de virus hivernals que han tornat a donar la cara, com el virus sincític respiratori (VSR) i els enterovirus", explica Antoni Soriano, de la unitat de Patologia Infecciosa Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron.

Els pediatres consultats per l'ARA confirmen que ja s'observa un augment de la càrrega hospitalària relacionada amb aquests virus que gairebé havien desaparegut, en alguns casos per sobre del que s'esperava, però diuen que de moment és una prevalença molt semblant a les que es produïen quan encara el covid no alterava el ritme dels patògens estacionals. El cap de pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu, Juanjo García, explica que la majoria de pacients que s'atenen ara al centre pateixen algun tipus de bronquiolitis, ja sigui causada pel VSR com pel rinovirus, que es comporta com un refredat comú però també exacerba els bronquíols i les crisis asmàtiques.

Amb tot, aquests virus han fet repuntar "significativament" les hospitalitzacions els últims deu dies i, avui dia, hi ha una quinzena d'ingressats amb aquesta condició només al Sant Joan de Déu. També es visiten ara més casos de patologies respiratòries causades per metapneumovirus (que generen quadres similars a la bronquiolitis), d'enterovirus com el de la malaltia boca-mà-peu i de diarrees i vòmits provocades pels rotavirus. En canvi, apunta el facultatiu, de la grip encara no n'hi ha rastre.

Tots aquests virus són típics de l'època hivernal i es transmeten quan baixen les temperatures. Però l'any passat va ser una excepció a causa del covid i els causants de la bronquiolitis, per exemple, es van escampar fora de temporada: en comptes de circular entre els mesos de novembre i març, van començar a fer-ho partir de l'abril i entre maig i juny, a l'estiu, i van provocar desenes d'hospitalitzacions. "Ara pot semblar que hi ha molts més casos, però sembla que els patògens respiratoris i digestius es comporten com qualsevol altre any", planteja García. No obstant això, matisa, tot és molt incert i no es descarta que hi pugui haver un primer pic d’aquí a quinze dies.

Dos hospitalitzats amb covid

Aquesta evolució a l'alça sí que preocupa els pediatres perquè les urgències i les unitats de cures intensives (UCI) se solen omplir de lactants i nens molt petits amb aquests virus. Res a veure, asseguren els dos pediatres, amb l'impacte del coronavirus, que pràcticament no afecta els petits. Soriano explica que la incidència de covid entre els menors de 12 anys (173 casos cada 100.000 habitants l'última setmana) és ara més alta que en alguns grups d'edat adults (111 casos) perquè no estan vacunats, però insisteix que no són xifres comparables a la dels adults en altres onades epidèmiques, quan no estaven immunitzats.

"En canvi, pel que fa als virus hivernals, la incidència infantil està per sobre del que seria esperable per aquesta època de l’any. Sembla que tots els virus tornen a convergir després d'un any d'aturada", resumeix. A la Vall d'Hebron, per exemple, fa més de dos mesos que no ingressa ni un sol menor d'edat per coronavirus. En tot l'àmbit català, hi ha dos nens de 0 a 9 anys hospitalitzats amb covid.

Però, ¿per què van desaparèixer els virus l'any passat? Els experts creuen que hi ha diferents factors que hi han influït, si bé no n'assenyalen cap com a principal. En concret, ho atribueixen a la interferència viral del covid, que no ha permès a la resta de virus tenir capacitat per replicar-se, així com la generalització de les mesures de protecció individual (mascareta, higiene de mans i distància social), que han protegit també col·lectivament. Amb tot, admeten que el curs passat les escoles bressol i els centres educatius estaven oberts i no es feia servir mascareta en nens tan petits. "Aquests arguments no poden explicar-ho tot. També podem pensar que la vigilància epidemiològica concentrava tots els seus esforços en el covid, de manera que potser es van escapar alguns casos, però no hi ha una explicació única", diu Soriano.

Passar un virus és un procés natural –i quasi obligatori– per a les criatures, que amb cada contagi van desenvolupant defenses que enforteixen el seu sistema immunitari. És a dir, a mesura que s'infecten, estan més protegits. Per això, García planteja la possibilitat que aquest any es puguin veure nens amb virus estacionals més greus perquè durant el seu primer any de vida no han estat en contacte amb ells i poden ser-hi més susceptibles. "Això no necessàriament ha de comportar un augment significatiu de la severitat dels casos, però sí que podrien patir símptomes més forts", puntualitza.

stats