Els nous tests ràpids xinesos només funcionen a partir d'una setmana de la infecció

El ministeri i els experts coincideixen que només poden jugar un paper complementari dels PCR

GEMMA GARRIDO GRANGER / PAU RUMBO

A la segona ha anat la vençuda, tot i que amb força matisos. Després del fiasco de la primera remesa de tests ràpids importats de la Xina que es van haver de retornar perquè només tenien un 30% de sensibilitat per detectar el virus davant del 80% que prometien, ara el govern espanyol n’ha adquirit un milió de nous a una altra empresa xinesa. I, segons ha anunciat al Congrés el ministre de Sanitat, Salvador Illa, l’Institut Carlos III de Madrid n'ha validat la fiabilitat però només per als pacients que porten més d'una setmana infectats per coronavirus. La sensibilitat dels tests és del 80% en aquests casos; en canvi, en els contagis per un temps inferior, l'índex es retalla fins el 64%.

Si bé pot semblar, a simple vista, que la eficàcia d’aquestes proves és força bona, els experts descarten que puguin substituir les reaccions en cadena per la polimerasa (PCR, sigles en anglès), les que es fan servir com a cribatge rutinari. La Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia (Seimc) recorda que per fer un diagnòstic ràpid del virus calen proves de detecció del material genètic víric molt sensibles, que puguin oferir resultats d’alta fiabilitat des del primer moment de la infecció. Els tests de detecció ràpida són serològics (s’interpreten a través d’una gota de sang) i busquen els anticossos alliberats pel sistema immunitari davant la infecció. En molts casos aquesta resposta no arriba fins al cinquè o setè dia des de la infecció -en molts altres casos, és encara més tardana- i, de fet, Illa ha reconegut que la fiabilitat dels resultats d’aquests nous tests només queda garantida passada una setmana des de la infecció. Per tant, en pacients d'evolució inferior als 7 dies, la sensibilitat del 64% és inferior al 70% que determina la Seimc com a límit “acceptable”.

Per tot plegat, Illa admet que els tests ràpids no poden substituir les PCR per manca de fiabilitat, i ha explicat que es concebran com una ajuda: "Aquests tests són un complement adequat als PCR en accions de cribatge ràpid i en entorns d'una gran prevalença, com hospitals o residències d'avis", ha dit Illa, que ha ressaltat que els PCR seguiran sent la "peça central" de la lluita contra el virus.

Llegeix aquí l'informe on la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses demana una sensibilitat mínima del 70% per a considerar vàlid un test.

Quins tests són els més fiables?

¿Quin problema hi ha amb els tests serològics, els anomenats kits de detecció ràpida del covid-19? Aquestes proves permeten detectar en un mateix procés els anticossos que genera el sistema immune quan es defensa de la infecció (IgM i IgG). Tant l’OMS com la FDA defensen el seu ús en el diagnòstic microbiològic del virus, perquè són proves molt ràpides que funcionen com les tires reactives de l’embaràs tot i que a través d’una punció al dit i una única gota de sang (no cal una extracció com a tal). La celeritat en la consecució de resultats, que s’acostumen a obtenir en menys de 30 minuts, esperonen les autoritats sanitàries d’arreu. Ara bé, aquests tests també acumulen tota una sèrie de desavantatges que Espanya ha pogut comprovar: la resposta dels dos anticossos és incerta i variable durant l’evolució de la malaltia i aquests tests són poc sensibles al virus en la fase primerenca de la infecció. La Seimc alerta que poden donar falsos negatius, és a dir que la prova digui que no hi ha càrrega vírica però el pacient estigui infectat pel virus.

Els experts avisen que no funcionen a ple rendiment fins el cinquè o setè dia des de la infecció i que només podrien ser útils si es té la seguretat que el pacient ha passat ja la fase precoç de la malaltia. No si presenta símptomes inicials o es desconeix el període estimat de contagi. Els microbiòlegs sí creuen, però, que serien útils en la cerca de tractaments a partir de sèrum de pacients immunitzats, així com avaluar els prototips de les vacunes. A més, serien de gran utilitat per a la ciència epidemiològica per comprendre el paper que haurien tingut les infeccions asimptomàtiques en la propagació del virus.

Sobre el rol secundari que pretén donar Illa als tests ràpids vista la seva manca de fiabilitat, la Seimc hi coincideix en considerar-los complement en supòsits molt concrets, com ara en pacients que van a urgències o ingressen i es té convenciment que fa més de cinc dies que van començar els símptomes; entre personal sanitari de baixa per descobrir si estan immunitzats i garantir la seva tornada a la feina, i en pacients amb sospita d’infecció (té símptomes evidents) però al qual la PCR surt negativa.

No ens equivoquem: la PCR no és infal·lible. Ara bé, i malgrat que també hi ha marge d’error i poden donar falsos negatius si el frotis nasofaringal es fa de forma inadequada o si el pacient excreta poc virus en el moment que se li fa, són el procediment de detecció de referència. Els microbiòlegs poden identificar el virus des dels primers moments de la infecció i els laboratoris ja estan habilitats per analitzar i automatitzar aquests resultats a partir d’un gran volum de mostres. Però el procés és lent. És una tècnica complexa, que requereix d’una maquinària específica i un període de temps pot allargar-se fins a dos o tres dies en funció de la demanda. Fer una còpia del material genètic i detectar l’ARN que correspon al virus pot trigar fins a una hora i processar el resultat, fins a dues hores més, com aviat.

Illa, moderadament optimista

Per altra banda, el ministre, conscient de la situació crítica en moltes comunitats autònomes, que amplien a marxes forçades les places d'UCI, ha anunciat la compra de 5.000 respiradors a l'empresa Hersill, a Móstoles (Madrid), que s'entregaran a un ritme de 100 diaris a partir de demà. A banda, també ha avançat que SEAT en fabricarà fins a 300 diaris. 

Illa valora positivament l'estabilització de la corba que mostren les noves xifres de contagis i els ingressos a les UCI, que només han pujat un 3,7% respecte ahir.  "Quan parlem de morts, les dades no són bones, però la corba s'ha estabilitzat i comencen la fase de ralentització", ha sostingut el ministre. "Encara queden setmanes dures, però entre tots ho estem aconseguint", s'ha felicitat.