El sector social s'uneix per exigir més inversions que posin fi a "l'infrafinançament crònic"

Entitats, patronal i sindicats volen que les partides augmentin del 0,5% del PIB al 2% en set anys

Fins a dotze organitzacions del sector social i d'atenció a les persones s'han unit aquest dilluns per plantar cara al Govern i exigir que els pressupostos del 2020 posin fi a "l'infrafinançament crònic" que pateix el sector. Patronals, sindicats, entitats i col·legis professionals han fet un front comú per reclamar que els comptes de l'any que ve estiguin dotats de més inversió en aquest àmbit, la qual cosa permeti superar la congelació de tarifes i millori els convenis col·lectius, equiparant així les condicions laborals de tots els professionals del sector.

Les diferents organitzacions han firmat un manifest en què reclamen un pla de treball que elevi la inversió actual per aconseguir passar, en un període de set anys, del 0,5% del PIB actual al 2%, la mitjana d'inversió social a la resta de països europeus. L'objectiu, asseguren, és poder garantir la qualitat dels serveis que presten i situar el sector social i d’atenció a les persones com un pilar fonamental i estratègic de l’estat del benestar, al costat de la salut i l'educació.

Amb l'objectiu de forçar aquests canvis al més aviat possible, les organitzacions –entre les quals hi ha la Taula del Tercer Sector, la Confederació, la patronal ACRA, els sindicats CCOO i UGT i el Col·legi d'Educadors– han instat les forces polítiques a reunir-se amb "urgència", amb interlocucions d'alt nivell, per revertir "de forma immediata" la situació del sector, que, segons aquestes organitzacions, pateix un clar retrocés des que va esclatar la crisi econòmica. 

"Davant la manca de respostes i solucions del govern de la Generalitat de Catalunya [...] reclamem unes polítiques públiques que assegurin la cobertura dels drets socials, la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals", diu el manifest. L'acte ha acabat amb la constitució d'una mesa unitària que servirà per "denunciar amb més contundència la situació crítica en què es troba el sector", han apuntat els portaveus.

Desplegament de lleis i salaris mínims de 14.000 euros anuals

Entre les exigències de la mesa també hi ha desplegar de forma efectiva la llei de dependència, la renda garantida de ciutadania, l'actualització de l’IRSC, l'habitatge social, el Pacte Nacional per la Interculturalitat, l'Agència Catalana de Protecció Social, la llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, el suport a les famílies i les mesures per erradicar la violència masclista. 

Segons les dades del sector, el 75% de les persones que treballen en aquests àmbits són dones, i es planteja que, com a mínim imprescindible, els pressupostos permetin garantir uns salaris mínims de 14.000 euros anuals. També assenyalen les grans diferències de salaris –que "caldria equiparar"– entre professionals que treballen en entitats de gestió directa i els que treballen en entitats de gestió externalitzada.