De la selva… A Sant Jaume de Llierca
Una família aconsegueix els permisos per tenir un lleó a casa
Sant Jaume De Llierca“Hem canviat la nostra vida per poder tenir el Simba a casa”, admeten Eloi Cardellach i Mada Simbae, una parella de Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) que fa més d’un any i mig que conviuen amb un lleó en una finca als afores del poble, on han creat un santuari d’animals. Després de passar tots els controls i complir els requisits, han aconseguit tots els permisos necessaris per tenir legalment l’animal, que pesa més de 200 quilos i encara ha de créixer més.
Simba, el lleó, va arribar a les seves vides fa uns dos anys. Un conegut seu es dedica a facilitar l’intercanvi d’animals entre zoològics i li va arribar a les mans una cria de lleó que volia comprar un circ de l’Europa de l’Est. Però li va fer llàstima i va proposar al matrimoni que se’l quedessin. “Nosaltres no el vam buscar, volíem fer un santuari d’animals domèstics i de granja. Però quan el vam conèixer... ja no ens en vam poder separar”, reconeix la parella, que a partir d’aquell moment va capgirar la seva vida per poder-se’l quedar.
El matrimoni, que vivia a Terrassa (Vallès Occidental), va comprar una finca a Sant Jaume de Llierca, la va convertir en nucli zoològic i va fer les obres necessàries per complir amb els requisits de seguretat. “Ha sigut un procés llarguíssim. L’administració no s’hi havia trobat mai i no sabien ben bé com havia de ser el recinte o l’altura mínima de la tanca. Així que vam trucar al Zoo de Barcelona per saber com els tenien ells”, indica Cardellach. I just al costat de casa seva van delimitar un terreny de 5.000 m( 2) -que aniran ampliant fins als 15.000 m( 2) -, amb una doble tanca de ferro forjat de 4 metres, on viu el Simba amb un dels seus gossos, el Tornado.
Segons els propietaris, ell de Terrassa i ella del Brasil, han criat el lleó com un membre més de la família. “Quan era petit dormia amb nosaltres al llit, sortíem al pati, jugàvem...”, recorda Simbae, que assegura que mai ha patit per la perillositat. “Li tinc zero por però 100% de respecte”, i defensa que “tothom és lliure d’afrontar els riscos que vulgui, si no fa mal a ningú”. “N’hi ha que es posen davant els toros o que es llancen en paracaigudes”. Sobre les necessitats del felí, expliquen que cuidar el Simba, a la pràctica, és gairebé igual que amb la resta d’animals. Necessita unes vacunes semblants a les dels gats i menja cada dia quatre quilos de carn de tota mena: pollastre, vedella, senglar, xai, porc... que compren a una empresa especialitzada en alimentació de zoològics i a la carnisseria del poble. “No caça, són sempre animals morts”, subratllen tots dos.
Sense queixes dels veïns
Però el lleó no és l’únic animal que tenen al santuari que han creat amb només fons privats. En total, hi tenen una quarantena d’exemplars entre gossos, gats, cavalls, fures, cabretes, una ovella, un toro, una vaca i una cacatua. “No estem a favor de tenir animals salvatges en captivitat però el Simba, per exemple, ja no pot tornar a la selva perquè no sap caçar”. “Un cop el mal està fet, l’única cosa que podem fer és cuidar-los en les millors condicions possibles”, diuen.
Pel que fa a les relacions amb els veïns, Cardellach i Simbae sostenen que no han tingut cap problema. “Al principi molts ens preguntaven coses i venien a casa. Però quan van veure que el tenim en un lloc segur, tothom va quedar molt tranquil”. I sobre els motius que els han portat a canviar la seva vida per un lleó, admeten que només n’hi ha un: amor. “Sempre hi he tingut una relació molt especial, inexplicable. Només amb una mirada ja sap què li dic”, assegura la brasilera.
