'Com ens sentim les persones amb síndrome de Down?', la carta d'Andy Trias

BarcelonaLes persones amb la síndrome de Down (SD) tenim sentiments. Quan m’assabento que hi ha persones a les quals no els han permès entrar en un pub, allotjar-se en un hotel o votar pel simple fet de tenir la SD, em sento trist i humiliat. I no només per la discriminació que això representa, sinó perquè la societat s’ha deixat perdre l’oportunitat de conèixer-nos. Si ens haguessin conegut una mica, no ens haurien marginat.

Us proposo un exercici: que les persones que no teniu discapacitat intel·lectual us poseu en la pell d’una persona amb SD. Per exemple, ¿com us sentiríeu si no us deixessin allotjar en un hotel tot i tenir-hi reserva?

Qualsevol discriminació posa en perill la nostra autoestima. Posar-se en la pell de l’altre significa ser comprensiu i entendre què li pot passar i acompanyar-lo en els mals moments.

Em preocupo quan veig que una altra persona està plorant o ho passa malament. Posar-se en la seva pell, intentar comprendre’l i ajudar-lo no és tan difícil. En definitiva, el que no vols que et facin a tu, tu no ho facis als altres. Així de simple.