Sílvia Congost: "Les parelles que estan bé de debò són l'excepció"

L'experiència personal va portar la psicòloga Sílvia Congost a especialitzar-se en dependència emocional i autoestima. L'èxit i els milers de visites al seu blog i a la seva web personal la van convèncer que són més dels que ens pensem els que estan atrapats en una relació que no els fa feliços i no saben com sortir-ne. Aquest és l'origen del llibre que acaba de publicar: Cuando amar demasiado es depender (Ediciones Oniro).

Tu mateixa has patit una relació de dependència emocional.

Fa uns anys vaig tenir una relació de parella i, al principi, com totes les relacions que comencen, tot era fantàstic. Però partia, com la majoria de persones, de no ser gaire conscient del que jo buscava ni del que esperava trobar en l'altre. Van anar passant els anys i cada cop em sentia pitjor, veia que no estava bé i m'anava destruint, però no sabia com sortir-ne. Al final vaig anar a una xerrada de Walter Riso [psicòleg clínic] on vaig sentir a parlar per primer cop de dependència emocional i vaig entendre-ho tot.

Com ho vas fer per sortir-ne?

La dependència emocional és una addicció, com n'hi pot haver a les drogues o a l'alcohol, però a una altra persona. I vaig pensar en les eines que s'utilitzen per desenganxar la gent de les addiccions, com el contacte zero o superar la síndrome d'abstinència. Perquè tot això es dóna exactament igual, o pitjor. Jo mateixa vaig anar treballant-ho i investigant. També veia clients que els hi passava, i vaig dissenyar un sistema que permet en menys de deu sessions fer un canvi radical.

Definim què és dependència emocional.

Seria la incapacitat a renunciar a una relació de parella en els casos en els quals és absolutament necessari fer-ho. Si l'altre no ens estima i ens ho esta demostrant, si els nostres valors no coincideixen o si xoquem constantment perquè no veiem la vida de la mateixa manera, potser no és la persona adequada. I, sobretot, quan hi ha maltractament, quan ens falten al respecte, quan ens tracten malament... hem de marxar immediatament. No hem d'esperar que hi hagi una segona vegada perquè entrem en la dinàmica d'esperar que l'altre canviï i aquest és el gran error.

En veus molts casos a la consulta?

El 90% dels casos que tinc són de dependència emocional, i tinc llista d'espera.

Sí que hi ha persones que tenen relacions de parella insatisfactòries!

Moltes. Hi ha molta més gent que està malament en la relació de parella que no pas bé. Els que estan bé de debò són excepcions. També hi ha parelles que creuen que funcionen però no estan bé. I no sabem com gestionar els problemes en la relació. Ens imaginem que les relacions de parella són allò de "van ser feliços i van menjar anissos", i quan passen coses no sabem on posar els límits. Hem de tenir clar que en una relació de parella no hi ha mai garanties. Ens venen la idea que és per a tota la vida, però això és absurd.

No s'ensenya com han de ser les relacions de parella.

No s'ensenya a pensar en l'amor d'una manera racional. Això de l'amor per a tota la vida seria molt maco, però la realitat no sempre és així. I el que fem és anar al metge i en sortim amb ansiolítics i antidepressius, i no fa falta. Només cal, a través de treball terapèutic, entendre que allò no és el que vols i que aquella persona no t'està fent feliç.

La por a la soledat pot ser un fre.

La causa principal és la falta d'autoestima, no confiar prou en les nostres capacitats per tirar endavant sense aquella persona.

En el llibre dius que no s'ha d'estar amb algú per necessitat.

Sempre dic que estimar és triar, és sentir que som lliures i que triem aquella persona a consciència perquè encaixa amb nosaltres i llavors l'estimarem. En canvi, dependre'n és des de la necessitat.

Com es pot superar la dependència emocional?

Primer, ser-ne conscient, perquè assumir que tens una addicció costa. I després, contacte zero estricte: ni xarxes socials ni sentir res d'aquella persona. I com més dies passis sense tenir contacte amb la persona, més bé et sentiràs.

L'autoestima és clau.

Cal enfortir l'autoestima per superar la sensació que no ets capaç d'estar sense l'altra persona, ja que aquest pensament és el que impedeix deixar la relació. En canvi, si una persona amb una bona autoestima veu que està amb algú amb qui no encaixa, ho deixarà.

I després, què?

Renéixer i recuperar la teva vida, però no la mateixa, sinó més bona, perquè, quan has patit, en surts reforçat, tens les coses més clares i és difícil tornar a tenir una relació tòxica.

I com és una relació sana?

És aquella que t'aporta, que encaixa en el que tu esperes trobar en l'altre, que els seus valors encaixen amb els teus i que mireu en la mateixa direcció. Que voleu el mateix a la vida i que podeu fer un equip i construir. Això et donarà sensació d'equilibri, fortalesa i la seguretat que si un dia aquella persona ja no t'estima o s'ha fixat en una altra, no passa res, podràs continuar.