SOS Costa Brava aposta per eliminar 20.000 habitatges que es podrien aixecar al litoral gironí

Girona"Seguir urbanitzant i deixant construir a la Costa Brava és destruir-la. Cal aturar i desclassificar massivament totes les urbanitzacions previstes perquè encara hi som a temps". És el crit d'alerta que ha fet aquest matí l'advocat de la plataforma SOS Costa Brava, Eduard de Ribot. L'entitat ha presentat una bateria d'al·legacions que ha presentat al Pla Director Urbanístic (PDU) de la Generalitat i que marca el futur creixement urbanístic del litoral gironí. El document preveu que s'eliminin 15.000 habitatges previstos, però per a l'entitat ecologista són insuficients: "S'haurien d'extingir uns 20.000 habitatges més", ha reclamat un dels portaveus de la plataforma, Sergi Nuss.

SOS Costa Brava, que aplega una trentena d'entitats ecologistes, assegura que abans de redactar les al·legacions han analitzat a fons el PDU, els planejaments urbanístics dels 22 municipis del litoral gironí i la sostenibilitat de totes les poblacions. I la seva conclusió és clara, segons De Ribot: "És un primer pas necessari però manifestament insuficient".

En aquest sentit, una altra de les portaveus de l'entitat, Marta Ball-llosera, ha assenyalat que han reclamat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que faci un estudi que analitzi si el creixement urbanístic previst al PDU és viable "basant-se en la disponibilitat d'aigua, tant en la quantitat com en la qualitat". "Perquè, si no, no podem parlar de sostenibilitat", ha apuntat Ball-llosera que també creu que el pla "és positiu, però es queda en un document de mínims".

Construir en terrenys naturals

En les al·legacions que ha presentat l'entitat, i que sumen una vuitantena de pàgines, els ecologistes critiquen que el PDU permet que es construeixi en terrenys on hi ha risc d'inundació, que tenen pendents superiors al 20% o que afecten zones del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). "Això és manifestament il·legal. Com es pot permetre? Per això, exigim que s'extingeixi l'edificabilitat en aquests sectors", subratlla l'advocat Eduard de Ribot, que ha posat d'exemples els sectors de Montcal-2, de Begur, o Coma Morisca, de Portbou.

Així mateix, la plataforma aposta perquè la Generalitat prohibeixi edificar en zones boscoses, a prop de rieres i, especialment, volen evitar que s'aixequin més construccions a primera línia de mar. "Hi ha prop de mil hectàrees de bosc a sectors com la riera del Mas Llor a Tamariu, Canadell a Calella, Bellafosca a Palamós o els Olivets de Cadaqués. És inadmissible que aquest pulmó salti a trossos", ha retret De Ribot.

El PDU determina quants edificis es podran aixecar en 17 municipis de la Costa Brava, però en va deixar cinc fora de la normativa perquè tenien els planejaments adaptats al Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Són Castelló d'Empúries, Palafrugell, Palamós, Platja d'Aro i Calonge, que sumen 9.234 habitatges potencials. SOS Costa Brava reclama que s'incloguin aquests municipis al PDU i posa d'exemple de Castell-Platja d'Aro, on "es podria perllongar l'actual passeig fins a un quilòmetre més, i construir-se fins a 400 habitatges en un espai de 13 hectàrees".

Un cop presentades les al·legacions, la plataforma ha engegat una campanya a change.org per recollir suports per protegir la Costa Brava de més edificacions. A més, també està parlant amb ajuntaments per aconseguir suports: quan s'aprovi definitivament el PDU, l'entitat hi presentarà un recurs contenciós en contra.