Emergència social
Societat 30/11/2021

Almenys 200 menors malviuen en locals o assentaments a Barcelona

Les entitats socials denuncien els obstacles que hi ha per accedir a un habitatge social

4 min
419 persones viuen en assentaments irregulars a Barcelona

BarcelonaLa mort d'una família en uns baixos ocupats de la plaça Tetuan de Barcelona ha tornat a posar en evidència una situació que no és nova ni té una solució immediata: l’infrahabitatge i els obstacles que hi ha per accedir a un habitatge social. Pel cap baix, 208 menors d’edat sobreviuen en locals o assentaments de la ciutat, en unes condicions d’habitabilitat inadequades i indignes. Segons l’Observatori de Drets Socials, s’han detectat 86 assentaments amb 481 residents, entre els quals hi ha 53 criatures, i 105 locals ocupats, on malviuen fins a 481 persones, de les quals 156 són menors. En total, com a mínim són 865 persones. A aquesta dada encara se li han de sumar el miler de persones que dormen directament al carrer i una xifra indeterminada –però que suma més de 3.000 persones –de les que s’allotgen en habitacions compartides i hostals. 

Segons ha explicat la Comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, la dada es manté constant en els últims anys, tot i que es detecta que cada cop hi ha més ocupacions de locals i menys assentaments. Hi coincideix Raúl Martínez, subdirector de Cepaim, que constata que estan desapareixent els grans assentaments i naus ocupades amb desenes o fins i tot centenars de persones, que passen a buscar alternatives en els locals comercials tancats per falta d’activitat. “Això fa que passin més desapercebuts, que s’invisibilitzi aquestes persones” i que sigui més difícil controlar-les per donar-los suport, afirma. 

Com la família morta, la majoria d’aquestes persones són estrangers que, com que no tenen la documentació en regla, queden al marge de les ajudes bàsiques. És el peix que es mossega la cua, el cercle pervers que condemna els immigrants sense papers a “quedar exclosos del mercat laboral i de lloguer”, denuncia el responsable de Cepaim.

Amb aquest panorama, els locals comercials buits o les naus en desús són, doncs, “els espais que troben i els únics als quals poden accedir”, perquè sense papers “ningú els lloga res encara que tinguin diners per pagar-ho”, subratlla el responsable d’aquesta entitat, que atén persones vulnerables en aquestes situacions.

Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha tornat a insistir que sense una reforma de la llei d’estrangeria per facilitar la residència i arrelament de persones que ja resideixen a l’Estat no es podrà fer una actuació estructural. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, ha insistit que molts estrangers sense documentació es traslladen a Barcelona perquè és un dels pocs consistoris que compleixen amb la llei d’empadronar aquest col·lectiu perquè així puguin accedir a ajudes bàsiques i tinguin la targeta sanitària i una plaça escolar. És el que la tinenta d’alcaldia ha qualificat de “reconeixement de ciutadania”.

Però aquest cercle té el pecat original d’una llei d'estrangeria que està dificultant la regularització o l’arrelament familiar de milers d’estrangers sense papers, denuncien les ONG. En aquest sentit, Pérez ha reclamat un altre cop una reforma de la norma “per donar oportunitat als que de facto ja són veïns”. És un clam compartit amb entitats del tercer sector que assenyalen que els requisits s’endureixen fins al punt que només els queda estar-se anys en la més extrema de les marginalitats.

Ni la renda garantida ni l’ingrés mínim vital. Sense papers, no hi ha manera de poder tenir aquestes prestacions, creades per ajudar els més vulnerables. Així, persones com les quatre víctimes mortals de Tetuan només poden rebre “ajuts puntuals, però no uns que els permetin tirar endavant”, assenyala Martínez.

Tampoc no hi ha sortida habitacional. La Mesa d’Emergència de l’habitatge social, creada per donar una solució d’urgència a les famílies desallotjades, és una eina inútil per a famílies com la de Tetuan. Primer, com ha explicat l’Ajuntament, molts dels que malviuen ocupant infrahabitatges es guanyen la vida amb la ferralla, i entrar en un habitatge vol dir renunciar a aquests pocs ingressos o no tenir on deixar el material. Però ni que ho volguessin tampoc podrien: el requisit exigit pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona (format en un 40% per l'Ajuntament i en un 60% per la Generalitat) és que els sol·licitants a un pis de lloguer social hagin perdut un contracte o un habitatge amb cèdula d’habitabilitat. Per tot plegat, la Taula del Tercer Sector, que aplega 3.000 entitats socials, assenyala que el cas de la plaça Tetuan és l’últim exemple de “la falta de solucions polítiques reals i efectives” a la vulneració del dret a un habitatge “digne, assequible i segur”.

Avui hi ha 686 persones esperant un habitatge social d’emergència només a Barcelona. Això és només un reflex de l'enorme dèficit estructural del parc de pisos socials: només un 2% dels habitatges ho són, enfront del 15% de la mitjana europea.

Les entitats socials demanen més compromís a les administracions per garantir els drets de la infància

La Taula del Tercer Sector també lamenta que el cas d'aquest dimarts faci visible la realitat de la pobresa infantil. "A casa nostra també hi ha infants que viuen en condicions absolutament indignes i de molta precarietat", subratllen. En aquest sentit, la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) ha reclamat més compromís a les administracions per evitar "casos de pobresa extrema amb conseqüències dramàtiques" i garantir els drets fonamentals de la infància i les seves famílies. FEDAIA també ha remarcat que són moltes les famílies que "es veuen obligades" a viure en infrahabitatges, en situacions de pobresa extrema, "que posen en risc la seva vida i representen una vulneració inacceptable dels seus drets fonamentals".

Aquesta entitat fa un any que està exigint a les administracions i als actors socials una estratègia catalana per a l'eradicació de la pobresa de la infància i la joventut en el marc del Compromís per la Infància, la Joventut i les Seves Famílies. "Avui aquesta exigència es fa més vigent que mai, malauradament a partir d’un fet que no hauria d’haver-se produït sota cap circumstància", conclouen les entitats.

stats