Protecció de dades

Un jutjat investiga 21 accessos a l'historial clínic d'una infermera de baixa a l'hospital de Berga

La treballadora va fer una petició de transparència i va descobrir entrades sense motiu aparent

La façana de l'Hospital Sant Bernabé de Berga, en una imatge d'arxiu.
13/12/2024
3 min

BarcelonaUna jutgessa investiga un presumpte delicte de revelació de secrets comès a l'Hospital Sant Bernabé de Berga arran de la denúncia d'una infermera del centre. Segons assegura la treballadora, diversos treballadors del centre sanitari van accedir 21 vegades al seu historial clínic sense motiu aparent mentre estava de baixa i quan ella ja no era pacient de l'hospital, segons ha pogut saber l'ARA. Després que s'arxivés inicialment, la seva defensa va presentar un recurs de reforma, al qual es va adherir la Fiscalia, que s'ha acabat resolent aquesta setmana: la jutgessa ha revocat l'arxivament i ha demanat que es comenci a investigar el cas. Consultat per l'ARA, el departament de Salut afirma que no farà declaracions mentre la investigació estigui en marxa.

Segons la denúncia, la infermera, que s'estava recuperant d'una baixa psicològica, va detectar que, quan parlava amb treballadors del centre per gestionar aspectes de la seva situació d'incapacitat temporal, alguns empleats "mencionaven episodis concrets" de la seva vida "dels quals no haurien de tenir coneixement". Davant d'aquesta sospita, el 5 d'octubre del 2023 va presentar una sol·licitud d'accés a la informació pública de l'hospital per saber quins treballadors havien accedit a la seva història clínica en l'últim any i mig. La resposta va ser un document que registrava 21 accessos de set persones diferents, que apareixen en forma de codis. 

Delicte de revelació de secrets

"Han accedit al seu historial clínic quan no ha sigut assistida en aquest hospital i existint únicament una relació laboral. Els fets no tenen cap mena de justificació aparent, afecten l'esfera més privada i personal i vulneren de manera directa el seu dret fonamental a la intimitat", afirma la denúncia. A més, s'hi planteja que aquests fets poden ser constitutius d'un delicte de revelació de secrets per part d'un funcionari públic. Per aquest motiu, demanen que s'investigui qui hi ha darrere dels codis d'accés de cada registre. 

La denúncia es va presentar als jutjats de guàrdia de Berga el 23 de gener passat, i dues setmanes després, en una breu resolució, la jutgessa la va arxivar dient que "l'accés a les dades no és una conducta tipificada penalment". La defensa de la denunciant, representada per l'advocada Valentina Mazzoni i l'advocat Carlos Lopez Graell del despatx penalista Requena & Mazzoni Advocats, va presentar un recurs contra aquesta decisió el 22 de febrer. Finalment, la jutgessa ha resolt aquesta setmana que hi ha el risc que la denunciant no tingui "una tutela judicial efectiva" i ha ordenat reobrir el cas. En paral·lel, ha demanat que comenci la instrucció amb la declaració de la denunciant i que ella mateixa entregui els documents que acrediten els accessos al seu perfil.

En el recurs perquè es reobrís el cas, la seva defensa va aportar jurisprudència del Tribunal Suprem en casos semblants, com una sentència del març del 2021 que condemna una infermera que va accedir "per curiositat" a les dades d'una companya. "La salut forma part de l'estricta intimitat de la persona i és inherent a l'àmbit de la intimitat més estricta", conclou la sentència. Ho confirma l'advocat Carlos Sánchez Almeida, expert en protecció de dades, que afirma que les dades mèdiques gaudeixen d'una "protecció especial" també per la legislació europea. 

Acomiadament

En la denúncia, la infermera explica que va entrar a treballar com a infermera a l'hospital de Berga el març del 2019 i que l'octubre del mateix any van decidir no renovar-li el contracte. En aquell moment estava embarassada i va decidir fer-ne el seguiment en un altre hospital. També va portar l'acomiadament als tribunals, que li van donar la raó, així que el març del 2022 la van haver de readmetre. Però llavors tornava a estar embarassada, i durant la gestió del permís de lactància amb l'hospital va ser quan va començar a notar que, segons denuncia, els treballadors sabien informació privada d'ella. Aquesta situació li va comportar seqüeles psicològiques i actualment encara està de baixa. 

Recentment l'hospital de Berga també ha estat en el punt de mira per ser un dels centres on va treballar la falsa metgessa, que va ser condemnada a dos anys i vuit mesos de presó després d'haver admès que exercia sense titulació, si bé no ha de complir la pena si no torna a delinquir.

stats