El poble d'Agramunt fa possible un comiat familiar a l'Omar, el treballador mort en l'incendi

AgramuntSón les 19:20 hores. Arriba un àudio. És del pare. "M'ofego, no puc més, us estimo". La filla escolta aquestes dures paraules i les comparteix amb la mare i amb la resta de la família. Són les 19:25 hores. La filla respon. El missatge, però, ja no arriba al mòbil del seu pare.

Agramunt, a la comarca de l'Urgell, estava ennegrit per un fum que transportava les cendres d'un incendi virulent que cremava a pocs quilòmetres. "Tothom cridava", recorda una persona de l'entorn de la família. Cridaven a la plaça del poble, pels carrers, buscant algú que anés a trobar-los. Al pare, l'Omar, i al seu cap, el Jordi, el propietari de la finca agrícola i ramadera on tots dos treballaven. Van iniciar una cerca desesperada que va acabar quan estava a punt de començar la nit. Dos joves del poble van trobar dos cossos. La dona de l'Omar estava a prop i també s'hi va acostar. Recorda que en aquell moment va veure els últims rajos de sol del dia i com, de sobte, arribava la foscor.

L'Omar, de 52 anys, estava treballant al camp i era asmàtic. Va començar a notar que s'ofegava amb els primers rastres de fum i va trucar a en Jordi. El propietari el va anar a rescatar amb un totterreny i el va aconseguir trobar. De tornada, però, van quedar encallats entre els petits murs d'un camp, van sortir del cotxe, es van ocultar en unes roques intentant evitar el fum i el foc, i l'Omar va enviar l'àudio acomiadant-se. Eren les 19:20 hores.

Dues històries

Les seves històries demostren la diversitat d'un mateix poble. El Jordi era el fill d'una família rica de tota la vida d'Agramunt, els Esteve, que van fer una important fortuna amb explotacions agrícoles i altres negocis. Tothom els coneix, i la seva casa a Agramunt, amb un porxo de voltes, és una de les més visibles de la localitat. En Jordi era el gran de cinc germans i era solter. Era el "pal de paller", segons fonts de l'entorn familiar. El pare s'acaba de jubilar i ell era l'encarregat de continuar gestionant l'entramat empresarial familiar. Una de les primeres frases que va dir el pare, que també es diu Jordi, al seu entorn quan va saber la mort del seu fill va ser: "Som milionaris, però ho hem perdut tot".

Tot el que buscava la família de l'Omar venint a Catalunya era una millor vida i diners. Van deixar Colòmbia el desembre del 2022 i van triar Agramunt, un poble on ja tenien família. Van marxar ell, la seva dona i les seves filles, de dinou i sis anys. Tot anava bé. Ell va trobar feina a l'explotació agrícola del Jordi i tenia un permís de residència i de treball. Van llogar un pis al centre històric, just davant d'unes boniques voltes. La filla petita podia anar a classes de música i la gran es va poder emancipar amb la seva parella. Pagaven el pis religiosament i havien aconseguit estalviar una mica per anar de vacances a València. Tenien previst sortir el 2 de juliol, l'endemà del tràgic incendi. "Eren un exemple d'integració", lamenten fonts municipals.

La recol·lecta

Les morts són tràgiques per si soles, però el drama, i més en la família de l'Omar, també ha arribat després. Són cristians i volien portar el cos a Colòmbia per enterrar-lo al seu poble. Però la muntanya de paperassa els ha acabat portant a decidir enterrar-lo aquí, al cementiri d'Agramunt, després d'una cerimònia a l'església. Tampoc no tenien diners perquè vingués la mare i el germà de l'Omar. El seu entorn i Agramunt, però, han donat resposta i van iniciar una recol·lecta. En un sol dia ja han aconseguit els diners per pagar els vols. La comunitat colombiana d'Agramunt, però també altres veïns del poble, han anat fent aportacions per fer-ho realitat.

Però encara hi ha més història. El permís de residència de la dona estava vinculat al de l'Omar. Abans del foc havia trobat feina netejant un local i ja li havien ofert un precontracte de treball. L'incendi ho ha estroncat. Tot i això, la Generalitat i també l'Ajuntament ja estan treballant perquè tingui els permisos corresponents. A causa de la mort del pare, la filla gran també té problemes per matricular-se a un grau mitjà. L'administració també hi està treballant. Poden pagar el mes de lloguer en curs, però també s'està estudiant que accedeixin a ajudes per continuar pagant. I estan rebent suport psicològic de voluntaris del poble. Mentrestant, la filla petita, de només sis anys, ha començat a anar al casal d'estiu del poble. "Necessita distreure's", comenten fonts de l'entorn familiar.

El comiat

Els familiars i amics del Jordi se'n van acomiadar en una cerimònia de comiat a la casa pairal que tenen a Renant, a quinze minuts en cotxe d'Agramunt. Una casa, envoltada de camps i animals, que l'endemà de l'incendi es va omplir de veïns del poble per cuidar el bestiar i netejar tot allò que el foc es va emportar. Dos dies després, la masia, amb els camps ennegrits, és silenciosa i solitària. Només se sent el bestiar remugant.

Agramunt és un poble de 5.600 habitants que es va quedar a les portes de l'infern. S'ha endut la pitjor part del foc: les dues úniques víctimes mortals. L'alcaldessa del municipi, Sílvia Fernàndez Tarragona, recorda que, des d'un punt alçat, va veure com el seu poble havia "desaparegut". El fum negre s'ho va menjar tot. "Pensava que Agramunt s'havia cremat", rememora. Com a alcaldessa va demanar el confinament del seu municipi a les 19:16 hores, i lamenta que va acabar arribant un avís territorial a les 20:04 hores. Després de les pitjors hores, sense llum, en la foscor de la cendra, va començar la recerca del Jordi i l'Omar, que va acabar amb el pitjor dels finals.