Rebaixes pel Black Friday i mòbils robats a canvi de dosis: el mercat de la droga es reinventa

BarcelonaPer sorprenent que pugui semblar, els narcopisos també fan rebaixes. El 29 de novembre passat, al Raval de Barcelona, un d’aquests pisos ocupats per traficants va estar especialment concorregut: s’hi prometien uns descomptes pel Black Friday que ràpidament es van escampar tant a dins com a fora del barri. "Muchachos míos, tengo Black Friday. El gramo a cuatro y medio, el crac a 95", se sentia en un vídeo que va circular per Instagram. No és l’únic exemple: cada cop que obre un nou narcopís a la zona, s’hi regala droga durant unes hores per atreure els consumidors. A més, i com passa al mercat de la Boqueria, que s’organitza en parades en funció del producte, a la rambla del Raval també hi ha un cert ordre entre els traficants: a tocar del gat de Botero, hi ha els que acostumen a vendre haixix, i uns metres més avall hi ha els proveïdors de pastilles. 

Aquestes són algunes de les estratègies de màrqueting i publicitat que el negoci de la droga utilitza per mantenir-se viu dins d'un mercat que, tot i ser il·legal i submergit, funciona com un mercat més. Mentre els negocis legals s'anuncien, per exemple, en grans panells a les carreteres, i de la mateixa manera que on hi ha una M ben grossa tothom sap que s'hi venen hamburgueses, al Raval una sabata penjada en un arbre indica que s'hi ven MDMA. Ho saben els traficants i els consumidors, però també policies, que coneixen cada racó del Raval. Els camells, però, poques vegades porten la droga a sobre i això dificulta fer detencions.

El mercat de la droga, com qualsevol altre, té modes. Una de les últimes tendències és la tusi, la cocaïna rosa, si bé també ha guanyat popularitat el GHB, una mena d'èxtasi líquid que es barreja directament amb un refresc o amb alcohol. També el preu canvia en funció de la temporada. Per exemple, a Barcelona a l'estiu hi ha més demanda i es ven més cara que a l'hivern. 

Un altre dels factors darrere el mercat de la droga són els minoristes que compren a majoristes. En el cas de la cocaïna, un majorista la pot vendre a 30 euros el gram, però el camell ho pot fer a 60 euros. Els del Raval, per exemple, es queden el 50% de la venda i l'altra part va a parar a l’intermediari.

Els enviaments també s'han modernitzat i, igual que t'arriba a casa qualsevol compra online, també ho fa un pollastre de cocaïna que has demanat a un contacte a través de WhatsApp. El funcionament és senzill: escrius que vols veure el menú i una resposta automatitzada envia els preus de totes les drogues. Després de seleccionar la comanda, s'envia la ubicació i, al cap d'uns minuts, truquen al timbre.

Qui posa el preu?

Ara bé, pel que fa als preus, el funcionament és molt més caòtic. Un camell de Barcelona explica que quan veu un estranger pot arribar a duplicar el preu del gram de cocaïna. I als narcopisos la droga és més cara que al carrer. Com decideix un camell quin percentatge de benefici es queda? "Acabes posant el preu de mercat", resumeix a l'ARA un traficant.

Però, qui fixa aquest preu? Dins del caos, hi ha un cert ordre que fa que el preu de la cocaïna o el de l'heroïna no hagi variat gaire en vint anys. Segons les dades del ministeri de l'Interior, l'any 2000 el preu aproximat del gram estava en els 57 euros i actualment està en els 61. Ara bé, les dosis cada cop són menys pures: fa 25 anys les mostres eren d'un 45% de cocaïna pura, i aquest any estan vora el 35%. Diversos traficants comenten que, per obtenir-ne més quantitat al mateix preu de venda, sovint barregen la cocaïna amb ibuprofens i altres medicaments. La droga és menys dolenta, però es paga una mica millor. 

I qui ho regula? "L'oferta i la demanda, com el mercat de la llet o de les cadires", respon Antoni Cunyat, professor d’economia i empresa de la UOC i de la Universitat de València. Com més demanda, més augmenta el preu. Les dades de consum a Espanya ho evidencien: el 2,4% de la població va consumir cocaïna l'any 2022, mentre que una dècada abans aquest percentatge estava en l'1,4%.

Puja la marihuana

Les fluctuacions de preu són més destacades en el cas de la marihuana. Fa 25 anys el gram valia 2,49 euros i ara està al voltant dels 6 euros. Tot i això, cada cop es produeix més marihuana al país. Mentre que el 2009 els Mossos van decomissar 1,3 tones de marihuana, el 2022 es va intervenir una xifra de rècord: 26,7 tones. La major part d'aquesta droga, però, no es consumeix a Catalunya, sinó que s'exporta a l'estranger perquè es paga més cara. Si aquí costa sis euros, només travessant la Jonquera i entrant a la Catalunya Nord el preu puja fins als 8 euros. Passa el mateix amb l'haixix, el preu del qual s'ha duplicat en les últimes dues dècades. 

Segons el professor Antoni Cunyat, el fet que a l'estranger sigui més cara ha provocat també que a Espanya el preu es vagi enfilant. Hi ha moments en què aquestes diferències són abismals. La setmana passada va transcendir que els Mossos havien desarticulat una banda que enviava cocaïna per paqueteria des de Barcelona fins a Austràlia. Era un negoci més que rendible perquè a Austràlia, segons fonts dels Mossos, el preu de la cocaïna es multiplica per set. Les dades de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte assenyalen que el país on un gram de cocaïna es paga més car és als Emirats Àrabs, fins a 286 dòlars. En canvi, a Sud-amèrica, un dels principals punts de producció, el preu cau exponencialment: a Bolívia val sis dòlars.

Pagament de dosis

Tot i mantenir uns preus mitjanament estàtics, el mercat de la droga pot arribar a ser volàtil per factors del tot imprevisibles. Ho demostra un cas recent: els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona van desmantellar un grup de pakistanesos que traficava amb heroïna al Raval. Això va provocar que els consumidors anessin a comprar l'heroïna a la Mina. El 7 de gener passat, però, en aquest barri de Sant Adrià de Besòs hi va haver un tiroteig en què es van disparar 150 trets. Des de llavors hi ha un reforç policial que ha acabat allunyant els consumidors d'aquesta zona. Ara han tornat al Raval, on l'heroïna és menys pura perquè n'hi ha menys i, per tant, es barreja més amb altres substàncies. Mentrestant, els consumidors també van cap a Gavà, un altre punt de venda.

A més, la droga no només es compra amb diners; en un narcopís s’accepten mòbils robats i favors sexuals per pagar les dosis. Fa poc l'ARA ha pogut accedir a un narcopís del Raval. L'olor és forta i molt química. El primer que es veu és una taula amb una bàscula, on el pesador va quantificant i entregant les dosis. Al fons hi ha una cuina amb diverses olles. També hi ha una ampolla d'amoníac i un paquet de bicarbonat, dos productes que es barregen amb la cocaïna i es porten fins a l’ebullició per obtenir el crac que després es fumen barrejant-lo amb cendra. 

De fet, hi ha pipes per tot arreu, si bé totes estan buides. També hi ha molts més objectes com ara unes manilles de joguina. Mentre som a dins, entra una noia que només té 10 euros i diu que pot compensar el que falta amb sexe. A dalt hi ha un petit sobreàtic amb un llit. Té els llençols de sanefes i bruts, però està fet. Segons persones que sovintegen el local, és habitual que hi hagi gent mantenint-hi relacions mentre algú altre, just al costat, es fuma una pipa.