Com s'ho han fet les ciutats catalanes que han reduït més els delictes

BarcelonaSi el 2024 hagués durat dues hores més, Catalunya hauria tancat l'any amb un mal balanç de delictes. És una simple coincidència que el 2023 només es registressin 120 delictes més que el 2024. Ho és perquè al país cada dia es cometen gairebé 1.400 fets penals, mig milió de delictes al final de l'any. Això dona una mitjana de 60 delictes cada hora, i van ser aquestes dues hores les que van separar Catalunya d'acabar l'any en positiu o en negatiu.

El resum, però, acaba sent que les dades delinqüencials s'han mantingut estables. Mentrestant, la percepció d'inseguretat és una problemàtica a l'alça, fins al punt que és la primera preocupació dels barcelonins i la tercera dels catalans. Hi ha conflictes latents, com la multireincidència, molt vinculada als delictes contra el patrimoni, l'augment de la violència als carrers o també l'increment del tràfic de drogues, intrínsecament lligat a la pujada d'aquesta violència. Però també hi ha arguments per a l'optimisme, i els personifiquen, per exemple, les ciutats que estan aconseguint reduir més els delictes segons el rànquing del ministeri de l'Interior, que només té en compte les poblacions superiors als 20.000 habitants.

La primera del rànquing és Banyoles, la capital de Pla de l'Estany, on viuen gairebé 21.000 persones. "No ens agrada presumir de res, demà podria ser d'una altra manera", comença dient, amb precaució, el seu alcalde, Miquel Noguer, de Junts Banyoles. La realitat és que els delictes han baixat un 18% en un any, segons les dades del ministeri de l'Interior, passant de 1.055 fets a 865. Destaca una reducció gairebé a la meitat dels furts. Un dels motius de l'èxit l'alcalde l'atribueix a la unió de la Policia Local i els Mossos d'Esquadra en una comissaria conjunta. Afegeix, però, que en una ciutat com Banyoles noten molt quan un multireincident comet molts fets (i com fa pujar les dades percentuals) o quan el detenen (i baixen exponencialment aquestes xifres). Amb tot, conclou que la ciutat, que governa des del 2007, és "bastant estable". Banyoles registra 42 delictes per cada 1.000 habitants, i està a la part baixa del rànquing de ciutats catalanes.

L'alcaldessa de Gavà, la socialista Gemma Badia, amaga menys el seu entusiasme: "Estic molt contenta, el 2023 es van reduir els delictes i vam augmentar les detencions, i el 2024 encara ho hem fet més", celebra. A Gavà, els fets penals van baixar un 10,7% l'any passat, i és el segon municipi de Catalunya amb una davallada més destacable. "És un moment dolç, l'augment de l'activitat policial coincideix amb una baixada de les dades", afirma, en la mateixa línia, l'intendent Javier Sancho, cap de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Gavà. En aquesta ciutat de 48.000 habitants del Baix Llobregat van baixar, sobretot, la majoria de delictes vinculats al patrimoni: un 32% els robatoris a cases, un 42% les sostraccions de vehicles, un 6% els furts i un 17% els robatoris amb violència i amb intimidació.

Càmeres de seguretat

Badia, que abans tenia la carpeta de seguretat com a tinenta d'alcaldia i que ara se l'ha quedat com a alcaldessa, apunta a una mesura clau: la col·locació de 25 càmeres de lectures de matrícula. A l'estiu, afirma, ja en tindran 33 més. "Hem creat una mena d'embolcall per tota la ciutat i ens dona molta visió de qui surt i qui entra, i de qui comet delictes", afirma Badia. També apunta a un augment dels efectius de la policia local i molta feina d'atenció i comunicació amb la ciutadania per trencar amb les percepcions: "No només hem de ser segurs, també hem de semblar-ho", afirma, i avisa que si "ens refiéssim del que diu l'extrema dreta no podríem sortir al carrer". Alhora, insisteix en la importància de la coordinació entre els Mossos i la Policia Local.

Aquest és un argument que repeteix l'intendent Sancho. Per exemple, ells han apostat per una mesura innovadora: patrulles conjuntes. És a dir, un binomi format per un mosso i un policia local. Així són més "eficients" i amb menys efectius es cobreix més espai. També han intensificat molt la presència policial al carrer (apunta que són una de les comissaries del país que fan més controls estàtics) i això ha permès fer front a un dels principals problemes de la ciutat, que són els robatoris a l'interior dels vehicles. Sancho té la competència de la seguretat de Gavà, però també d'altres ciutats adjacents com Castelldefels o Viladecans, on també baixen els delictes un 2% i un 8,9%, respectivament.

Més control a l'oci nocturn

La ciutat que completa el rànquing de localitats on baixen més els delictes és Sant Quirze del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental, i on viuen una mica més de 20.000 persones. L'any 2024, els fets penals van caure un 9%, però destaca la davallada a la meitat dels robatoris en domicilis i establiments. L'intendent Enric Cervelló és el cap de la comissaria dels Mossos de Sabadell, un territori policial que inclou Sant Quirze, i explica que un dels principals problemes d'aquesta localitat, molt residencial, són els robatoris amb força. Cervelló explica que han creat un mapa amb les zones més calentes i orienten el patrullatge cap allà on es concentren més fets en un moment puntual.

El comandament dels Mossos, que també destaca la importància de la col·laboració amb la policia local, posa el focus en un altre punt per explicar la davallada de les dades: la discoteca Waka, que sovint ha protagonitzat pàgines de diaris per la seva conflictivitat. L'intendent afirma que hi han posat "molts més efectius" i dispositius estàtics tots els caps de setmana. Això, comenta, també s'està notant en les dades.

Sant Quirze del Vallès també està a la part baixa del rànquing de menys delictes per cada 1.000 habitants, amb 27. Aquest rànquing en positiu el lidera Olesa de Montserrat (18), i el segueixen Castellar del Vallès (19) i Manlleu (20).