“Jo tampoc sabia què era una catàfora”

BarcelonaLes sis del matí. Sona el despertador de la Gina Aliaga, de 17 anys. Avui [ahir per al lector] s’enfronta al seu primer dia de selectivitat. Ha pogut dormir, però al matí li agrada prendre’s el seu temps. Cinc minuts més tard la visita el seu segon despertador, el que mai falla: la seva mare, la Marta Montané. “Tenia por d’adormir-me”, diu la Gina amb un somriure. La mare li prepara l’esmorzar -iogurt amb maduixes- mentre ella es dutxa i es vesteix. La Marta també ha pogut dormir. Té experiència perquè té un fill de 21 anys que fa tres anys que també va fer selectivitat. “La Gina ha estat molt nerviosa fins que a mitjans de curs va decidir que volia estudiar psicologia”, explica la mare. Efectivament, se la veu tranquil·la. De fet, aparentment, sempre ho sembla. A quarts de vuit el pare d’una de les seves companyes de classe la passa a buscar en cotxe per acompanyar-les fins a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB), on s’examinaran. “Bona sort”, li desitja la Marta quan la Gina se’n va.

Tres quarts de vuit. Ja són a la facultat. Avui fa dos exàmens: els de llengua i literatura castellana i catalana. Abans d’anar a l’aula torna a endinsar-se en els apunts per fer una última repassada. Mai en té prou. Un cop a la porta de la classe, on s’ha d’esperar una bona estona abans d’entrar, comença a posar-se nerviosa. La seva tutora, la Laura, la tranquil·litza tant a ella com als seus companys: “Tranquils, ho sabeu tot”. Passen uns minuts de les nou del matí, i, després de donar-los quatre pautes, comença la prova de llengua i literatura castellana. La Gina ha de triar entre dues opcions. La primera, un comentari de text sobre un fragment d’ Historia mínima, de Luis Sepúlveda, inclosa a La lámpara de Aladino. Com a lectura obligatòria s’inclou un dels contes de Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal, de Cristina Fernández Cubas. La segona opció és un fragment d’ El banquero de los pobres, de Muhammad Yunus, i de lectura obligatòria un poema de Pedro Salinas de l’ Antología de poesía española. La Gina no té dubtes, es queda amb la primera. “Els exercicis semblaven més fàcils”, argumenta un cop acabat.

La pregunta més difícil de l’examen, però, és a la part comuna, on es barregen exercicis sobre sintaxi, gramàtica o vocabulari. L’enunciat diu: “Defineix breument, en un màxim de trenta paraules, el terme catàfora i dóna un exemple que aclareixi la seva definició”. A dos quarts d’onze del matí s’acaba la prova. Comença a sortir una riuada d’alumnes de les aules i tots repeteixen la mateixa pregunta: “Què coi és una catàfora?” Molt pocs saben la resposta. “Jo tampoc ho sé”, diu la Gina. Tot i així ha intentat resoldre l’exercici. “En general era més fàcil del que m’esperava. A banda de la catàfora, el que més m’ha costat és la redacció”, explica satisfeta. Després de comentar la jugada amb diversos companys, canvia el xip per concentrar-se en l’examen de català. La prova comença a les 11 hores. En aquesta ocasió l’elecció està entre un fragment de la novel·la El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada, i un text de Miquel Barceló que forma part de Novel·les de ciència. La ciència i la tecnologia a la literatura. Pel que fa a les lectures obligatòries de segon de batxillerat, a la primera opció hi ha preguntes sobre El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, i a la segona d’ El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. Són les dues obres que també van sortir a la selectivitat de l’any passat. A la part comuna hi ha cinc exercicis amb anàlisi de pronoms febles, sintaxi, oracions subordinades, conjugacions verbals i fonètica.

“Ella és qui ha d’escollir”

La Gina torna a decantar-se per la primera opció. Acabada la prova, surt somrient. “Pensava que seria més complicat, tot i que a la part de sintaxi he dubtat molt”, relata. Per entrar a psicologia necessita treure un mínim de 8 en cadascun dels sis exàmens que farà durant la selectivitat perquè la seva mitjana de batxillerat és de 7,6 i pel fet d’haver escollit batxillerat de ciències socials no hi ha cap assignatura que li ponderi, o el que és el mateix, que l’ajudi a pujar nota. La nota de tall que demana la UB per psicologia -la seva primera opció- és de 8,08, i la de la UAB -la segona tria- un 7,9. “Veig difícil aconseguir-ho”, admet, però sí que està convençuda que pot treure un 7, la nota d’accés per entrar a pedagogia, la seva tercera opció. Sobre la taula també té la proposta dels seus pares d’anar a la privada. “Jo crec que és el que acabarà fent”, diu la seva mare. Sigui com sigui, els seus pares mantenen que és la Gina qui ha de prendre les seves decisions. “Tu pots donar-li suport i buscar-li alternatives, però l’última paraula la té ella”, deixa clar.

Els exàmens que farà avui determinaran quin camí acaba agafant. Farà els quatre que li queden: anglès, història de l’art, filosofia i matemàtiques. Els dos últims són els que més tem. El primer el té a dos quarts de nou i l’últim l’acaba a dos quarts de cinc de la tarda. “Tinc ganes d’enllestir-los”, diu animada. Per a la nota haurà d’esperar, ja que fins al 26 de juny no la podrà consultar via internet.

Proves fins dijous

Tot i que la Gina acaba els exàmens avui, les proves de selectivitat s’allarguen fins dijous. Avui hi haurà els exàmens de les últimes matèries comunes: història i història de la filosofia i llengua estrangera. La resta de la jornada i dijous es dedicaran als exàmens de la fase general amb matèries de modalitat i de la fase específica, dels quals cada alumne pot triar tres assignatures, tot i que només puntuen les dues amb més bona nota per ponderar la nota d’accés definitiva a la universitat.

La solució de la pregunta més difícil

Què és una catàfora? És la pregunta, segons els estudiants, més difícil dels exàmens de selectivitat d’ahir, unes proves que enguany fan més de 32.000 alumnes. La catàfora és una figura retòrica que s’utilitza per anticipar part del discurs que encara no s’ha enunciat o esmentat. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la defineix com una “anticipació de què és objecte un element lingüístic dins la mateixa oració o dins el discurs”. Per exemple, a la frase “El Barça ho ha guanyat tot: la Lliga, la Copa i la Champions”, el concepte tot anticipa l’explicació posterior. La catàfora també es considera el contrari d’una anàfora, un altre recurs literari que consisteix en la repetició d’una mateixa paraula en l’inici de cada vers o enunciat.