El TC diu que no és discriminatori que el permís de paternitat sigui més curt que el de maternitat
El PSOE i Podem han pactat l'equiparació de permisos fins a les 16 setmanes el 2021
MadridEn ple debat al Congrés sobre l'equiparació dels permisos de maternitat i paternitat després que el PSOE i Podem hagin pactat equiparar-los a les 16 setmanes de forma intransferible el 2021, el Tribunal Constitucional (TC) ha volgut marcar jurisprudència en aquest sentit. I ho fa en una posició contrària a la que mantenen els partits progressistes. El ple del tribunal de garanties ha dictat una sentència en què afirma que no és discriminatori que el permís de paternitat tingui una duració de temps inferior al permís de maternitat.
És la resposta a un recurs d'empara d'un pare que demanava que el seu permís fos equiparable al de la mare. La sentència té un vot particular, d'una de les dues úniques dones que integren el ple, d'un total de 12 magistrats. Creu que el tribunal ha perdut una gran oportunitat per fixar jurisprudència sobre un tema complex i que el ple viu aliè a la realitat de les famílies.
Actualment, el permís de paternitat és de cinc setmanes i el de maternitat és de 16 setmanes. Va augmentar de quatre a cinc setmanes el juliol d'aquest any arran de l'acord entre el govern de Mariano Rajoy i Ciutadans pels pressupostos. El gener del 2017 es va passar de dues setmanes a quatre, també arran d'aquest acord.
Un "avantatge" per a la mare
En la sentència, el TC dictamina que "l'atribució del permís per maternitat, amb la correlativa prestació de la Seguretat Social, a la dona treballadora, amb una duració superior a la que es reconeix al pare, no és discriminatòria per a l'home". Sense tenir en compte en cap moment les parelles del mateix sexe, assenyala que "la maternitat, l'embaràs i el part són realitat biològiques diferenciades d'obligatòria protecció, que es refereix a la protecció integral de les mares". "Això explica que els avantatges que es determinin per a la dona no poden considerar-se discriminatoris per a l'home", afegeix la sentència. El ponent ha estat el magistrat Andrés Ollero.
El TC puntualitza que, segons la Constitució, el permís de maternitat té com a "finalitat primordial" establir el descans per a la mare i que el subsidi econòmic és la protecció de la salut de la dona treballadora durant l'embaràs, el part i el puerperi.
Vot particular en un tribunal d'homes
El ple que ha pres aquesta decisió està integrat per un total de 12 magistrats, dels quals només dues són dones: la vicepresidenta Encarnación Roca i la magistrada María Luisa Balaguer. I és que dels 63 magistrats que han format part del Tribunal Constitucional des de la seva creació, només sis han sigut dones. De fet, del 1989 al 1998, no el va integrar cap dona.
En el seu vot particular, María Luisa Balaguer considera que el ple, amb la seva anàlisi, se situa "aliè a una realitat molt més complexa de la que conté la sentència". A més, retreu a la resta de magistrats el fet que la decisió "proporcionava una ocasió excepcional per analitzar l'impacte negatiu que tenen part d'aquestes mesures garantistes del fenomen de la maternitat en el tractament igualitari de les dones en el marc del mercat laboral". És a dir, considera que amb aquesta sentència el tribunal ha perdut "l'ocasió d'explicar per què les mesures de protecció de la paternitat, quan s'associen exclusivament o amb naturalesa reforçada a les dones, poden suposar una garantia relativa per als que ja estan en el mercat laboral, sense cap mena de dubte s'erigeixen com una clara barrera d'entrada enfront dels que estan fora i un obstacle a la promoció dels que estan dins".
I la magistrada insisteix que mesures com aquestes "incideixen en la perpetuació de la discriminació laboral". "La sentència ignora que existeix un efecte clar de discriminació indirecta de les dones, associat al fet de la maternitat, que el legislador hauria d'haver mirat d'erradicar per mandat de l'article 9.2 de la Constitució", afegeix. I conclou: "Un Tribunal Constitucional d'aquest segle hauria d'haver reconegut la necessària evolució de la realitat social i haver aprofundit en l'anàlisi dels efectes reals de les mesures de protecció que aquí es qüestionen".
