Societat 12/04/2021

“Volem collir fruita, fer el que no volen fer els d’aquí”

35.000 temporers arribaran al Segrià per a una campanya en què es descarta una vacunació massiva

5 min
Un dels primers temporers que han arribat al Segrià es dedica aquests dies a vendre cargols mentre espera l’inici de la campanya.
Disponible en:

Lleida / BarcelonaLleida va per davant. Mentre Catalunya s’aboca a una quarta onada, la comarca del Segrià s’endinsa en una cinquena onada, perquè l’estiu passat es va viure una situació molt complicada que va obligar a prendre mesures dràstiques al territori, com un confinament perimetral. Va ser un episodi molt dur per a la població i l’economia local que va esclatar en plena campanya de la fruita, amb milers de treballadors de tots els punts d’Espanya i de diferents països de l’Àfrica amuntegats en albergs i cases velles hiperpoblades i desenes de persones dormint al carrer.

Ara, a les portes de l’inici de la campanya de la fruita d’aquest anu i amb una situació epidemiològica complicada perquè els hospitals lleidatans estan al límit, la preocupació dins el sector i l’administració local és màxima perquè no es repeteixi el que va passar l’any passat. El repte és majúscul: s’espera que durant els pròxims dos mesos arribin al Segrià prop de 35.000 persones. Però moltes d’elles no podran treballar perquè les gelades han afectat part de la collita. Falta per veure quin serà l’impacte final, però des de l’associació agrària JARC creuen que només trobaran feina 25.000 temporers, màxim 30.000. Això abocarà moltes persones a una situació de vulnerabilitat, sense ingressos i lluny de casa, en un territori que, segons l’activista Nogay Ndiaye, té un “dèficit d’habitatge molt gran”. “Molta gent no pot acudir al lloguer perquè no compleix amb els requisits, a part que hi ha una discriminació pel fet de ser negres. M’ho he trobat jo, i això que treballo per a la Generalitat. Hi ha persones que em ploren i em demanen una habitació per llogar, però no n’hi ha”, denuncia.

Els treballadors ja han començat a arribar. Venen sobretot del sud d’Espanya, un cop acabada la temporada a Andalusia i Múrcia, o directament de l’Àfrica. Com l’Adama, que va aterrar el 25 de març a Lleida des del Senegal. S’ha instal·lat al casc antic, i conversa animadament amb tres amics a la plaça del Dipòsit, on s’apleguen centenars de persones cada tarda esperant una oportunitat laboral. L’Adama no començarà a treballar fins al maig, en una explotació de Sunyer (Segrià), però ha vingut abans perquè no té família i així aprofita per “descansar i estar amb els amics”.

A prop de l’Adama, dos subsaharians escolten música allunyats del bullici de gent que s’aplega al voltant de la plaça. “Tens una feina per a mi?”, pregunta un d’ells. “Tenim ganes de treballar, collir fruita”, afegeix, i assegura que persones joves com ell aporten riquesa a Catalunya, perquè amb una feina “que les persones del país no volen fer” paguen impostos i generen consum.

La majoria dels temporers que ja han arribat al Segrià tenen un lloc on viure, ja sigui a casa d’algun conegut o en els habitatges que els pagesos tenen per als treballadors. Però també han arribat persones sense recursos, que s’allotgen als albergs municipals o, fins i tot, dormen al carrer. Des de finals de març algunes persones acabades d’arribar a la ciutat han passat la nit a la intempèrie a la plaça de l’Ereta. En general, a Lleida s’han atès 126 persones amb aquest perfil des del gener, i 26 en l’última setmana.

L’any passat aquest fenomen va desbordar el consistori, i el repte d’aquest any es poder donar resposta a un problema -diuen els ajuntaments- que és de competència estatal. “Cal diferenciar entre els temporers que venen a recollir la fruita i els sensesostre que estan a tot arreu. És una problemàtica social que als municipis petits ens supera i s’ha de resoldre a nivell estatal”, explica l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol. Una idea que comparteix Sergi Balué, de JARC. Assegura que un 85% dels treballadors de la fruita són gent que repeteix any rere any, una plantilla estable (fixes discontinus) que moltes vegades ha arrelat al territori, o bé portant la família des del seu país d’origen o creant-ne una amb gent autòctona. “Els pagesos de Lleida ho estem fent bé, l’any passat hi va haver més de 300 actes d’inspecció i només quatre propostes de sanció. Que es persegueixi els que no ho facin bé, som els primers en denunciar-ho”, diu Balué, que considera que en un any “no s’ha avançat gens”. En realitat, puntualitza, sí que hi ha una bona iniciativa, una ajuda de 50 euros setmanals -amb un màxim de 200- que es donarà als pagesos que ofereixin allotjament gratuït als treballadors. Una ajuda per cada temporer contractat.

“No s’han fet tots els deures, i es continua anant a remolc”, sentencia l’alcalde de Torrefarrera, Jordi Latorre, que lamenta que no s’ha après del que va passar l’estiu de l’any passat, quan el covid es va descontrolar al Segrià, sobretot en les centrals hortofructícoles, i va tensionar el sistema sanitari, cosa que va obligar a prendre mesures molt dures.

Cribatges però sense vacuna

El record de l’any passat ha posat en alerta els ajuntaments. A Aitona, per exemple, on durant la campanya de la fruita duplicaran el nombre d’habitants -de 2.500 a més de 5.000-, avui comencen a muntar quinze cases prefabricades per poder aïllar contactes de contagis o persones pendents de prova. També disposaran d’una cinquantena de llits al pavelló, i tindran dos educadors covid i dos agents socials. En total, el Segrià disposarà d’un miler de llits per atendre temporers que no tinguin on allotjar-se, a part de tres grans espais -l’hotel Nastasi, l’alberg de Bellpuig i la Mareana de Juneda- per aïllar positius. Per a aquest any encara no arribarà a temps l’alberg que es construirà a Pardinyes (Lleida) per acollir 120 persones, amb un pressupost de 4 milions i que ha de servir per a la pròxima campanya. Sí que s’ha pressupostat, en canvi, la contractació de 54 mediadors i 100 persones per fer vigilància epidemiològica i seguiment de brots. Una de les novetats és la figura d’una coordinadora que s’encarregarà de distribuir en el territori tant les necessitats de mà d’obra com els recursos habitacionals. També es faran cribatges massius amb PCRs d’automostra. Un d’inicial que s’està acabant de definir i la resta calendaritzats durant l’estiu.

El que no es farà serà vacunar els temporers i pagesos, malgrat que va ser una petició del territori: primer que es vacunés tota la comarca i, si no es podia, almenys el sector agrícola perquè es considerés essencial. La Generalitat ho va traslladar al ministeri de Sanitat, que té les competències en la matèria, però ho va denegar, i ara la petició ja no es tornarà a cursar perquè la vacunació ja no es fa en funció de sectors essencials sinó per edats i, segons fonts de Salut, “els temporers no són població de risc”.

“Vacunar tots els treballadors quan arribin, atès el risc de contagi superior (més contacte i l’augment de transmissió en càmeres pel fred), no és un benefici per als temporers, que també, sinó una protecció per a tothom”, diu Latorre. I Pujol avisa: “Amb la variant britànica, quan el covid entra a una casa afecta tota la família. Si això passa durant la campanya de la fruita, no sé si tindrem lloc per atendre la gent”.

stats