Teresa Soriano: “Tenim la sensació d’estar fent medicina de guerra”

BarcelonaLes urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron pateixen una sobresaturació de pacients. Els metges ho han denunciat. Teresa Soriano, que fa 15 anys que hi treballa, alerta del deteriorament del servei.

Què ha passat aquest mes de juny a les urgències de la Vall d’Hebron?

És cert que ha estat un mes de juny anormal perquè hem tingut un volum de pacients que no és l’habitual per aquesta època de l’any, però això és puntual, aquest no és el problema. Les urgències de la Vall d’Hebron sempre han patit una sobrecàrrega important perquè som un hospital de referència, però la situació s’ha cronificat. Els pacients passen cada cop més hores pendents d’un llit. I la situació ha empitjorat perquè, a conseqüència de les retallades, s’han anat tancant llits. Hi ha dues plantes tancades. Aquesta no ha sigut la primera queixa. De la primera ja fa dos anys.

De què es queixen?

Del col·lapse i sobresaturació de les urgències fruit d’una manca de drenatge dels pacients. Falten llits. El temps que els pacients passen a urgències ha de ser limitat. Un cop estabilitzes el pacient, en poques hores s’ha de decidir si requereix ingrés o deixar-lo en evolució. No tots poden sortir en sis hores perquè hi ha pacients que requereixen un procés diagnòstic més ampli, però en els que el seu destí és l’ingrés, si es demora excessivament, es genera col·lapse.

Quantes hores pot estar un pacient esperant un llit?

Rarament un pacient ingressa abans de 24 hores, però tampoc tots ingressen al cap de 4 dies. N’hi ha que sí, però és una situació puntual. La majoria triguen entre 24 i 48 hores. De mitjana s’estan dos dies a urgències a l’espera d’un llit, quan, des del punt de vista mèdic, en sis hores podrien ser a planta per continuar el tractament.

L’hospital va posar en marxa l’any passat un pla de millora de les urgències. Per què ha fallat?

Es va pecar de voler-ho portar als màxims. S’establien equips de treball per poder fer una assistència ràpida, però perquè funcionés havia d’anar lligat a un millor drenatge de pacients. El vam començar el 26 de desembre amb pocs pacients i el 27 de matinada ja ens vam bloquejar, perquè, tot i atendre els pacients de manera urgent, els equips després han de sortir per atendre’n d’altres. Però si el drenatge no funciona, aquest sistema de treball tampoc.

La direcció de l’hospital també culpa els metges adjunts per no voler treballar en el torn de tarda.

Això és mentida. És la seva excusa. Nosaltres al matí ens col·lapsem igual perquè no hi ha drenatge de pacients. El problema de la tarda no és que els metges residents entretinguin els malalts o siguin menys resolutius, com ells consideren, sinó que han d’assumir els pacients de la tarda més el volum de pacients que s’han acumulat des del matí. Ni el metge adjunt més bo podria solucionar-ho.

Quants pacients s’acumulen en un dia a urgències?

Hi ha dies que a les 8 del matí ja tenim 40 pacients del dia anterior, que se sumen als que ens arriben al matí. I tens la sensació que no estàs fent la feina adequada, que atens pacients com xurros. Sembla que fem medicina de guerra.

¿Aquesta situació s’agreujarà amb el tancament de llits previst durant l’etapa d’estiu?

Esclar. Perquè perdrem entre 60 i 80 llits. El gerent reconeix que tenim un pic inusual de pacients, però, en canvi, es fa el mateix [tancar llits a l’estiu] de sempre. D’aquí tres dies encara estarem més col·lapsats. S’ha d’adequar l’oferta a la demanda. No hi ha un pla B.

Com repercuteix en el pacient?

La qualitat que li pots donar no és la mateixa amb sis que amb deu pacients. No queda mal atès, perquè tothom treballa amb ganes i això és el que salva l’hospital, però podria estar millor.

Quin és l’ambient laboral?

És tens, la gent perd el bon humor. És que no és puntual del juny. Fa molts mesos que estem així i et sents com un hàmster dins d’una roda.

Els usuaris els fan costat?

Alguns es queixen, però trobo que la gent és molt conformista, que accepta la situació. T’exigeixen a tu la responsabilitat que els aconsegueixis un llit, però falta la col·laboració del ciutadà i que s’adoni que això es podria evitar.