Els territoris poc poblats volen mobilitat comarcal

Alerten que els negocis no poden viure només dels veïns del municipi: "Amazon està fent l'agost"

Setze de les 42 comarques catalanes han demanat al departament de Salut i al Procicat que avanci l'ampliació del confinament de cap de setmana i que pel pont de la Puríssima es permeti la mobilitat dins de les comarques menys poblades de Catalunya. Tot i que pertanyen a territoris llunyans i diversos, totes tenen uns trets en comú: la majoria estan formades per pobles mitjans i petits que no disposen de tots els serveis bàsics i que els pocs establiments que hi ha, si només poden obrir per als veïns del municipi, no podran superar els números vermells que acumulen per la pandèmia. "Com que la gent no pot sortir del municipi, què fa? Compra a través de companyies com Amazon perquè l'hi portin a casa. Aquestes empreses estan fent l'agost i les del territori ho estan passant molt malament", explica el president del consell comarcal del Segrià i alcalde de Maials, David Masot (JxCat).

La Generalitat està debatent si les estacions d'esquí podran obrir

El primer que va fer la demanda va ser l'alcalde de Sort, Raimon Monterde (Som Poble), que a principis de novembre va sol·licitar que es permetés la mobilitat comarcal el cap de setmana argumentant que el Pallars Sobirà té una densitat de 5 habitants per km2 i que en tota la comarca hi viuen uns 7.000 veïns. Ràpidament es van sumar a la seva demanda la resta de municipis del Pallars Sobirà, i els consells comarcals del Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça i el Ripollès.

A més, últimament han fet la mateixa petició les comarques del Gironès, l'Alt Empordà, la Selva, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Solsonès, la Segarra, el Baix Penedès, les Garrigues i el Segrià. Totes sol·liciten que s'avanci el confinament comarcal de cap de setmana –previst al pla d'obertura a partir del 7 de desembre– per tal d'adaptar les restriccions sanitàries a la realitat que es viu fora de l'àrea metropolitana de Barcelona.

"Hi ha més gent en qualsevol bloc de pisos de Barcelona que en molts dels nostres pobles", recorda el president del consell comarcal de les Garrigues i alcalde de la Floresta, Jaume Setó (JxCat). "Una ciutat com Badalona té més habitants que tota la comarca del Pla de l'Estany, que la Garrotxa o que el Ripollès", afegeix el president del consell comarcal del Pla de l'Estany i alcalde de Porqueres, Francesc Castañer (IdP-ERC). Tant Setó com Castañer –i la resta de representants municipals que ho sol·liciten– pateixen, sobretot, per la supervivència dels negocis locals. "Per exemple, a Sant Miquel de Campmajor (250 habitants) hi ha un hostal amb restaurant. Però si el cap de setmana només pot servir als veïns del poble no els surten els números. I és important entendre que aquests establiments fan de pal de paller al poble, perquè, a més de restaurant, són un punt d'activitat: la gent va a buscar el pa, el diari...", recalca Castañer.

Dubtes amb la normativa

Totes les comarques consultades subratllen que cal prioritzar les mesures per aturar el virus, però també aposten per adaptar les restriccions a la realitat de cada territori. "Al Solsonès només hi ha dos municipis amb nucli urbà, Solsona i Sant Llorenç de Morunys. La resta són tot pobles disseminats i repartits, amb escassetat de botigues essencials per adquirir productes indispensables", indica la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón (ERC).

Què es pot fer i què no en cada fase de la desescalada a Catalunya?

El seu homòleg a les Garrigues exposa que la normativa et permet anar al supermercat o a la farmàcia, però no està clar si es pot anar a un altre municipi per anar a la ferreteria o a comprar roba: "I la gent té por de sortir perquè, si et paren, et posaran multa o no en funció de la interpretació que faci l'agent de policia de la teva compra". En aquest sentit, comarques com l'Alt Urgell també creuen que un confinament comarcal "facilitaria la vigilància de mobilitat per part dels Mossos", segons la presidenta del consell comarcal i alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós (JxCat).

Excepcions per les xifres de contagis

Ara bé, altres territoris amb característiques semblants i on els negocis també estan patint per la manca de visitants el cap de setmana, com són Osona o la Vall d'Aran, reconeixen que les dades epidemiològiques que registren no permetrien ampliar el confinament de cap de setmana. "Osona ve d'unes xifres molt complicades i amb dos municipis, Vic i Manlleu, que han estat molt afectats, i jo no acceleraria el desconfinament", admet el president del consell comarcal i alcalde de Sant Julià de Vilatorta, Joan Carles Rodríguez (ERC), i des del Consell General d'Aran hi coincideixen: "Les nostres dades de contagi ara per ara són altes i s'està demanant el màxim respecte a les mesures per baixar l'índex".

De fet, tots els territoris consultats entendrien que a partir d'unes xifres d'incidència es tornés al confinament municipal, però reclamen a la Generalitat "una millor anàlisi pandèmica del territori a l'hora d'aplicar les mesures restrictives que alenteixen la dinamització socioeconòmica", tal com diu la presidenta del consell comarcal de l'Alta Ribagorça i alcaldessa de Vilaller, María José Erta Ruiz (JxCat).

“Tracten el territori com si fos homogeni quan no ho és”