Qui pot ampliar la terrassa? Les claus del desacord entre el Gremi de Restauradors i l'Ajuntament de Barcelona

Els restauradors no veuen bé que locals com les fleques amb degustació s'incloguin en el pla

Els bars i restaurants de Barcelona podran plantar al carrer la meitat de les taules que tenien tan bon punt la ciutat entri en fase 1 de desconfinament i, a partir de dilluns, podran començar a presentar les seves sol·licituds per guanyar espai –i places– per compensar les restriccions d'aforament forçades pel coronavirus. Es farà, sempre que sigui possible, trepitjant carrils de circulació o aparcaments, i els locals podran sumar quatre taules i, en casos excepcionals, sis. També ho podran fer els que ara no tenen cap tipus de terrassa. Aquesta és a grans trets la mesura que l'alcaldessa Ada Colau recollirà en el decret que ha de permetre l'ocupació excepcional d'espai públic. Però la negociació del govern municipal amb el Gremi de Restauradors i les entitats de comerciants Fundació Barcelona Comerç i Barcelona Oberta va acabar sense acord.  

Oficialment els representants del sector van explicar que veien poc realista la proposta i que dubtaven que pogués absorbir el pic de demandes que implicaria: hi ha 5.567 locals que podrien demanar créixer i uns 3.500 més que podrien voler posar taules al carrer per primer cop. Però la negociació ha tingut altres punts de conflicte, com l'oposició dels restauradors al fet que els establiments considerats "assimilats", els que tenen la restauració com a activitat complementària, com ara fleques o bodegues i hotels, també es puguin acollir a la mesura extraordinària. 

En les al·legacions presentades, com ha pogut comprovar l'ARA, les entitats argumenten que la situació del comerç alimentari és "diferent" a la de la restauració i que durant l'estat d'alarma no ha estat suspesa en cap moment ni té les mateixes restriccions d'aforament que tindran bars i restaurants. Per això plantejaven que la possibilitat de créixer en nombre de taules o d'instal·lar terrassa si no se'n té se cenyís als establiments de restauració. Fonts del Gremi defensen que moltes de les fleques –la majoria integrades en cadenes– ja els fan "competència" incomplint els requisits que tenen fixats per ordenança pel que fa a l'espai que poden destinar a la degustació, que segons la normativa és de 20 metres. De fet, el Gremi ja ha presentat denúncies al consistori contra alguns d'aquests establiments. La dels locals assimilats era una de les línies vermelles dels restauradors, mentre que per al govern era innegociable que les ampliacions no robessin espai a les voreres. 

Durant la roda de premsa de presentació de la mesura, els tinents d'alcalde Janet Sanz i Jaume Collboni, tot i defugir entrar en detalls sobre la plantada del Gremi, van reiterar que la proposta aprovada s'havia d'encaminar a plantejar solucions per al "conjunt de la ciutat", que l'objectiu era salvar llocs de feina, en una clara referència als negocis que no són estrictament bars i restaurants.

Quantes taules extres?

El punt de qui pot beneficiar-se de la mesura, amb tot, no ha sigut l'únic escull de les converses. Els representants dels sectors també remarcaven que el creixement no fixés un nombre rígid de taules sinó que garantís que, si era possible per espai, tots els locals mantinguessin l'aforament a la terrassa. També els que tenen més taules, que són els que es veuran més perjudicats. La proposta que es va acordar va ser pujar d'un màxim de quatre taules extres –cadascuna amb quatre cadires– a un màxim de sis, però el redactat deixa clar que això s'aplicarà només en casos excepcionals. Serà q uan la terrassa s'ubiqui a la calçada i sempre que hi hagi espai suficient per garantir els dos metres lliures de pas. Però el punt de partida dels responsables del sector era que les ampliacions poguessin ser de fins a 16 taules. Una demanda que l'equip de Colau veia inassumible tenint en compte que habilitar sis taules ja representa treure cinc places d'aparcament. 

L'argument del Gremi i les entitats comercials per demanar més places era que si l'ampliació es limitava a quatre taules, hi havia 472 terrasses que no podrien mantenir la seva capacitat actual. Si el màxim es fixa en sis, el perjudici es redueix a 107 terrasses. Per donar resposta al centenar d'establiments que tenen una terrassa amb més de deu taules –dividides a la meitat per la restricció fixada pel govern espanyol–, plantejaven que se'ls autoritzés a fer un creixement més gran. Segons l'equip de Colau, amb la proposta actual el 93% dels locals amb terrassa mantenen el nombre de places o en sumen. Són els que tenen menys de deu taules. 

Qui recull les peticions?

Les entitats també remarcaven –i es va acceptar– que les sol·licituds també es poguessin tramitar a través del Gremi, a banda de pels canals habilitats pel consistori. Ho argumentaven per les dificultats d'alguns agremiats de disposar de certificat electrònic. Però el servei que ofereix el Gremi a través d'una nova oficina tècnica per fer tota la tramitació ha generat polèmica entre els restauradors, perquè, com ha avançat l'ARA, té un cost de 300 euros més IVA (363 euros en total), enfocat, segons l'entitat, a cobrir els costos de la feina de l'equip d'arquitectes i enginyers que dibuixen el croquis de la terrassa que haurà de validar el consistori. La tramitació al consistori és gratuïta.

En el primer comunicat que es va enviar als agremiats no s'informava que el tràmit es podia fer per altres canals que no fossin el del Gremi. El que es demana, de fet, és la presentació d'un croquis senzill on s'especifiquin les distàncies entre taules i els elements urbans existents. I el servei que ofereix el Gremi és, a més de la presentació i seguiment de la sol·licitud, el disseny de la proposta.

El Gremi de Restauradors cobra 363 euros als bars i restaurants de Barcelona per tramitar-los l'ampliació de les terrasses

Quan es pot aplicar?

Un altre tema conflictiu era el de la velocitat de tramitació. Els representants del sector volien que es fes de manera automàtica –excepte si s'ocupa calçada– per poder tenir les ampliacions ja quan s'entrés en la fase 1 i que les comprovacions municipals es fessin després. El compromís anunciat pel govern és que es tramitaran els permisos en un termini de 15 dies hàbils i que, per tant, les primeres actuacions es podran fer a partir del 8 de juny.

Què es pot tenir?

Els elements que es poden instal·lar per acompanyar les taules i cadires també generaven discussió. L'Ajuntament no avalava inicialment els para-sols quan les taules s'ubiquin en una calçada amb un carril de circulació al costat, però els restauradors veien inviable una terrassa sense para-sols en ple estiu i la mesura s'ha pactat. El consistori es compromet, segons el redactat, a col·locar elements separadors del trànsit quan siguin necessaris.

També va generar rebuig la voluntat de l'equip de Colau de deixar fora de les possibles ampliacions els locals que, en els últims sis mesos, haguessin tingut alguna sanció per incompliments amb la llicència, un extrem que no es recull ara en cap dels documents presentats. 

El resultat de tot plegat va ser el no de les entitats al redactat final. El que sí que s'ha consensuat és la rebaixa del 75% de la taxa de terrassa, que serà efectiva des que acabi l'estat d'alarma –ara no es paga res– fins, com a mínim, finals d'any. De cara a atendre la previsible allau de sol·licituds, que amenacen amb fer un embut els primers dies,  es crea un equip tècnic de terrasses que centralitzarà els criteris per gestionar les autoritzacions. Aquest equip atendrà consultes, analitzarà tècnicament les sol·licituds i farà les propostes de resolució. Dels vora 9.000 locals que actualment no tenen terrassa s'estima que uns 3.500 estarien ubicats en un lloc que permetria instal·lar-ne.