Salut
Societat 20/08/2022

Testimonis de Jehovà amb grups sanguinis incompatibles: la història d'un trasplantament pioner

L'Hospital del Mar duu a terme una cirurgia amb èxit gràcies a la tècnica de la immunoadsorció

4 min
En Mateu Sbert i la Mireia Reja, el receptor i la donant d'un trasplantament de ronyó

BarcelonaUn trasplantament renal de donant viu, sense transfusió de sang i entre grups sanguinis incompatibles. Aquest és el triple repte al qual es va haver d'enfrontar per primera vegada l'equip mèdic de l'Hospital del Mar perquè Mateu Sbert, gràcies al ronyó de Mireia Reja, la seva dona, pogués millorar la qualitat de vida després de tres anys fent diàlisi. La primera sessió de diàlisi –Sbert recorda perfectament la data– va tenir lloc el 6 de desembre del 2018. La malaltia renal poliquística que havia heretat del seu pare havia conduït, inevitablement, a la insuficiència renal.

"Des que tenia 16 anys sabia que hauria d'anar a diàlisi. En vaig tenir 30 per preparar-me", explica Sbert. El tractament d'un tumor havia impedit fer-li un trasplantament prediàlisi, però Sbert tenia clar que, quan fos possible, volia optar per aquesta solució mèdica. "La diàlisi, amb els anys, t'esgota. Et fan mal els ossos, has de seguir una dieta pèssima, estàs més irritable i aixafat. Igualment, depens completament d'una màquina, necessites planejar amb molta antelació qualsevol cosa que vulguis fer", afegeix.

A més de ser la millor opció terapèutica en cas d'insuficiència renal crònica, Sbert havia viscut el procés de trasplantament a través del seu pare (que també està trasplantat) i l'entorn familiar l'animava a fer-ho. De fet, fins i tot ja comptava amb algú disposat a donar-li el ronyó: la seva dona. "Des que vaig conèixer en Mateu, sabia que aquest problema algun dia arribaria. I des del primer moment vaig tenir clar que volia ser donant", assegura Reja. "L'hi agraeixo moltíssim, perquè no deixa de ser una demostració molt gran d'amor desinteressat", subratlla Sbert. Ara bé, per motius religiosos –tots dos són testimonis de Jehovà– tenien un requisit innegociable: no acceptaven transfusions de sang o dels seus components principals.

Protocol per a testimonis de Jehovà

El que en aparença podria semblar un obstacle es va salvar ràpidament al contactar amb l'Hospital del Mar de Barcelona. El 2016 el centre va posar en marxa el primer protocol de l'Estat per garantir el trasplantament renal sense transfusió de sang . "Des del primer moment vam avisar l'equip mèdic que érem testimonis de Jehovà, i ens van assegurar que respectaven i treballaven amb les nostres creences. Ens van transmetre molta tranquil·litat", emfatitza Sbert. "Les persones amb malalties renals estan molt vinculades amb l'equip que les tracta, la confiança és molt necessària. Ser propers i poder-los acompanyar és clau", assegura la infermera referent en trasplantament renal, Anna Bach.

El protocol és similar a un trasplantament de ronyó que accepti la transfusió de sang. La principal diferència, però, és que els pacients s'han de sotmetre a un tractament previ amb eritropoetina, que estimula la producció d'hematies (glòbuls vermells) i ajuda a evitar transfusions. Paral·lelament, durant l'operació es pot recórrer als equips cell savers, instal·lats al quiròfan, els quals faciliten la recuperació de part de la sang del mateix pacient que es pugui perdre. "També els demanem un nivell més alt d'hemoglobina. Han de tenir un valor per sobre de 13, o no els podem trasplantar", adverteix la cap del servei de nefrologia, la doctora Marta Crespo.

El funcionament del programa ha estat possible gràcies a la creació d'una cadena transversal de professionals, els quals accepten operar sense recórrer a la transfusió de sang. "En molts hospitals de Catalunya, aquesta cadena no sempre s'aconsegueix complir. Sovint són els metges que no volen assumir el risc que implica", lamenta el cap del servei d'urologia de l’Hospital del Mar, el doctor Lluís Cecchini. "És de dret humà que si el pacient no vol transfusió de sang, ho acceptis. És ell qui posa la pell", reitera. Malgrat tot, només un terç dels pacients que se sotmeten a un trasplantament renal a l'Hospital del Mar necessiten transfusió de sang.

Grups sanguinis incompatibles

El primer entrebanc, però, no es va fer esperar gaire. Els grups sanguinis de Reja i Sbert eren incompatibles. "Em va saber molt greu quan em van dir tot d'una que no podia ser. El meu objectiu era donar-li el meu ronyó al Mateu, i durant tots aquests anys he intentat tenir una vida sana, perquè arribés òptim", lamenta Reja. La solució va ser incloure'ls al programa de trasplantament creuat d'Espanya, basat en l'intercanvi de donants de ronyó vius entre dues o més parelles. D'aquesta manera, Reja li donaria el ronyó a una persona desconeguda i Sbert en rebria un d’un donant compatible. "Aleshores només feia un any que anava a diàlisi. Intentava veure-hi el cantó positiu: el personal era encantador, aprofitava per llegir, mirar Netflix... Vaig pensar: «Puc esperar una mica més»", recorda Sbert.

Una tècnica alternativa

L'espera, però, es va allargar més del previst, i l'any de diàlisi es va convertir en tres. Fins que, finalment, el novembre del 2021 la doctora Crespo els va anunciar que ja no esperaven més. Tot i que els seus grups sanguinis eren incompatibles, podien continuar amb el pla original: ella seria la donant i ell el receptor. "Tot l'equip es va reunir i vam decidir plantejar-los la possibilitat d'aplicar una tècnica anomenada immunoadsorció", explica Crespo. La immunoadsorció consisteix a extreure el plasma del receptor, netejar-lo dels anticossos que podrien generar una reacció de rebuig si es rep un òrgan d'un grup sanguini incompatible i retornar-lo al pacient. "Al crear un circuit extracorpori, hi ha més possibilitats de sagnat al llarg del procés", adverteix la doctora. A la vegada, el tractament podria disminuir els nivells d'hemoglobina i, en cas de no assolir els valors necessaris, impedir l'operació. "Ens generaven més tensió els tractaments precirurgia que la cirurgia en si", apunta Bach.

Cecchini, d'altra banda, subratlla l'estrès afegit d'una intervenció amb donant viu. "Estàs operant una persona sana, que vol donar un òrgan voluntàriament a una persona que estima. I aquest ha de quedar perfecte, no el pots ferir", explica. "Si, a més a més, és testimoni de Jehovà, afegeix un puntet més d'estrès", afegeix. Però un cop se'ls hi va proposar, Sbert i Reja van decidir dur-ho a terme. "Ens van explicar els pros i els contres, i ens van preguntar què volíem fer", diu Sbert. "Ens van transmetre molta seguretat", coincideix Reja. "No ens tiràvem a l'aventura, perquè tot i que rebutgem la transfusió de sang, hi ha altres alternatives que sí que acceptem, com el recuperador sanguini", matisa la donant.

Malgrat els inevitables nervis –de fet, Reja recorda que va tenir la sensació que "s'havia d'acomiadar de tothom"–, el trasplantament renal es va realitzar amb èxit el 30 de novembre del 2021. "M'ha canviat la vida, a millor", assegura Sbert, que ha abandonat la dieta estricta que seguia i diu que viu amb molta més llibertat. "Feia anys que no estava tan bé", somriu.

stats