Les proves d'anticossos són encara poc fiables per prendre decisions sobre el desconfinament

L'Institut Carlos III testarà 60.000 persones triades a l'atzar

Un dels grans problemes per entendre com està evolucionant la pandèmia arreu del món i per prendre decisions de salut pública com relaxar el desconfinament és la baixa fiabilitat de les proves que detecten anticossos. Davant d'un virus nou, s'ha hagut de desenvolupar la tecnologia per detectar-lo, però la pandèmia avança més ràpid que la ciència, i les proves disponibles fins ara tenen una baixa fiabilitat. 

El ministeri de Sanitat ha anunciat un estudi amb 60.000 persones per fer una estimació de quin percentatge de la població espanyola ha desenvolupat anticossos davant el SARS-CoV-2, el que tècnicament s'anomena seroprevalença. Aquesta informació és important per preveure l'evolució de l'epidèmia perquè a partir d'un determinat llindar, que en altres casos pot ser d'un 40%, els virus tenen dificultats per continuar propagant-se entre la població.  L'inici de l'estudi ha estat ajornat dues vegades, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha dit aquest dijous que començarà la setmana vinent.

"Conèixer quanta gent s'ha infectat i quanta queda per infectar és molt important per entendre en quin punt estem i prendre decisions de salut pública, perquè hi haurà un moment –que encara no sabem quin és– en què el virus tindrà dificultats per continuar propagant-se", explica Tomàs Pumarola, cap de microbiologia de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron. Això, a més d'altres factors com la incidència del clima sobre el virus, marcarà quan es podrà començar a veure la llum al final del túnel. "La corba d'infectats anirà fent alts i baixos fins que el virus es trobi que molta gent ja ha generat defenses, i arribem a una mena d'equilibri en què ens suportem mútuament, com ha passat amb la grip. Però ningú no sap quant durarà aquesta fase d'adaptació", afegeix. 

Com que se sap que una part important dels infectats desenvolupen la malaltia sense cap símptoma, per tenir aquesta radiografia es treballarà com en una enquesta: testant una mostra significativa de la població. L'Institut Nacional d'Estadística ha seleccionat 36.000 llars, on viuen 60.000 persones a l'atzar per representar tots els grups d'edat i territoris. Les comunitats autònomes recolliran les mostres, que seran analitzades pel Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut Carlos III. 

El problema és que les proves serològiques ràpides –que es fan amb una gota de sang, com si fos una glucèmia, sense necessitat d'analitzar la mostra en un laboratori– són poc fiables. "El que hem vist és que amb una població amb símptomes funcionen força bé, si la malaltia ja té una setmana de curs. La sensibilitat és d'entre el 85 i el 95%, però sobre població que no presenta símptomes la sensibilitat és d'entre el 40 i el 70%", afegeix Pumarola. "Hi ha encara poca experiència, però al mercat tenim una setantena de tests ràpids i tenen sensibilitats molt variables", reconeix Pumarola. El ministeri no ha aclarit a l'ARA quins reactius es faran servir en aquest estudi. 

Encara hi ha moltes incògnites

Ho corrobora Emma Padilla, microbiòloga de Catlab: "Tots estem aprenent a batzegades. Encara hi ha pocs estudis que hagin avaluat bé els tests serològics i valorat com evolucionen les coses al llarg del temps, perquè la resposta immunitària no és la mateixa per a tothom: hi ha qui desenvolupa anticossos als 10 dies i d'altres persones triguen un mes".  

Fa cinc dies l'Institut Català de la Salut va paralitzar la distribució de tests ràpids facilitats pel ministeri de la marca xinesa Wondfo després de comprovar que tenien una sensibilitat molt baixa en provar-les amb personal sanitari que s'havia infectat i que van donar falsos negatius a les proves.

Pel que fa als tests ràpids que s'utilitzaran en l'estudi de la Carlos III, el ministeri assegura que "la sensibilitat d'aquesta prova s'estima que és superior al 80%, però aquesta informació relativa a la seva precisió diagnòstica s'ha obtingut en grups molt concrets de pacients i es desconeix si pot extrapolar-se al conjunt de la població". Per això s'ha previst que als participants que ho autoritzin se'ls farà una segona prova –aquest cop amb una mostra de sang extreta de la vena per ser analitzada en un laboratori–, que serà tipus ELISA, de la qual el ministeri tampoc no dona més detalls. Aquestes proves de laboratori són molt més precises. "En aquests moments no podem fer-hi més, perquè la tecnologia no és prou bona", afegeix Pumarola. 

Tots dos professionals es mostren sorpresos amb les últimes dades de seroprevalença que ha ofert l'OMS aquesta setmana, apuntant que només un 2 o 3% de la població ha desenvolupat anticossos al coronavirus. També són escèptics davant els casos de persones que haurien pogut tornar a caure malaltes després d'haver superat el covid-19. És massa aviat per saber si el problema és el virus o les proves per seguir-li la pista.