Tomeu Penya: "Faré música tota la vida, tant si en puc viure com si no"

Tomeu Penya parla amb el cor a la mà: des d'"el cul i les mames" -el primer en què es fixa d'un dona- fins a "asseure's a pensar d'on venc i cap on vaig" després de més de trenta anys de carrera. Ha publicat més de 20 discos -ha escrit 288 cançons- i avui treu un nou treball. Arruix (Blau) surt a la venda només deu mesos després de l'últim, És per tu . El cantautor va viatjar fa unes setmanes a Barcelona per presentar-lo. "M'he passat trenta anys venguent a Barcelona, comprant llibres a l'aeroport quan venia cap aquí i comprant llibres a l'aeroport quan anava cap allà", diu. "Som molt llegidor de llibres de suspens", confessa Tomeu Penya.

Des de quan porta barret?

Tota la vida. Bé, tota la vida de cantautor. Això va ser fa 33 anys. Va ser una casualitat. Me trobava millor amb capell perquè ningú en duia.

Com va descobrir el country?

La música country ja la vaig descobrir quan era petit. És la música de les pel·lícules del Far West, que ja m'entusiasmaven. Però faig de tot: country, balades, rock'n'roll, tot, perquè tota la vida he estat estudiant els estils, actualment encara estudiïc estils musicals.

Quin està estudiant ara?

El que més m'ha agradat és el finger picking , que és una manera de tocar la guitarra dels Estats Units, que fan els acompanyaments nota a nota. N'hi ha molts de diferents. Quan n'aprens un, n'agafes un altre.

Els temes de les seves cançons poden semblar contradictoris. Al darrer disc n'hi ha de picants, com M'agrada fer-te l'amor (de matinada) , i altres de reflexius, com I es protagonista era jo . ¿Li han recomanat mai que es decantés cap a un determinat to?

Mai, mai, cap vegada m'han dit "Agafa aquest camí o agafa'n un altre". Sempre he estat lliure de fer el que volgués.

Va fer un cameo a l'anunci d'Estrella Damm que passa a Mallorca. ¿Té la sensació d'haver-se convertit en un personatge? Li agrada?

Vaig trobar que era molt normal. Posar unes quantes ties molt bones amb uns quants tios molt bons i que anassin a un lloc emblemàtic de Mallorca i que em trobassin a jo, no ho vaig trobar fora de lloc. Aquestes coses les trob molt naturals.

¿Hi hagut mai alguna dona que s'hagi sentit ofesa amb una cançó seva?

No, perquè sempre ho dic entre mitges bromes i entre mig seriós, no vull fer un drama de res.

A Ara és s'hora ha escrit: "Res de seure i conformar-me amb el que ha estat". Què li queda per fer?

M'agradaria poder seguir els anys que me queden de vida amb salut fent cançons i podent-ne viure dignament.

Ha pensat mai a retirar-se?

No, impossible. Tot depèn de la salut. Si la salut m'aguanta, tota la vida faré música, tant si en puc viure com si no en puc viure, en faré igual. La música és aquest moment d'agafar la guitarra, escriure, sentir coses i escriure-les. Tant puc escriure dins el cotxo conduiguent com anant pel camp amb la guitarra penjada o assegut devora la ximeneia de casa.

Si s'hagués de presentar davant algú que no el coneix, quines cançons seves triaria?

Comptant aquest darrer disc, Somnis de Vilafranca , Catalanitzador i també Plou , Mallorquins i catalans , Havanera , Illes dins un riu...

Catalanitzador, el primer senzill del disc, sembla tenir un to polític. Com va sorgir?

Està dedicat a un amic meu de Girona, supercatalanista i superindependentista [Miquel Callís]. Sempre teníem discussions. Per fer-lo emprenyar sempre li deia que el català és un idioma per anar per casa, que si surts de Catalunya no serveix de res. I aquí li dic "Catalanitzador, que vas pel món donant la mà. / Catalanitzador, que vas pel món botant fronteres", ho don per bé.

Somnis de Vilafranca està dedicada al seu poble natal, Vilafranca de Bonany.

Som de Vilafranca, visc a Vilafranca i he dedicat moltes cançons al meu poble i als meu paisans. En aquest cas dedic la cançó a les meves arrels, però també a totes les Vilafranques del món, que n'hi ha moltes, no només a Catalunya i a Espanya. Fins i tot n'hi ha a l'Argentina, però l'arrel de la cançó surt del meu poble.

Li agrada viatjar?

He estat molt viatger, ara no ho som tant. Tenc una filla que estudia a Chicago i a la força vol que hi vagi, però els Estats Units no em criden l'atenció. Si me donàs un altre lloc, Àfrica, Austràlia, sí que em criden l'atenció. D'Europa ho he corregut tot. Austràlia me fa ganes però tot sol no hi vull anar, hi vull anar amb ella, però ha agafat un altre any per estar als Estats Units.

Després de més de 30 anys de carrera, ¿encara es posa nerviós abans de sortir a l'escenari?

Al principi estava un poc nerviós, però no nerviós per jo, sinó pels altres músics, perquè tot marxàs bé; nerviós pel públic, per si n'hi havia suficient; nerviós per si l'equip de so s'acoblava. Però a poc a poc vaig poder estar tranquil. Jo el que he de fer és cuidar-me de jo i els altres que se cuidin, i tot anirà bé.