VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES
Societat 20/10/2019

Tots els municipis volen punts liles a les seves festes majors

Creix la presència de carpes per evitar agressions sexuals al carrer

Gemma Garrido Granger
3 min
Punt Lila a la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet durant la festa major

BarcelonaLa Laia demana a un grup de tres joves que es miren encuriosides una taula plena de polseres de tela i pins que s'hi acostin: "Agafeu-ne tantes com vulgueu! També per a les vostres amigues". Als accessoris, tots d'un inconfusible color violeta, s'hi pot llegir "Només sí és sí". La Laia treballa com a educadora en un dels quatre punts liles que Santa Coloma de Gramenet habilita per a la seva festa major. "Aquest -continua assenyalant la carpa-és un espai de seguretat per si heu estat agredides o si coneixeu algú que ho hagi estat". Amb un somriure afable, agafa un grapat de fullets amb els telèfons dels cossos policials i els serveis d'emergències i aprofita que té la seva atenció per explicar-los el protocol que se segueix en cas d'agressió.

Omnipresents en pràcticament tots els municipis de Catalunya, els punts liles són el bastió més visible de la lluita contra la violència contra la dona i el col·lectiu LGTBI al carrer. Alguns d'aquests punts liles estan gestionats exclusivament per entitats locals i personal voluntari, i altres per empreses i cooperatives que treballen per hores amb personal format, educadores i psicòlogues. "Són llocs on les dones poden compartir experiències sense sentir-se jutjades i, alhora, són punts de sensibilització per reconèixer els abusos i les agressions i denunciar-les", explica Helena Royes, de la Plataforma de Comunicació Punt Lila, l'empresa contractada pel consistori colomenc per coordinar els estands.

Cinc anys després que els moviments feministes del Poble-sec, a Barcelona, s'autoorganitzessin per donar resposta a les actituds masclistes al carrer, hi ha pocs municipis que no compten almenys amb un punt lila. Ara, però, l'opció de la contractació guanya pes i centenars d'administracions -ajuntaments i consells comarcals- n'externalitzen la gestió i l'ofereixen com un servei municipal, com ara Santa Coloma, Cornellà i Igualada.

Comentaris obscens, tocaments indesitjats, amenaces, exhibicions corporals o agressions sexuals: l'escala de la violència masclista als espais públics és àmplia i heterogènia, i posar-hi fi, una necessitat. Els moviments feministes ho estan reclamant des de fa anys, tot i que és ara que les administracions comencen a veure-ho clar. "S'han adonat que són una eina eficaç per a la seguretat de les dones i volen implicar-s'hi", celebra Raquel Gómez, psicòloga del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS), l'entitat que instal·la les carpes a Barcelona i proporciona formació i personal qualificat als municipis contractants.

Construir festes, carrers i ciutats feministes

Ara bé, un estand antimasclista per hores no és barat, i encara menys per als municipis petits. Dues professionals durant sis o set hores poden costar uns 600 euros i alguns pobles no poden assumir la despesa de tenir una carpa pròpia o comptar amb personal qualificat. "L'expansió dels punts liles i la seva presència depèn de la voluntat política i del teixit associatiu del municipi, però també de la seva mida", reflexiona Royes. Així, alguns necessiten conjurar-se amb territoris pròxims o sol·licitar l'estructura a la Diputació de Barcelona (DIBA), que per ara disposa de sis carpes violetes que cedeixen als municipis de menys de 20.000 habitants. En tan sols dos mesos, l'estructura ha rotat per 66 municipis, com Cardona i Palafolls.

"Els punts liles existeixen perquè hi ha homes amb comportaments reprovables i les seves actituds no es justificaran mai més", assegura Iria Vives, de Dones amb Empenta (DAE), una entitat local feminista que fa 20 anys que treballa a Igualada per a l'erradicació de les violències masclistes. Si bé és el primer any que les professionals d'aquesta associació participen en punts liles, ja han col·laborat amb 17 municipis de l'Anoia, Osona i el Penedès.

Totes les fonts consultades per l'ARA remarquen que els punts liles no tenen sentit sense una estratègia municipal ferma, sense protocols de seguretat o sense la participació del teixit associatiu. "El més important és que la perspectiva feminista nodreixi la construcció de tota la festa, de l'espai públic i de la ciutat", assegura Raquel Gómez, del CJAS. Hi coincideix Montse Pineda, la coordinadora d'incidència política de l'entitat Creación Positiva, de defensa dels drets sexuals, que subratlla que el debat sobre "qui posa els estands", si són les activistes o les empreses especialitzades, és secundari: "Cal parlar de forma oberta de les violències sexuals que tenen en lloc als espais públics per evitar-les. Només així és possible encetar un procés de canvi polític". Les administracions, doncs, han de garantir que tothom senti la ciutat com a seva: perquè si el carrer és segur per a les dones, ho és per a tothom.

stats