MEDI AMBIENT

Els fangs més tòxics continuen empantanats a l’embassament de Flix

La represa de les obres de descontaminació està encallada pel litigi entre FCC i Acuamed

Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) no només es va deixar 79.300 metres cúbics de llots tòxics al fons de l’embassament de Flix, un 10% del total que havia d’extraure, sinó que els fangs que s’hi han quedat són els més tòxics. Així ho asseguren des de la plataforma Flix Net. “Ens consta que la part de l’embassament on hi havia una concentració més elevada de pesticides, com DDT i mercuri, no la van ni tocar”, asseguren fonts d’aquesta plataforma. Basen les seves informacions en testimonis d’extreballadors de les obres de descontaminació i d’exoperaris d’Ercros, l’empresa química centenària que durant dècades va fer abocaments incontrolats al riu. El risc és elevat i des del territori es reclama que s’acabin ja les obres de descontaminació d’aquest embassament del riu Ebre. Unes obres que es van adjudicar el 2008, ara farà deu anys, i que des de l’octubre del 2015 estan aturades, tot i considerar-se d’interès general.

Aquesta última fase pendent de la descontaminació es va adjudicar el mes de novembre passat a l’empresa Tragsa per 44,6 milions d’euros, amb un termini d’execució de 18 mesos, però ara està encallada a causa del litigi entre Acuamed i l’anterior concessionària de les obres. Així, FCC continua ocupant els terrenys i les instal·lacions que han de permetre tornar a posar en marxa la maquinària dedicada a l’extracció, la descontaminació i el transport de fangs, i no deixa entrar-hi Tragsa. “És un tema que està en mans d’una junta arbitral i fins que no es resolgui no en direm res”, han manifestat fonts de FCC.

L’alcalde, esperançat

“Sabem que des d’Acuamed han demanat a FCC poder arribar a un acord sense que Flix en sigui la víctima”, ha assenyalat, per la seva banda, l’alcalde de Flix, Marc Mur, que s’ha mostrat esperançat que el tema es pugui desencallar a l’abril. “Per a Acuamed la neteja de l’embassament de Flix és prioritària, i així ens ho han assegurat”, ha afegit Mur. De fet, des de fa unes setmanes Tragsa ha començat a ubicar-se a Flix i ha llogat naus i oficines per poder fer els primers subcontractes de serveis.

Però aquestes previsions xoquen amb el contingut d’una carta de FCC a Acuamed, que data del mes de novembre passat i que ha fet pública aquesta setmana el diari El País. En aquesta carta, FCC assegura que els informes en què es basa Acuamed per afirmar que al fons del pantà de Flix encara hi ha 80.000 metres cúbics de llots tòxics són erronis, que ha sigut Acuamed qui no els ha permès acabar les obres pendents de Flix i que, per tant, no abandonaran l’obra. Cal recordar que aquests informes que posa en dubte FCC els va realitzar el CIEMAT, un organisme de titularitat estatal, després d’analitzar un centenar de mostres del fons del riu i seguint les indicacions sobre el terreny de dos experts en la contaminació de l’embassament i de prestigi contrastat: l’investigador del CSIC Joan Grimalt i el catedràtic d’ecologia de la UB Narcís Prat. Va ser el mateix Ajuntament de Flix qui va demanar aquests informes després de constatar diverses irregularitats en l’execució de les obres. De fet, hi ha oberta una causa judicial a l’Audiència Nacional per presumpta malversació dels antics directius d’Acuamed, i una de les obres investigades és la de Flix.

Sobre aquestes irregularitats tenen molts detalls la plataforma Flix Net. Com a exemple, assenyalen que la concessionària no disposava d’un forn per descontaminar els llots tòxics a 900 graus de temperatura, o que se’ls va permetre canviar la draga ecològica per una bivalva. Aquest últim punt va provocar episodis de fortes pudors a Flix durant els treballs d’extracció i es van emetre partícules de determinats contaminants a l’aire, en quantitats molt reduïdes i que en cap cas van representar cap risc per a les persones, però que s’haurien d’haver controlat.Per evitar que aquest tipus de situacions es repeteixin, l’Ajuntament acaba d’aprovar al ple un protocol d’actuacions perquè els responsables de l’obra i les administracions competents també analitzin la qualitat mediambiental de l’aire i no només la de l’aigua.

L’impacte de la contaminació

Les obres de descontaminació del pantà de Flix han sofert nombrosos retards des de la seva adjudicació l’any 2008, però ara s’està vivint un dels moments més angoixants per la incertesa del calendari. Aviat farà vuit anys de la instal·lació del mur de planxes metàl·liques que confinen els residus dins el pantà i, tot i que no s’han detectat filtracions, preocupa la seva perdurabilitat.

I també preocupa, i molt, de quina manera està perjudicant aquesta obra el desenvolupament econòmic de Flix, on Ercros ha tancat recentment la planta de clor. “Els millors terrenys industrials els tenim ocupats per les obres de descontaminació”, apunta l’alcalde, que es mostra convençut que han perdut més d’una inversió econòmica a causa d’una actuació de descontaminació que va començar fa deu anys i que ningú sap quan acabarà.