Només 1 de cada 10 pacients amb ansietat rep un tractament adequat

BarcelonaUn estudi internacional realitzat en 21 països i sobre 51.500 individus -coordinat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques- conclou que només un de cada deu pacients rep el tractament adequat per combatre els trastorns d'ansietat. L'estudi calcula que un 10% de la població pateix ansietat i que només el 27,6% d'aquests pacients van rebre algun tipus de tractament. Dels que van ser atesos, menys del 10% dels casos van rebre un tractament adequat, és a dir, que per trastorns de 12 mesos d'evolució, inclou un mínim de 4 visites al metge o un tractament psicoterapèutic que inclogui un mínim de 8 visites. És el primer estudi que descriu ''el buit'' de tractament en trastorns d'ansietat a escala mundial.

Segons l'investigador principal, Jordi Alonso, els trastorns d'ansietat tendeixen a la cronicitat i s'associen a una discapacitat significativa: "Si a això hi afegim que van suposar un cost de 74.000 milions d'euros durant l'any 2010 en un conjunt de 30 països de la Unió Europea, ens trobem davant d'un important problema de salut pública".

Els trastorns d'ansietat afecten de manera diferent segons el països. L'estudi calcula que en entorns africans, l'ansietat afecta el 5,3% de la població, mentre que en entorns europeus la xifra s'eleva fins als 10,4% de la població. Això es deu, en part, a la cultura de la immediatesa occidental, segons l'expert. L'estudi també fa distincions per edat, i conclou que les fòbies, l'ansietat social i l'ansietat de separació apareixen en edats molt primerenques, dels 5 als 10 anys. D'altra banda, altres trastorns com el d'ansietat generalitzat, el de pànic i el d'estrès posttraumàtic apareixen entre els 24 i els 50 anys i tenen una variació transnacional molt més àmplia.

Sovint els trastorns d'ansietat són difícils de detectar perquè la persona que els pateix considera que alguns dels símptomes -com ara palpitacions i sudoració- són "normals" i no els dona "prou importància". De les persones que van participar en l'estudi, només un 40% creien que necessitaven tractament. Alonso assegura que la millor manera de detectar-ho és comentar al metge de capçalera els símptomes que notem: "Quan visitem el metge per problemes puntuals podem aprofitar per comentar-li les nostres angoixes o símptomes com sudoracions o palpitacions. Explicar-ho al nostre metge facilitarà la possible identificació d'aquest trastorn d'ansietat".

L'ansietat no només es tracta amb fàrmacs. Alonso considera per fer una bona cobertura del problema cal que els medicaments vagin acompanyat d'altres factors, com el tractament psicoterapèutic i farmacològic i un canvi en l'estil de vida del pacient: "Parlem de teràpies cognitives, acompanyades d'inhibidors de la recaptació de neurotransmissors com la serotonina, però també d'un canvi en l'estil de vida del pacient com per exemple fer exercici, eliminar el cafè i el tabac i practicar el 'mindfulness'", explica l'investigador.

No tractar l'ansietat té riscos

Un dels fets que més preocupen els investigadors és el "mal tractament" d'aquests trastorns d'ansietat, ja sigui perquè no són detectats o perquè no se'n fa un seguiment prou exhaustiu. Aquest "no tractament" pot provocar una cronificació del trastorn o que altres malalties mentals s'afegeixin a l'ansietat. "El trastorn d'ansietat és el primer símptoma d'altres trastorns mentals; si no es tracta des de l'arrel pot portar a l'abús de substàncies com els calmants i acabar en una dependència, o ens pot dur a una depressió. És bastant freqüent l'aparició primer d'ansietat i després de depressió".

Els investigadors coincideixen que l'estudi no pot assegurar que hi hagi més casos de trastorns d'ansietat, però "si que hi ha una detecció més alta" d'aquests casos. Tot i això, Alonso assegura que "la baixa educació en salut mental de la societat dificulta reconèixer que tenim un possible problema". Alonso pronostica que els casos de trastorns d'ansietat no aniran a menys perquè els detonants de l'ansietat són els factors estressants, que no tendeixen a reduir: "Saber afrontar aquests nivells d'estrès i saber autoreforçar-se per poder superar-ho: ens queda molt per aprendre".

Per a Alonso, cal ''encoratjar'' els proveïdors de salut a seguir les pautes clíniques per tal de millorar la qualitat del tractament dels trastorns d'ansietat.