El tramvia per cosir el Camp de Tarragona accelera

TarragonaL'entrada en funcionament del Corredor Mediterrani el gener del 2020 va fer mitja hora més curta la distància entre Barcelona i València, però va complicar enormement la mobilitat ferroviària al Camp de Tarragona. Aprofitant el nou corredor, els alcaldes de Salou i Cambrils van demanar el tancament de les estacions de tren més cèntriques per evitar que els trens continuessin creuant els municipis i el resultat per a la mobilitat sostenible ha sigut molt negatiu: dos anys més tard, segons les previsions d'aquest 2022, es poden haver perdut uns 400.000 usuaris de tren anuals en aquesta zona, que és la segona àrea metropolitana més poblada de Catalunya. A la incomoditat d'haver-se de desplaçar més lluny per arribar a l'estació s'hi suma la facilitat per moure's en transport privat al Camp de Tarragona, una combinació que només podia acabar amb aclaparadora victòria del cotxe.

L'entitat Promoció del Transport Públic (PTP), molt crítica amb aquella decisió, en culpa els ajuntaments però també la Generalitat per fer "seguidisme d’unes determinades autoritats locals incompetents en infraestructures ferroviàries" en lloc de defensar els interessos de "tot el país". En un comunicat animava la Generalitat a "revertir" aquesta situació, que a mitjà termini només té una alternativa: el Trampcamp. Es tracta d'un tramvia interurbà que podrà superar els 70 km/h i que haurà d'unir Cambrils, Salou, Vila-seca, Reus i Tarragona. Després d'haver passat prop de 20 anys tancat en un calaix, aquest projecte que depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) comença a agafar velocitat i ja compta amb una partida pressupostària.

La primera fase és la que ha d'enllaçar Cambrils amb Vila-seca, passant per Salou, entre altres estacions. El projecte constructiu ja s'ha encarregat i la idea és aprofitar el mateix traçat que utilitzaven els trens de Renfe quan entraven a aquests municipis per la línia de la costa. "Tindran un ús tramviari, en lloc de ferroviari", explica el director general d'Infraestructures de Mobilitat, David Prat. Durant els 18 mesos previstos per redactar el projecte, els tècnics d'Adif ja haurien d'haver retirat totes les catenàries per poder instal·lar la nova infraestructura tramviària. El departament de Territori no gosa encara fixar una data i es limita a dir que les obres començaran el 2024.

La segona part, la que es bifurca a partir de Vila-seca amb un ramal fins a Reus i un altre fins a Tarragona, encara està més verda. Tot just s'està redactant l'estudi informatiu i es desconeix quin serà el traçat definitiu.

Anar a l'estació "sense mirar el rellotge"

"És una gran oportunitat, després de molts anys d'oblit", valora Arturo Frediani Sarfati, subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili. Tot i així, assegura que perquè tingui èxit cal una freqüència de pas molt breu per aconseguir "que els viatgers vagin a l'estació sense haver de mirar el rellotge", diu, i posa com a exemple el conegut com el metro del Vallès, precisament per la seva alta freqüència. "Es va fer un gran esforç i encara ho agraïm avui", destaca. Aquesta és una de les al·legacions que l'ETSA ha presentat al projecte. Per a PTP, en canvi, un dels punts més importants és que hi hagi una estació al punt on actualment el Corredor Mediterrani es troba amb la línia que uneix Reus i Tarragona i des d'on surten les llançadores cap a l'aeroport de Reus, ja que d'aquesta manera "es podrà distribuir els passatgers per tota la costa", explica Daniel Pi, portaveu de l'entitat.

Segons Prat, "encara cal estudiar la freqüència", però ja avisa que és molt improbable que sigui tan competitiva com la del Vallès, per una qüestió econòmica. "Pot haver-hi una freqüència variable segons l'època de l'any, i intentar que no superi els 15 minuts", proposa. El conseller de Territori, Juli Fernández, recorda que "els estudis fets fins ara a la zona ens indiquen que només el 18% de la mobilitat és en transport públic" i confia que "amb aquesta nova infraestructura arribarem ja al 25%, ja que s’estima que pot donar servei a fins a 9 milions d’usuaris anuals".

Una altra proposta de l'ETSA que el departament té sobre la taula és la de crear un carril bici que vagi en paral·lel per tot el recorregut del Tramcamp i, per tant, que també uneixi totes aquestes ciutats i permeti als usuaris pujar al tram quan els convingui. El departament s'ha compromès a impulsar-ho, però primer "cal treballar-ho amb cada ajuntament", segons Prat.