La temporalitat castiga més els treballadors del tercer sector

BarcelonaEls treballadors que es dediquen a l'atenció de les persones en empreses del tercer sector no noten la recuperació de l'economia. Les seves condicions de treball són majoritàriament precàries quan es tracta dels tècnics o del personal administratiu, amb contractes essencialment temporals i salaris més baixos que en altres serveis, com la salut o l'educació.

El sou mitjà al tercer sector social se situava en els 20.610 euros l'any passat, pràcticament igual que el 2015, mentre que a la sanitat la remuneració mitjana supera els 38.300 euros, i a l'educació és de 32.000 euros. "Som la pota més feble de les tres que conformen l'estat del benestar", ha lamentat aquest dimarts el president de la patronal que aglutina aquestes empreses del tercer sector, la Confederació, Joan Segarra.

La taxa de temporalitat al sector és 24 punts més alta que al conjunt del mercat laboral, i només un de cada dos contractes són indefinits. La culpa d'aquesta inestabilitat laboral, ha assenyalat Segarra, la té el model de contractació que l'administració té amb aquestes empreses, que es basa en concursos per a dos o tres anys que impedeixen que les plantilles creixin amb més garanties.

A més, ha afegit, el model de concursos prioritza l'aspecte de l'oferta econòmica per sobre d'altres aspectes i propicia una "subhasta" que acaba rebaixant els recursos públics que reben les adjudicatàries per oferir els seus serveis a les persones. "La major part dels recursos que rebem són per pagar els sous dels treballadors", ha recordat el president de la Confederació.

Per això, la patronal defensa que el Govern avanci cap a un model de concert que dignifiqui la feina al sector. "La concertació és un sistema que ja funciona amb èxit en l'àmbit de la salut o l'educatiu", ha dit Segarra.

Segons els resultats de l'últim anuari d'ocupació de la patronal, les empreses del tercer sector social ocupen 92.000 persones a Catalunya, un 2,2% més que fa un any. Malgrat la lleugera millora, la majoria de les entitats (un 76%) asseguren que no han notat la recuperació econòmica en el darrer any.

Dins les diferents activitats que aglutina el sector, les que tenen una estabilitat més alta són l'atenció precoç, la salut mental i l'atenció a la discapacitat psíquica i intel·lectual, mentre que l'atenció domiciliària és de les que pateix una precarietat més elevada, ha reconegut Segarra.

Pel que fa a l'equitat salarial, la majoria d'empreses mantenen una proporció d'1:3, és a dir, que la persona que més cobra rep, com a màxim, el triple de sou que el que menys cobra a l'organització. Malgrat tot, Segarra ha reconegut que en alguns casos les diferències amb els directius són més grans en algunes empreses. "Un conveni marc ajudaria a tenir un estàndards clars i homogenis per a tothom", ha afegit.

La bretxa salarial al sector és del 3%, molt per sota que la que impera al mercat de treball català, on és del 26%. De nou, però, la gerència presenta diferències de sou més grans entre homes i dones i els directius d'aquestes empreses tenen remuneracions un 13% més elevades que les directives.