Un de cada tres dependents reconeguts no rep cap prestació a Catalunya

BarcelonaUna de cada tres persones reconegudes com a dependents no reben cap prestació, a Catalunya. Aquesta és la xifra que es desprèn de l'últim informe de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials, l'ACRA. Segons l'estudi, que han presentat aquest dimarts i que porta per títol 'El caos de la dependència', Catalunya és la comunitat autònoma "amb un percentatge més alt de desatenció de tot l'Estat", amb més de 75.000 persones dependents sense ajudes.

"Aquesta és sens dubte una de les dades més dures d'aquest informe", admet la presidenta d'ACRA, la patronal del sector, Cinta Pascual. La desatenció a Catalunya supera, així, el 32% dels dependents fet que, segons apunta aquesta patronal, contrasta amb l'1,5% de Castella i Lleó, la comunitat amb un índex més baix de "dependents als llimbs".

En total, l'informe destaca que al conjunt d'Espanya hi ha més de 250.000 persones que, havent estat reconegudes com a dependents, no reben cap ajuda econòmica. A més, d'aquests "llimbs" de la dependència, l'ACRA denuncia que gairebé 100.000 persones estan reconegudes com a dependents de grau II o grau III, els més severs.

Aquesta associació també posa de relleu "la dificultat que hi ha per obtenir informació" relativa a la llei de la dependència i "l'obsolescència" d'algunes de les dades disponibles, i culpa les diferents administracions públiques de "falta de transparència" en aquest àmbit. "Com pot ser que no tinguem, per exemple, un sistema informatitzat per tramitar les sol·licituds de la dependència i que encara ho haguem de fer passant per diferents finestretes?", es pregunta Pascual.

Segons la presidenta d'aquesta associació, el procés per demanar una ajuda a la dependència "pot allargar-se durant ben bé un any" i després "hi ha les llistes d'espera", que en funció del servei poden anar "entre els quatre o cinc mesos i els cinc anys". "¿Cal que fem passar aquests dependents i les seves famílies per tot això, quan hi ha 5.000 places residencials privades buides?, insisteix Pascual.

"Dotze anys després de l'entrada en vigor de la llei, ens trobem que existeixen 19 interpretacions diferents de la norma [tantes com comunitats i ciutats autònomes], 19 interpretacions sobre qui i com és dependent i 19 interpretacions sobre quins serveis i prestacions cal oferir-los: un caos", assegura aquesta associació en les conclusions de l'informe. Com a exemple destaquen que "una persona dependent té el doble de possibilitats de ser reconeguda com a tal a Andalusia" que en altres comunitats com ara Galícia, les Canàries, Astúries o el País Valencià.

Diferències i tipus d'ajudes

Tot i que l'ACRA denuncia la falta de finançament que es destina des de Madrid per a aquest sector, també és crítica amb la Generalitat. "A Castella i Lleó la taxa de desatenció és baixíssima perquè allà de seguida atorguen el dret, tot i que amb grau I i després valoren si cal elevar-lo, però com a mínim aquella persona dependent ja pot gaudir d'alguna ajuda", explica Pascual.

Pascual també remarca que hi ha altres comunitats que fan molt més ús de la prestació econòmica vinculada: una ajuda que consta d'uns diners per a que la persona dependent o els seus familiars puguin destinar a pagar serveis privats que els alleugereixin el dia a dia. "Aquí [a Catalunya] només pots anar a la privada sense cap ajut -apunta Pascual- i això limita molt".

Així, la patronal del sector de recursos assistencials també proposa que Catalunya afavoreixi l'ús d'aquesta ajuda. "El que demanem és que es redistribueixin els recursos que tenim", assenyala Pascual que també ha reclamat al Govern que millori la coordinació entre els departaments de Salut i Afers Socials i Famílies. "De fet, el que voldríem és que es creés una conselleria pròpia, que estigués dotada amb el 2% del PIB, perquè cal una conselleria tremendament empoderada", afegeix la presidenta de l'ACRA.

Entre les propostes l'informe també reclama informatitzar el sistema de sol·licituds, demana reconvertir el serveis de teleassistència per dotar-los de més capacitat per a donar serveis, i també exigeix més transparència, més recursos i més unificació dels criteris i revisió de les ajudes concedides per millorar les llistes d'espera més bàsiques.

La resposta de la Generalitat

Per la seva banda, la Generalitat qüestiona l'origen de les dades de l'informe d'ACRA. "No sabem ni la metodologia ni com arriben a aquestes xifres però, segons els nostres càlculs, hi ha gairebé 29.000 dependents en aquest 'llimb', és a dir, reconeguts com a tals i amb dret a prestació però que no en reben cap, no pas 75.000", respon el secretari general d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesias.

Iglesias assegura que el sistema català i espanyol de recollida de dades no operen conjuntament, de manera que es produeixen "incidències" com ara que "entre les últimes dades espanyoles de l'Imserso i les de la Generalitat hi ha una diferència de 15.000 usuaris menys registrats" que l'Imserso no compta i en canvi l'executiu català sí.

Així, qualsevol altre càlcul o rànquing queda "distorsionat", segons Iglesias. El secretari general tampoc està d'acord que calgui augmentar les prestacions econòmiques vinculades. "Aquestes prestacions han augmentat un 25% en dos anys ja, i nosaltres creiem que són una opció, però no volem que siguin les prioritàries", explica el secretari. Segons Iglesias, el departament ha creat 3.500 places entre 2017 i 2018: "Creiem que concertar places ens permet donar cobertura a persones amb menys recursos; les ajudes econòmiques poden ser un terç del preu de la residència mentre que comprant la plaça pot ser que cobrim el 100% si la persona no té recursos".

Iglesias assegura que el Govern treballa per reduir el "llimb" de persones que estan reconegudes com a dependents però també assenyala la manca de recursos. "Actualment, l'aportació de l'Estat a la dependència és d'un 12% del total, i hauria de ser el 50% per llei: aporten 172 milions a Catalunya quan en tocarien uns 500", conclou el secretari.