El TSJC desestima l'intent del pederasta dels Maristes de "banalitzar" els abusos comesos i ratifica la condemna

Joaquín Benítez va ser condemnat a 21 anys i mig de presó

Segona sentència judicial que confirma els casos d'abusos comesos per l'exprofessor dels Maristes Joaquín Benítez, condemnat a 21 anys i mig de presó per l'Audiència de Barcelona. Un any després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna per al pederasta confés pels abusos a quatre menors. Es tracta dels únics casos que van arribar a judici. Benítez va arribar a acumular 17 denúncies d'exalumnes, però la resta es van considerar prescrites. Després de la primera sentència, el condemnat va recórrer-hi al·legant, entre altres motius, que dues de les denúncies no constituïen cap delicte, perquè es referien només a tocaments aïllats. El tribunal desestima l'intent del pederasta de "banalitzar" els abusos i ratifica del tot el primer pronunciament de l'Audiència. 

El pederasta dels Maristes, condemnat a 21 anys

El TSJC també tomba els arguments de l'asseguradora que porta la Fundació Champagnat per fer-se càrrec de les indemnitzacions fixades per l'Audiència i confirma les quantitats. Tot i així, aquesta segona sentència encara no és ferma i tant el pederasta com l'asseguradora poden recórrer al Tribunal Suprem. Després de la primera sentència, les víctimes van reclamar l'ingrés a presó de Benítez, però l'Audiència va acabar desestimant-ho i el pederasta continua al carrer. El tribunal va rebutjar empresonar-lo perquè la sentència no era ferma i ja se li aplicaven altres mesures.

El pederasta dels Maristes, al carrer tot i la condemna

A més de restar importància als dos últims abusos, la defensa del pederasta confés dels Maristes exposava quatre arguments més per demanar l'absolució: al·legava que, en els dos primers casos, l'única prova era la versió dels menors i que es tractava de la paraula dels nois contra la seva, assegurava que es tractava de fets aïllats, que no hi havia violència física i, finalment, demanava que li apliquessin un atenuant de dilacions, perquè el cas havia trigat tres anys a arribar a judici.

La sentència del TSJC fulmina totes les al·legacions del condemnat. Respecte a l'argument que es tracta de la paraula de les víctimes contra la seva, els magistrats recorden a Benítez que el relat dels nois és "coincident" i ja de per si rebel·lava el modus operandi del pederasta: ell es guanyava la seva confiança, els enganyava amb el pretext d'anar al seu despatx per fer-los un massatge terapèutic i allà n'abusava. Però, a més, la sentència subratlla que el testimoni de les víctimes no és l'única prova contra el pederasta condemnat, perquè els psicòlegs i els informes pericials van certificar l'existència dels abusos i les seqüeles que arrossegaven els nois per culpa d'aquests fets.

De fet, els magistrats recorden a Benítez que va admetre alguns dels fets durant el judici, tot i assegurar que "no recordava" exactament què havia passat. De fet, aquest va ser el seu argument per intentar evitar la condemna per les dues últimes denúncies que havia rebut. "És clar que, pel que fa referència a la prova, no és el mateix negar que hagi passat una cosa que no recordar-ho", insisteix el tribunal. 

La sentència també deixa clar que el pederasta va abusar repetidament de les víctimes, especialment de les dues primeres, cosa que li fa pensar que els abusos es van repetir i allargar en el temps, més enllà que només hagin arribat quatre casos a judici i que les dues últimes víctimes parlessin de dues situacions en concret. Els magistrats defensen les víctimes i argumenten que no se'ls pot carregar amb el pes d'haver de recordar totes i cadascuna de les situacions d'abusos que van patir, tenint en compte que eren adolescents i que els fets van marcar-los per sempre.

Aprofitant-se de la seva superioritat

Tot i el mètode utilitzat per Benítez per enganyar els joves, guanyar-se la seva confiança i abusar-ne repetidament, el pederasta dels Maristes banalitzava el testimoni de les víctimes assegurant que del seu relat no se'n desprenia l'existència "de violència". El TSJC subratlla que Benítez va "enganyar" els nois i va aprofitar-se de la seva posició de "superioritat" com a professor d'aquests alumnes per fer-los anar al despatx i abusar-ne. La sentència insisteix que en cap moment hi va haver consentiment.

Finalment, el tribunal descarta que el cas hagi patit endarreriments. Recorda que el jutjat que investigava els fets va haver d'analitzar les denúncies que va acumular Benítez i no troba cap element que faci pensar en una dilació del procediment.

Les indemnitzacions

L'asseguradora de la Fundació Champagnat havia recorregut la sentència demanant una rebaixa de les indemnitzacions a les víctimes que havia de cobrir la companyia de manera subsidiària. L'empresa demanava que s'apliqués en el cas dels abusos el barem que es fa servir normalment per a les víctimes d'un accident de trànsit. Però el tribunal ho desestima.

La sentència recorda que més enllà de les lesions físiques que en el primer moment es poguessin derivar dels abusos patits, les víctimes van haver de carregar amb "una experiència vital negativa en un moment en què encara no tenien desenvolupada la seva personalitat i que, com a tal, ha condicionat com són d'adults", limitant "les seves futures i actuals" relacions personals, familiars i socials "d'una manera i amb una intensitat difícilment comprensible però absolutament evident", subratlla la sentència, que també confirma les indemnitzacions que han de percebre els nois.

El pronunciament del TSJC encara no és l'últim capítol del cas Maristes, ja que el pederasta condemnat i l'asseguradora de la Fundació poden presentar un nou recurs al Suprem. Entremig, però, les víctimes tenen la possibilitat de tornar a demanar que Benítez ingressi a la presó, una possibilitat que inicialment l'Audiència de Barcelona ja va descartar.