Es tripliquen els àpats repartits pels serveis socials a Barcelona fins a arribar als 11.150 diaris

El 70% de les 34.000 atencions dels serveis socials durant la crisi les han rebut dones

L'emergència social a Barcelona derivada de la crisi del covid-19, que mostra la seva cara a les cues dels menjadors socials des de fa dies, comença a tenir xifres que alerten de la seva gravetat: 34.385 persones han sigut ateses pels serveis socials entre el 16 de març i el 14 de maig, un terç del total atès en tot l'any 2019, unes 90.000 persones. El 17% d'aquestes persones no havien anat mai als serveis socials o almenys no ho havien fet en l'últim any. El 72% eren dones. Per districtes, Ciutat Vella, amb 6.090 atencions, Nou Barris, amb 5.740 i Sants-Montjuïc, amb 4.628, han sigut les zones que més peticions han concentrat. 

Els àpats diaris gairebé s'han triplica: arriben a 11.170, un 192% respecte als 3.810 que es donaven abans de l'estat d'alarma, una xifra a la qual s'hauria de sumar el menjar que reparteixen xarxes veïnals –que asseguren que els serveis socials estan col·lapsats i no arriben a tothom–, així com entitats no subvencionades per l'Ajuntament. Del total actual d'àpats diaris computats, 2.156 es distribueixen en menjadors socials i equipaments per a persones sense llar, 3.685 són pícnics que es reparteixen en dispositius extraordinaris i 5.329 són àpats que s'entreguen en serveis a domicili. A més, s'han repartit 29.000 targetes Barcelona Solidària, amb diners per sufragar despeses d'alimentació i d'habitatge, 12.000 de les quals addicionals repartides en el context del covid-19. 

Els nous atesos són, sobretot, persones que vivien "amb una economia del dia a dia", ha explicat la regidora de Salut, Envelliment i Cures de la ciutat de Barcelona, Gemma Tarafa, en la compareixença en què aquest dijous ha fet públiques aquestes xifres. Treballadors i treballadores de l'hostaleria, de la llar, firaires, venedors ambulants, treballadors de la construcció i, en general, els que treballaven sense contracte i, per tant, no tenen dret a atur ni a ERTOs (i en menor mesura treballadors que, tenint dret a prestacions, encara no les han cobrat) són alguns dels principals afectats per aquesta crisi.

La majoria de persones que han sigut ateses pels serveis socials ho han fet per demanar menjar, però també per falta d'habitatge, i en aquest sentit Tarafa ha reconegut que han atès persones "que sortien d'habitacions rellogades", o sigui que havien sigut desnonades durant l'estat d'alarma. En total s'han entregat 9.292 ajudes d'emergència amb un cost total de 3,93 milions d'euros, una xifra molt superior (en dos mesos) a la mitjana mensual prèvia a la pandèmia, quan, per exemple, durant el mes de febrer es van atendre 2.156 persones amb un cost total d'1,47 milions d'euros. 

Allau de treballadors precaris als menjadors socials del Raval

Tarafa ha demanat a la Generalitat i al govern estatal que augmentin esforços per fer front a la crisi social derivada de la pandèmia, en la mateixa línia que hores abans havia fet l'alcaldessa, Ada Colau, que ha anunciat que havia enviat una carta al president espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que lideri un pacte d'estat per garantir el dret a l'habitatge i que parteixi de premisses com la d'allargar sis mesos la moratòria de desnonaments o penalitzar fiscalment els especuladors i premiar els que apostin pel lloguer social.