Turisme
Societat  /  Turisme 16/07/2022

El nou ‘turisme de la venjança’: “Aquest any marxo tant sí com no”

L'estrès pandèmic i l'espiral inflacionista prevista per a la tardor fan disparar les xifres del turisme d'estiu

4 min
Una dona agafa una rampa a la terminal de sortides del Prat.

Barcelona"Tal com van les coses, quan tens una idea l’has de fer ja, sense pensar-hi més, abans que ens tornin a tancar a casa". Amb aquesta idea al cap, la Teresa i el Xavi han decidit que aquest any fan un esforç i s’enduen el seu fill, el Víctor, a Disneyland París. La Gemma, àvia de sis nets, explica que ha tingut un impuls semblant: "Feia temps que els ho prometia vagament i aquest any ho compleixo: m’emporto els tres nets i les tres netes de viatge a Nova York". Els seus casos són només dos exemples del que les xarxes ja han batejat com "My revenge travel 2022" (El meu viatge de la revenja) una tendència –conscient o no– a l’alça aquest estiu que ja està fent remuntar les estadístiques del sector turístic. 

Després de dos anys de restriccions per la greu pandèmia mundial, el d’aquest any és l’estiu de la tornada a la normalitat. De recuperar l’avió. El restabliment de la lliure circulació ha fet que el sector turístic hagi començat a remuntar cap a les xifres del 2019, l’últim any abans de la crisi sanitària. Les recerques de vols s’han doblat aquest any, segons el portal de viatges Kayak.cat, i la demanda de seients al sector aeri s’ha disparat un 51% en el que portem de 2022, després d’haver-se desplomat un 65% durant el 2020, pel covid (veure gràfic). Així ho constata l’últim informe de l’OBS Business School, que assegura que les expectatives de recuperació són d’un "vertader rebot a tot el món aquest any, que es farà evident sobretot a partir de l’estiu".

Evolució de la demanda mundial en el trànsit aeri
Variació del nombre de passatgers, en percentatge

51,0

18,0

8,1

7,9

8,0

6,9

7,3

7,5

7,0

6,0

6,3

5,7

5,3

4,1

4,1

2,4

-1,2

-65,9

2019

2020

2020

2021

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2022

Postcovid

Precovid

51,0

18,0

8,0

6,9

4,1

-1,2

-65,9

2020

2020

2006

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2022

Precovid

Postcovid

51,0

18,0

8,0

6,9

4,1

-1,2

-65,9

2020

2020

2006

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2022

Precovid

Postcovid

Un doble motiu: social i econòmic

El concepte turisme de venjança, però, no és nou. Es va encunyar als anys 80, a la Xina, quan després d’uns anys d’austeritat hi va haver un ressorgiment del consum. Ara, de nou, el rebot del turisme és tan evident que ja hi ha més d’un milió de vídeos etiquetats a TikTok amb el hashtag #MyRevengeTravel2022, webs especialitzades que preparen aquest tipus de viatges venjança i anàlisis de mercat que estudien el perfil d’aquest nou consumidor. 

"El terme no m’acaba de convèncer, però sí que es tracta d’un «vull marxar ara més que mai» i alhora és un «o ara o mai»", explica l’economista, expert en turisme i professor de la UOC Pablo Díaz, que argumenta que el consumidor també ha començat a percebre els efectes de la incertesa econòmica que haurà d’encarar a la tardor. "És possible que les hipoteques es tornin a encarir, per l’Euríbor; la inflació ja està disparada, i els carburants caríssims. Les famílies estan començant a calcular mentalment tota aquesta despesa que acabaran descomptant de l’oci i els viatges. Per això molts decideixen que, almenys aquest any, faran unes bones vacances", argumenta l’economista. "Ara tenim els diners a la mà, l’any que ve no ho sé", corrobora la Teresa. 

En efecte, aquesta incertesa econòmica que tot just s’albira ha agreujat encara més la sensació de "necessitar marxar". Així ho apunta el doctor en sociologia i expert en moviments socials Ferran Giménez, que explica que ara la societat ha vist la possibilitat de recuperar un context –la llibertat en termes de mobilitat i l’oci col·lectiu en espais comuns– que durant els dos últims s’havia prohibit, cosa que va provocar un fort estrès emocional. "I, clar, la resposta de reafirmació encara és més forta en una societat hiperindividualista com la nostra, en què només compta ser hiperproductiu, tant a la feina com en el terreny personal: ara el turisme es converteix en una projecció d’aquest jo". "El viatger no només està disposat a tornar a viatjar, sinó a fer-ho en gran", constata la consultora internacional McKinsey en un dels seus últims estudis.

Als Estats Units els viatgers han començat a visitar de nou el Carib i l’Amèrica Llatina, i Espanya ha recuperat el turista francès, britànic i nòrdic. "Ja estem començant a veure colls d’ampolla, alguns overbookings, i com es recuperen els destins de sol i platja i les grans ciutats, que ja estan al nivell de turistes del 2019", apunta Díaz, que assegura que els preus s’han encarit però que l’empresari "percep que almenys aquest any la demanda ho aguantarà". El rebot, però, podria ser efímer, segons aquest economista, perquè el context econòmic podria tornar a congelar els desitjos de viatjar ben aviat. 

Perpetuar el model

L’estiu del 2022 es presenta, doncs, com una escletxa entre la crisi sanitària i l’espiral inflacionista que tot just comença. "La vida és curta", coincideixen a argumentar la Teresa i la Gemma. Per la seva banda, el sociòleg Ferran Giménez apunta que precisament aquest escenari ha fet oblidar qualsevol possible canvi de model que s’hagués iniciat . "Últimament hem vist la platja del Trabucador plena, gorgs naturals massificats, aeroports plens... La necessitat particular de lleure i el principi del plaer individual està passant per davant d’altres consideracions importants com les mediambientals", critica Giménez. "És el pensament d'«explota-ho abans que t’ho prohibeixin... o abans que no ho puguis pagar». En dos anys de pandèmia no hem estat capaços de repensar el model de turisme i lleure col·lectiu en un context d’escassetat de recursos cada vegada més evident", lamenta.

stats