Costa Brava a l'estiu

Cadaqués, de paradís bohemi a formiguer de turistes

La forta pressió turística al cap de Creus provoca que no hi hagi habitatge per allotjar els treballadors i molts locals històrics tanquen perquè no poden competir amb els inversors de fora

4 min
Dues famílies fent-se 'selfies' a Cadaqués

Cadaqués (Alt Empordà)Pràcticament qualsevol dia d'estiu, uns quants revolts abans d'arribar a Cadaqués per carretera ja hi comença a haver retenció de cotxes. I, en entrar al poble, els pàrquings de pagament són plens, l'accés als carrers més cèntrics està tallat i un municipal deriva els vehicles cap a la part alta perquè intentin aparcar als vorals dels afores. Aquesta rebuda amb embussos i controls no és circumstancial, sinó el primer símptoma evident de la forta pressió turística que rep Cadaqués els mesos de juliol i agost. Per aquestes dates el poble empordanès, al cor del cap de Creus, multiplica aproximadament per 10 el volum de població que té a l'hivern. El turisme és la principal activitat econòmica del poble amb diferència, però veïns i treballadors del sector estan sobrepassats i demanen mesures per posar-hi fre.

L'arribada massiva de turistes condiciona sobretot el mercat de l'habitatge, ja que totes les ofertes de la zona van destinades al lloguer de temporada. Ara mateix a les principals plataformes online d'arrendament no hi ha opció vigent de lloguer per més d'un any. En canvi, a Airbnb es poden trobar desenes d'anuncis per llogar pisos o habitacions –la majoria amb propietaris estrangers– durant una setmana pagant preu per nit. Actualment, segons dades de la Plataforma per l'Habitatge de Cadaqués, 989 habitatges (el 28%) són d'ús turístic –l'Ajuntament sosté que són 800– i 1.141 (32%) són segones residències, buides la majoria dels dies de l'any. Trobar allotjament fix és, doncs, missió quasi impossible, de manera que ni tan sols els mateixos treballadors que necessita el sector serveis per fer front a la demanda dels turistes poden establir-se a Cadaqués si no hi tenen propietats. Els restaurants i hotels estan desesperats perquè no troben mà d'obra qualificada.

Turistes baixant d'un barco a Cadaqués.

Treballar i dormir en una tenda

"Aquest estiu he tingut treballant una noia que dormia en una tenda de campanya a l'hort d'una amiga perquè no trobava res millor", relata Judit Canet, gerent del Café de La Habana, un local mític del poble, que no troba personal. "Si la situació continua així haurem de comprar robots que facin de cambrers, convertir-nos en bufet lliure o operar amb un servei automàtic per als cotxes", continua. L'Hostal Vehí és obert des del 1944 i mai s'havia trobat en aquesta situació: "Els francesos compren casa a Cadaqués, la lloguen a Airbnb per finançar la hipoteca i no paguen ni un impost aquí, mentre que la gent de l'hostaleria se'n va perquè no troba lloguer", denuncia la propietària de l'establiment. I afegeix amb contundència: "Estem que trinem, a punt d'engegar-ho tot, no es pot viure així, els de l'Ajuntament fa quatre anys que es rasquen els ous".

El sector turístic demana al consistori cadaquesenc que ofereixi un servei d'allotjament dotacional als veïns o treballadors de fora perquè almenys puguin venir a fer la temporada d'estiu. L'Ajuntament, que està treballant en un nou POUM i un pla estratègic d'habitatge i turisme, respon que no disposa de cap equipament disponible i que la geografia del poble no permet construir obra nova fàcilment. "Necessitem el turisme perquè en vivim, però també és cert que hi ha una massificació una mica excessiva durant dos mesos. Intentem regular-ho, però no és fàcil", defensa la regidora de turisme, Núria Duran. L'Ajuntament, a més, matisa que el pic de visitants es va produir després de la pandèmia, el 2021, amb 126.000 vehicles comptabilitzats a l'entrada del poble durant l'agost, i que en els dos darrers estius les dades han baixat un 15 %.

Es perd l'essència dels orígens

Amb tant de turisme estranger, Cadaqués es va allunyant progressivament d'aquella imatge idíl·lica de poble humil de pescadors i agricultors, que parlaven salat i convivien amb personatges pintorescos, artistes seduïts pel cap de Creus o hippies il·lusionats vinguts d'arreu del món. Durant el segle XX, amb figures com Salvador Dalí, Josep Pla i Gabriel García Márquez, Cadaqués era referent mundial de la vida bohèmia, però amb els anys s'ha anat assemblant més a un macrocomplex turístic sense espai per al repòs i la inspiració.

El Nano, guitarrista que toca cada dissabte al Café de La Habana, fa 50 anys que viu a Cadaqués i ha estat testimoni d'aquesta transformació: "Sempre he pensat que me quiten lo bailao perquè ara no té res a veure amb l'època de Dalí i companyia", diu. "Ara bé –matisa–, quan me'n vaig a qualsevol altre lloc de la Costa Brava veig que la cosa està pitjor i em consolo". En comparació amb Platja d'Aro, Palamós o Begur, Cadaqués no és el poble més explotat pel turisme, però sí un dels que més ha canviat en els darrers anys.

Aparcaments plens i cua de cotxes a l'entrada de Cadaqués.
Turistes esperant el servei de taxi marítim a Cadaqués.

Espais emblemàtics que tanquen

Prova d'aquest canvi de paradigma és la llista de locals històrics vinculats a una altra època que han tancat darrerament. En el seu lloc han guanyat les concessions de l'Ajuntament propietaris vinguts de fora amb alt poder adquisitiu que han obert bars exclusius de còctels o restaurants de fórmula. "L’especulació i els diners són els que finalment han guanyat i, de mica en mica, es van apoderant del poble", diu la propietària del Xiringuito de la Mei, obert des del 1949, que enguany ha perdut el concurs públic en favor d'inversors amb més diners. L'hostal de la platja gran o el curry del Bar Tao també han tancat o canviat d'amos, mentre que alguns resisteixen a la corda fluixa, com la marisqueria Casa Anita, el Casino, el Marítim Bar i el restaurant libanès Beirut.

Un dels que també aguanten, tot i que es planteja deixar-ho, és el Restaurant Cap de Creus, a l'entorn privilegiat del far del parc natural, que regenta Chris Little. "Hem perdut coses molt emblemàtiques fonamentals per conservar l'ambient, però ningú es preocupa per cuidar-ho, i els grups de família i els interessos econòmics han trinxat el poble", afirma el propietari. I certifica: "Venen empresaris que obren negocis a Cadaqués per fer calés, no perquè els encanti la sensació i l'esperit lliure d'un lloc tan especial com aquest".

Restriccions al Parc Natural, només per als cotxes

Per tercer estiu consecutiu, al Parc Natural del Cap de Creus no s'hi pot accedir en vehicles motoritzats. De l'1 de juny a l'1 de setembre al far només s'hi pot arribar amb busos llançadora, i del 15 de juliol al 31 de juliol, de 10.30 h a 16.30 h, està prohibit avançar per carretera fins al cap Norfeu. "Amb aquestes mesures volem evitar la massificació per una doble raó, perquè perjudica el medi natural del parc i per millorar la visita del visitant, que abans feia cues quilomètriques i marxava descontent", defensa Ponç Feliu, director del Parc.

Ara bé, tot i aquestes dures restriccions a les pistes i als accessos interiors al Parc, les barques tenen màniga ampla per arribar per mar a moltes de les cales protegides. "Hi ha regulacions que impedeixen la pesca submarina i la pesca d'encerclament, però les normes de fondeig encara són molt laxes, i les barques tenen molta afectació en la posidònia", argumenta Feliu. "És per això –continua— que de cara a l'estiu vinent estem engegant un pla de gestió per arribar a uns acords per restringir els usos i activitats de les embarcacions".

stats