Les universitats preveuen una caiguda important del nombre d'alumnes i dels ingressos

La UAB diu que tindrà el 50% menys d'estudiants de màster i la UPC el 25%

Les universitats catalanes estan preocupades per l'impacte que el coronavirus pot tenir tant en les matriculacions com en l'activitat docent. Preveuen una caiguda del nombre d'estudiants de grau, però sobretot de màsters i postgraus, ja sigui perquè moltes famílies no podran assumir el cost de les matrícules a partir del curs que ve, perquè deixaran de venir estudiants estrangers o perquè n'hi haurà que no voldran apuntar-se si l'activitat ha de ser online a causa de les restriccions per la pandèmia.

Qui ha llançat el missatge més alarmant ha sigut la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que calcula que hi haurà un "descens significatiu" en les matriculacions el curs vinent, segons va dir en una entrevista a l'ACN la rectora, Margarita Arboix. "Les preinscripcions dels postgraus han caigut molt i calculem que tindrem una rebaixa del 50% dels alumnes", va afirmar. El mateix passa amb els doctorats: tenint en compte que el 30% dels estudiants són estrangers, i que ara no es pot garantir la mobilitat dels alumnes, la xifra d'interessats podria patir una forta davallada.

50% menys d'alumnes de màster

"Tindrem una rebaixa del 50% dels alumnes a la UAB"

A la Universitat Pompeu Fabra han notat ja una baixada en la preinscripció als màsters, tot i que "no en termes de gravetat", segons diuen fonts de la universitat. Per animar els estudiants a apuntar-s'hi –encara queda una quarta convocatòria–, la UPF ha previst mesures com flexibilitzar els terminis de pagament de la reserva de plaça o garantir que el primer trimestre es pugui fer de manera virtual, entre altres.

I també a la Universitat Politècnica de Catalunya calculen que perdran alumnes. Segons explica el gerent de la UPC, Xavier Massó, treballen amb la previsió de perdre el 25% dels ingressos de les matrícules de màsters i el 5% de les de graus des d'ara fins al curs que ve. Aquest sotrac pot tensionar molt més encara les finances de les universitats, que insisteixen des de fa temps que  estan al límit. De fet, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) calcula un forat de 75,4 milions d'euros per la reducció de les matrícules prevista per al pròxim curs, la pèrdua de contractes i serveis o l'anul·lació de cursos i congressos. Un impacte agreujat perquè no només han patit una davallada dels ingressos, sinó que alhora han vist com augmentaven les despeses, sobretot per reforçar les aules virtuals. Només a la UPC, la diferència entre la pèrdua d'ingressos i l'augment de les despeses pot ser de 7,6 milions d'euros. Per exemple, deixaran d'entrar 4,5 milions d'euros de projectes de recerca, 1,4 milions de les matrícules, uns 180.000 euros perquè es faran menys cessions d'espais o 150.000 pels abonats al servei d'esports, entre altres; mentre que s'haurà d'augmentar la partida de les beques o de la compra d'EPIs. 

7,6 milions d'euros d'impacte

"A la UPC tenim la plantilla prou aprimada per no haver de reduir el professorat"

Tot i el panorama, Massó afirma que a la UPC no preveuen una reducció del professorat. "Tenim la plantilla prou aprimada per no haver de fer actuacions en aquest sentit", afirma, i recorda que haver de reduir aforaments "a la meitat" els obligarà a desdoblar grups i, per tant, necessitar més docents. En canvi, Arboix no va descartar "fer alguna retallada" si els governs no inverteixen més en universitats, i va tornar a recordar que el sistema universitari arrossega des de  fa anys problemes econòmics, que encara s'agreujaran més aquest 2020 perquè el dèficit serà molt elevat. 

Front comú de totes les universitats per millorar el finançament: "Està en joc la nostra supervivència"

Des de les universitats demanen al Govern mesures pal·liatives. "Podem tenir un problema molt greu de tresoreria si les matrícules es fan al setembre, perquè per a nosaltres els ingressos del juliol són molt importants per pagar pagues extres, per exemple", constata Massó. Aquí el cavall de batalla serà garantir que la Generalitat compensi les universitats per la rebaixa del 30% de les taxes que deixaran de pagar els estudiants. "Reclamem comptar amb la reducció del 30% del preu de les nostres matrícules de grau per al curs vinent com la resta d'universitats del sistema i disposar del finançament públic necessari per fer-ho factible", va apuntar Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic (UVic-UCC).

30% de la rebaixa de les taxes

"Des de la UVic reclamem finançament públic per fer factible la rebaixa de les taxes universitàries"

Així, les universitats també pressionen perquè s'incrementin les beques, tant de matrícula com de salari, perquè els estudiants més desfavorits cobrin per estudiar. Aquesta és, de fet, la intenció del Govern. Ahir un manifest promogut per la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), amb el suport d'algunes entitats i acadèmics, concretava aquesta petició. Demanaven tres coses: que als alumnes més vulnerables (tram 1 de les beques Equitat) se'ls cobrís el 100% de la matrícula i se'ls oferís un "suplement de caràcter excepcional" perquè cap estudiant quedi per sota el llindar de la pobresa pel fet de prendre la decisió d'estudiar, que als estudiants becats en la resta de trams se'ls permeti ajornar el pagament de la matrícula fins a un any i que a tots els estudiants que vulguin treballar se'ls donin facilitats, com la docència online o l'avaluació única. 

Una fira virtual per suplir el Saló de l'Ensenyament

Precisament per donar a conèixer l'oferta acadèmica de batxillerat, graus, formació professional i estudis superiors, la Fira de Barcelona ha llançat una plataforma digital que s'anomena FiraCampusVirtual. Com que el Saló de l'Ensenyament i el Saló Futura (de màsters, bàsicament) es van haver de suspendre per la pandèmia, ara es posa en marxa una plataforma amb la participació de la majoria d'universitats, centres formatius i escoles de negoci que, del 20 al 24 de maig, celebraran un certamen virtual i interactiu amb els interessats. 

La mesura arriba després que les 12 universitats catalanes impulsessin UNIFeria just després del tancament dels centres.