Urgent: es busquen abocadors per traslladar-hi les deixalles de Zaldibar

ZaldívarLa crisi de gestió de residus generada a Euskadi després de l'ensorrament de l'abocador de Zaldibar ha canviat de fase. Un cop apagats els focs provocats pel metà i allunyada l'amenaça per a la població de les toxines i els furans, el problema ha derivat en la recerca urgent de llocs on dipositar el que abans s'emmagatzemava, d'una manera tan perillosa com descontrolada, en aquest abocador. Tot plegat quan aquest divendres s'ha complert un mes des de l'accident que encara manté dos treballadors sepultats sota 500.000 tones de terra i escombraries.

Els errors en la gestió de la catàstrofe semblen haver fet caure el dogma de la infal·libilitat de la gestió del govern basc i del PNB. Ara se sap que Verter Recycling, empresa propietària de l'abocador, es comportava com un depredador, buscant un alt benefici a qualsevol preu, mentre l'administració basca mirava cap a una altra banda. Va ocultar que la seva gestió de residus era una enganyifa i, tot i els tres expedients que tenia oberts, ningú la va urgir a canviar una manera d'actuar que està en l'origen de l'ensorrament. El complex de Zaldibar rebia residus d'empreses de tot Euskadi, atretes, en la majoria dels casos, pels seus baixos preus: 16 euros la tona enfront dels 38 euros que cobra l'abocador públic de Gardelegi (Vitòria). Amb només dos accionistes i sis treballadors, Verter Recycling SL ha obtingut durant aquests anys importants beneficis de l'explotació de l'abocador. Un exemple: el 2017 va declarar un benefici net d'1,7 milions d'euros.

¿I ara què passa amb els residus industrials? Tot són urgències. Cal deixar-los en algun lloc després de la catàstrofe de Zaldibar, i el recent tancament de l'abocador de Mutiloa (Guipúscoa) complica encara més la qüestió. Els empresaris, que fins ara pagaven molt poc per tirar les escombraries a l'abocador, reclamen una solució d'urgència. La patronal basca, Confebask, ha advertit que "el problema és cada vegada més greu" i que amenaça amb "aturar el teixit industrial".

El departament de Medi Ambient, per pal·liar aquest desastre, actua en tres fronts: d'una banda, construirà dues cel·les de seguretat en terrenys adjacents a l'abocador per emmagatzemar els 300.000 metres cúbics de residus retirats en les tasques de rescat i estabilització. El segon pas és urgir els 15 abocadors del País Basc a fer un pas endavant i acceptar els residus que abans anaven a Zaldibar. Cal tenir en compte que Zaldibar acollia cada any una mitjana de 500.000 tones, mentre que Mutiloa rebia 350.000 tones. Per ara, i malgrat la imposició governamental, els titulars dels abocadors –públics o privats– miren cap a una altra banda. Ningú vol els abocaments. Sembla que finalment serà l'abocador vitorià de Gardelegi el que ho assumirà, obligat pel govern. La decisió està generant una enorme controvèrsia política i social a la ciutat. El tercer front és el que, sens dubte, descriu millor els errors que s'han comès fins ara. En l'ordre del departament es requereix a les empreses de valorització de residus basques que facin el que sigui necessari per arribar "al màxim" de la capacitat de tractament que tinguin autoritzada, i que donin preferència als residus procedents de la comunitat autònoma. Tot això amb la finalitat de reciclar millor i evitar que totes les escombraries vagin directament als abocadors. És a dir, se'ls urgeix a reciclar. La pregunta és: ¿fins fa un mes què s'estava fent?