Un vaixell científic investigarà d'on venen els microplàstics que Europa aboca al mar

El veler-laboratori 'Tara' ha seqüenciat l'ADN del plàncton i ara se centrarà en el problema dels plàstics

S’han trobat microplàstics en tots els indrets investigats de tots els oceans del món, des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida i des de la superfície fins a la profunditat del mar. Són bocins de plàstic de menys de 5 mil·límetres, producte principalment de la desintegració de plàstics més grans. "Hi ha la mateixa quantitat de microplàstics que de plàncton al mar", explica a l’ARA Valérie Berbe, científica del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França embarcada en la missió Tara 2019, que des del juliol recull mostres per analitzar aquest fenomen.

Una quarantena de científics participen en aquesta missió que durant sis mesos portarà el vaixell-laboratori Tara a recórrer les desembocadures de nou rius europeus, entre els quals l'Ebre, per esbrinar d’on provenen aquests nocius microplàstics que s’aboquen al mar.

La biodegradació del plàstic es produeix normalment a terra i "quan arriben al mar a través dels corrents dels rius ja ho fan convertits en microplàstics", explica Berbe. Amb l’anàlisi de les mostres que prendrà el veler-laboratori Tara "podrem saber d’on venen, si l’origen és alguna indústria concreta o són els envasos" llançats al medi ambient, per exemple, afegeix la científica. "No es tracta de buscar responsables", matisa, sinó de poder identificar l'origen per donar-hi solucions per evitar l'abocament de plàstic i microplàstics al mar.

El segon objectiu de la missió és analitzar l'impacte que tenen aquests microplàstics en la vida marina. Alguns estudis ja han constatat els seus efectes en la formació i la capacitat de reproducció d'alguns microorganismes marins. La missió Tara aportarà nova llum sobre això.

"El gran problema per a la cadena tròfica marina és la gran quantitat de microplàstics", assenyala també Sílvia C. Acinas, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), que va coordinar l'anterior missió científica del vaixell Tara, centrada en l'estudi del plàncton. I és que els microplàstics acumulats poden fins i tot facilitar la "formació de bacteris que els cobreixen com si fossin un biofilm, com la placa dental", i els dona un camp on créixer fins a quantitats que poden esdevenir "patògenes", explica Acinas.

Un món de plàstic

El veler Tara, que aquest cap de setmana està atracat al port de Barcelona i obert al públic per a visites, inicia la missió Microplàstics 2019 després de tancar la missió Tara Oceans, que durant deu anys, des del 2009, l'ha portat a navegar arreu del planeta per estudiar el plàncton "amb unes eines tecnològiques genòmiques que fan aquest estudi pioner al món", explica Acinas. Aquella expedició va ser ideada pel científic Eric Karsenti, del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL, per les sigles en anglès), entitat que s'ha convertit en col·laboradora essencial de la Fundació Tara.

Aquesta recerca ha aconseguit catalogar fins a 40 milions de gens del plàncton marí, una informació que permetrà conèixer totes les espècies d’aquest element bàsic per a la vida marina i mapejar-ne la distribució. Seqüenciar l'ADN del plàncton és més essencial del que pot semblar, perquè permet "fer models predictius" sobre els efectes que l’escalfament global o la pol·lució, per exemple, poden tenir en el plàncton, aliment bàsic de moltes espècies marines.

I és que aquests microorganismes marins "són els que absorbeixen la meitat el CO2 i generen la meitat de l’oxigen" que hi ha a l’atmosfera, diu la científica. És el que fa de l'oceà el pulmó del planeta juntament amb els boscos.

L'ONU busca un acord de París dels oceans

Més continguts de