BARCELONA

Els veïns temen la Sagrada Família

Reclamen concretar si la culminació del temple comportarà l’enderroc dels blocs de pisos afectats

“Mona de Pasqua”, “farsa” o “pseudobra de Gaudí”. Els qualificatius que el regidor d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, va dedicar a la Sagrada Família durant l’últim ple van fer córrer rius de tinta. El mateix ple, però, va servir perquè es verbalitzés el que era un secret de domini públic: que el projecte d’urbanització de l’entorn de la Sagrada Família, que, amb el planejament actual a la mà, amenaça d’enderrocar uns 400 habitatges (l’afectació màxima podria arribar, però, als 1.000 pisos i locals comercials), no és una prioritat per al govern de Colau. De fet, fins ara no ha fet cap moviment per abordar-lo. Ni una reunió amb l’associació de veïns de la zona per parlar de com es vol repensar. L’horitzó que el temple culmini les obres el 2026 no altera els nervis de l’equip de govern, que, això sí, ha demanat una reunió amb el Patronat del temple per abordar l’anomalia que, després de més de 130 anys d’obres, no tingui llicència i no pagui cap impost de construcció a l’Ajuntament.

Pel que fa a la urbanització de l’entorn, durant el mandat passat, consistori i veïns van arribar a acostar posicions amb un replantejament del projecte que reduïa a uns 150 els habitatges afectats -no es mantenia l’amplada de 60 metres a tots els punts del gran passatge que s’ha d’obrir entre els carrers Mallorca i Aragó perquè la Sagrada Família sigui visible des de la Diagonal- i que es marcava reptes com que el reallotjament dels veïns fos a cost 0 per a ells, que és una de les reivindicacions dels afectats, o crear un centre soterrat per a la recepció per reduir l’impacte de les cues.

El pla municipal passava per convocar un concurs d’arquitectura seguint l’exemple del que ja s’havia fet per a la reforma de les Glòries i, a partir del resultat, redactar la modificació del pla general metropolità que amenaça, des de fa tres dècades, els pisos de molts veïns de la zona. Tot, però, va quedar en l’aire per l’arribada de les eleccions municipals, que van acabar catapultant Colau a l’alcaldia. I el tema va passar al calaix d’assumptes no urgents. I és on, de fet, continuava enterrat fins al plenari del 30 de setembre.

Ara, després que Mòdol encengués el debat i que la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, entomés el repte de tranquil·litzar els veïns de la zona reobrint el diàleg, l’Ajuntament ha donat cita als representants veïnals. Les converses es reprendran el 24 d’octubre amb l’objectiu d’arribar a una solució de consens. Però l’equip de Colau ja ha deixat clar que una de les demandes del temple, la de construir una gran escalinata sobre el carrer Mallorca per arribar a l’accés principal, no entra en els seus plans. Hi veu una manera d’ampliar la pressió turística desmesurada que ja pateix la zona i d’envair més espai públic.

El temple de Gaudí és, de fet, el punt de la ciutat que atreu més turistes i, els últims anys, el seu poder de seducció no ha parat de créixer. El 2015, per exemple, el van visitar 3,7 milions de persones, un 14% més que l’any anterior. I les onades de turistes que, dia rere dia, omplen les voreres del barri estan desgastant la paciència dels veïns, que ja han vist com el comerç tradicional de la zona ha desaparegut i els locals s’han omplert de bars i botigues de souvenirs.

El temple paga?

“El temple s’ha apoderat de tot”, denuncia Joan Itxaso, de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, que assegura que fins i tot les mesures encaminades a millorar la vida dels veïns, com ara tallar al trànsit el carrer Marina entre Provença i Mallorca els diumenges i festius, serveixen perquè els turistes guanyin més espai. “Cal posar-hi un límit”, demana. El representant veïnal té clar que el que cal fer durant aquest mandat és definir com es farà la modificació del planejament per acabar amb la incertesa dels veïns que poden veure enderrocades les seves cases. “No tenim cap pressa perquè s’executi el pla, però les afectacions són una espasa de Dàmocles per als veïns, que demanen concrecions i que volen, sobretot, que si s’han de traslladar sigui el temple qui pagui el cost de l’operació”. Aquest va ser un dels pilars de les converses que govern i veïns van mantenir durant el mandat passat -el temple no hi va enviar mai cap representant-. Una de les idees que es van posar sobre la taula, segons fonts coneixedors de les converses, era la de crear un fons social a través d’una nova taxa d’un euro per cada entrada de visita a la Sagrada Família. Aquesta taxa s’havia de destinar, íntegrament, a mitigar les externalitats negatives del turisme. Serviria, per exemple, per construir els habitatges de reallotjament.

Els veïns denuncien que, fins ara, la urbanització de l’entorn del temple ha sigut un tema del qual no ha interessat parlar i que, de moment, tothom està optant per tirar la pilota endavant. “La seva tàctica és tirar milles fins a la batalla final”, denuncia Itxaso. I des del temple, després d’una setmana de polèmiques, han emès un comunicat en què es defensen de les paraules de Mòdol assegurant que les obres segueixen “escrupolosament” el projecte de Gaudí, defensen que treballen per minimitzar els impactes negatius del turisme en els veïns -amb mesures com incrementar les vendes d’entrades per internet- i reiteren que, per acabar les obres del que és pròpiament el temple, no cal cap afectació en els blocs del carrer Mallorca. De moment, doncs, els enderrocs no són urgents.