Les violacions que la justícia només considera abusos sexuals

L’argument de falta de violència a la Manada es repeteix

Primera situació: un home tira un ansiolític d’amagat dins de la copa d’una estudiant americana a qui acaba de conèixer en una discoteca del Port Olímpic de Barcelona i hores més tard aprofita el seu estat de somnolència per violar-la. Segona situació: un home i una dona es coneixen en un pub de Manresa i acaben prenent unes cerveses a casa d’ell, la noia s’estira a dormir una estona quan va molt beguda i ell aprofita per despullar-la i començar-la a penetrar, en aquell moment ella es desperta i se’l treu de sobre. Tercera situació: un home ha estat bevent cubates amb una amiga a casa seva a l’Hospitalet de Llobregat. Ella se’n va a dormir a una de les habitacions i ell aprofita per entrar-hi, despullar-la i penetrar-la. Ella aconsegueix lliurar-se’n, recollir la roba i marxar corrents del pis. Són tres dels casos que es jutgen entre avui i demà a l’Audiència de Barcelona. La fiscalia veu en cada un d’ells un delicte d’abusos sexuals i no una agressió sexual. La raó: en els tres casos no es produeix una situació de violència física.

És el mateix argument que utilitzava la setmana passada l’Audiència de Navarra per acabar condemnant per abusos sexuals, i no per violació, els cinc membres de la Manada acusats de violar en grup durant els Sanfermines del 2016 una jove a l’interior d’un portal de Pamplona a qui haurien penetrat repetidament i a la vegada. Però en aquest cas la fiscalia sí que hi aprecia una agressió sexual. Demanava gairebé 23 anys de presó per als condemnats, a qui el tribunal ha imposat 9 anys entre reixes en una polèmica sentència amb un vot particular d’un dels magistrats -partidari d’absoldre’ls de tots els delictes excepte d’haver robat el mòbil a la noia-, que el ministeri públic ja ha anunciat que recorrerà.

En els tres casos que es jutgen aquesta setmana a l’Audiència de Barcelona, la fiscalia tampoc demana la màxima pena amb què es pot condemnar un abús sexual amb penetració -que és de deu anys-. Tot i l’estat en què es trobaven les víctimes quan les van penetrar -en el primer dels casos, per exemple, el ministeri públic admet que l’estudiant americana a qui van posar un fàrmac a la beguda estava en un estat de “somnolència” i de “pèrdua de coneixement”-, la fiscalia demana nou anys de presó i set de llibertat vigilada per al primer dels acusats, vuit anys entre reixes i el mateix temps en llibertat vigilada per al segon dels processats, i set anys de presó i cinc de llibertat vigilada per al tercer home que també s’asseurà al banc dels acusats aquesta setmana.

El ministeri públic no veu cap agreujant en l’actuació de cap dels tres processats. Només en un dels tres escrits d’acusació la fiscalia parla de les seqüeles que pateixen les víctimes dels tres delictes sexuals que es jutgen entre avui i demà a l’Audiència. “Presenta una lleugera alteració psíquica compatible amb un trastorn d’estrès posttraumàtic lleu”, explica sobre la dona a qui un amic seu va penetrar mentre dormia en una habitació del pis d’ell.

Segons les dades de la direcció general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, l’any passat a les presons catalanes hi havia 614 interns complint condemna o esperant judici per un delicte contra la llibertat sexual -tant abusos com agressions sexuals-. L’any 2016 eren 596. Les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fan referència a les sentències dictades l’any 2015, durant el qual van ser condemnats a Catalunya per aquests dos delictes sexuals 416 homes.

Només un 5,5% de condemnes

De les agressions sexuals a dones majors d’edat que es van detectar a la ciutat de Barcelona el 2011 i el 2012 amb la intervenció d’un metge forense, només un 11% van arribar a judici i tan sols un 5,5% van acabar amb condemna per als autors. Aquesta és la conclusió d’un informe publicat l’any passat pel Centre d’Estudis del departament de Justícia, que ressalta que es tracta de “xifres relativament baixes”, mentre que les mateixes dades són “més elevades” en altres països europeus. L’informe atribueix les xifres tan baixes al fet que es van incloure tots els procediments judicials per agressions sexuals que es van obrir per la intervenció d’un metge forense, tot i que després la víctima podia no haver denunciat els fets -encara que l’estudi no ho ha arribat a analitzar.

Segons l’informe, de les 200 víctimes d’agressions sexuals a Barcelona el 2011 i el 2012, la majoria eren dones joves i gairebé la meitat de nacionalitat estrangera. Una de cada tres no tenia cap record dels fets, prop de la meitat presentaven un impacte emocional i lesions extragenitals, una de cada sis tenia lesions anogenitals i es van observar restes de semen en una de cada tres. Gairebé un 90% dels 200 casos es van arxivar: per no haver presentat la denúncia, perquè era un delicte no justificat, perquè se’n desconeixia l’autor, perquè l’acusat va morir o no se’l va localitzar i perquè no es va trobar la víctima. Dels 22 delictes sexuals que es van jutjar, en la meitat dels casos els acusats van quedar absolts. L’estudi ha comprovat que en els casos amb restes de semen, la taxa d’enjudiciament i la de condemna van ser superiors: del 20,9% i del 10,4%, respectivament.

Més continguts de