La violència masclista s’adapta a la pandèmia

El confinament ha facilitat el control de l’agressor sobre la parella i ara reapareix la força física

La plaga de la violència masclista ha persistit durant els mesos d’emergència sanitària i s’ha transformat adaptant-se al context i al confinament. No hi ha hagut més violència física a les llars o la que hi ha hagut s’ha pogut amagar millor. Els agressors ho han tingut més fàcil amb les restriccions per controlar les víctimes sense necessitat d’exercir aquesta força física, però optant per altres mecanismes, com ara la violència psicològica o el control de les comunicacions per aïllar encara més la víctima del seu entorn. “Pensàvem que el confinament voldria dir més violència, però potser l’agressor ha pogut controlar millor la víctima sense fer servir la violència física”, explica l’advocada penalista Carla Vall, experta en la matèria. Amb la desescalada, els botxins han tornat a recórrer als maltractaments per tornar a exercir el control sobre les dones, quan aquestes ja han pogut sortir més al carrer.

Des de l’inici de l’estat d’alarma i en el confinament més dur, les denúncies per violència contra la dona es van reduir un 50% respecte al març i abril del 2019, segons les dades dels Mossos d’Esquadra a què ha tingut accés l’ARA. Aquestes últimes setmanes de desescalada n’han arribat més. Això ha fet que la reducció es moderi: si s’analitza el període del 14 de març al 5 de juny d’enguany respecte al del 2019, les denúncies han caigut un 23%.

“Les dades policials no reflecteixen el que passa dins del domicili”, adverteix la inspectora dels Mossos Montse Escudé, que explica que el cos es va trobar amb una situació paradoxal durant l’inici de la pandèmia. “El confinament forçat va fer que totes les violències fora de la llar deixessin d’existir”, tot i que alguns botxins han estat “creatius” i han intentat pressionar l’exparella fent servir fins i tot els règims de custòdia dels fills. En canvi, diu Escudé, a les llars la situació de les víctimes que conviuen amb l’agressor “es va complicar” durant el confinament més dur i, tot i que al maltractador no li calgués la força física, va controlar la parella amb “la por”, o exercint la violència psicològica.

La importància de l’entorn

L’Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos ha mantingut el seguiment d’aquestes dones, en especial dels casos en què havien desistit de continuar amb la denúncia i no tenien cap protecció. Per als casos nous, explica Escudé, ha estat fonamental la figura de familiars i veïns que, amb més hores a casa, s’han convertit en radars de la violència. Escudé agraeix aquest paper de l’entorn, que fins ara tenia un protagonisme residual en les denúncies.

Altres nous canals, com el correu habilitat per la policia catalana per facilitar que les víctimes poguessin traslladar la seva situació o els seus neguits a la policia també han funcionat, explica Escudé.

Amb la desescalada, els botxins han tornat a recórrer als maltractaments per controlar la víctima. “L’estat d’alarma pot ser que facilités el control i ara els agressors tenen la sensació que l’han perdut”, apunta Vall.

Més dependència

Els Mossos estan analitzant precisament com ha canviat el perfil de l’agressor i de la víctima durant les etapes per aprendre d’una situació “inèdita”, diu Escudé, i preparar-se pel futur. El repte també és preveure com afectarà la crisi econòmica. “Pot ser que augmenti la dependència respecte als agressors”, coincideixen Vall i Escudé.

El jutge Carlos Pascual, al capdavant del jutjat de violència masclista 1 de Barcelona, planteja la incògnita de si algunes dones que han vist com el seu procediment s’aturava durant l’emergència sanitària poden “desdir-se’n” ara. Pascual admet que la paràlisi d’aquests tres mesos en l’àmbit judicial -només s’han tramitat els procediments urgents- farà que els judicis s’endarrereixin encara més.

“És un problema estructural que ja teníem abans”, opina Vall, que recorda que la “perspectiva d’una justícia lenta continua tirant enrere moltes víctimes”. Aquest és un dels col·lectius més vulnerables, segons la inspectora Escudé: “La violència és una espiral i quan s’instal·la, els mecanismes d’una manera o altra es mantenen”.

Les denúncies cauen un 23%

2.304 denúncies

Entre el 14 de març i el 5 de juny els Mossos han registrat 2.304 denúncies per violència contra la dona, un 23% menys que en el mateix període del 2019. Entre març i abril, però, la reducció s’eleva al 50%.

Tretze detinguts cada dia

1.158 arrestos

Tot i la caiguda d’assumptes coneguts, els Mossos han fet 1.158 detencions per violència masclista en 84 dies (14 de març - 5 de juny). El total d’arrestats és inferior, ja que una mateixa persona pot ser arrestada més d’un cop.

Els grups d’atenció a les víctimes intensifiquen el suport

15.477 contactes

Les oficines d’atenció a les víctimes han posat el focus en els casos oberts i en aquells en què les víctimes han renunciat a tirar endavant la denúncia i no tenen cap mesura de protecció vigent respecte a l’agressor. En dos mesos i mig s’han mantingut 15.477 contactes amb aquestes dones. 8.455 tenen mesures judicials de protecció.

Control de moviments actiu

16.486 seguiments vigents

A 5 de juny -l’última data disponible del balanç policial- els Mossos mantenien 16.486 seguiments de casos de violència contra la dona. En 11.820 dels procediments existien també mesures judicials de protecció vigents.