Alves recorre a la sentència de la Manada per posar en dubte la intimidació

L'advocat del futbolista també es basa en sentències anteriors de l'Audiència per demanar l'excarceració del jugador

3 min
Mascherano i Alves, llestos per canviar Barcelona per Torí

BarcelonaLa sentència que va condemnar els cinc integrants de la Manada per violar una jove als Sanfermines de Pamplona el 2016, que es considera l'embrió de la nova llei del només sí és sí, va establir un precedent judicial tant en la definició del consentiment com a l'hora d'introduir un nou concepte, el de la intimidació ambiental a la víctima: es tracta del context que crea l'agressor o agressors per aconseguir sotmetre la víctima, com ara el fet de portar-la a un racó apartat o solitari o la superioritat numèrica. Una sèrie de factors que l'advocat del futbolista Dani Alves, investigat per agredir sexualment una dona a la discoteca Sutton de Barcelona, assegura que no es donen en aquest cas. En el seu recurs per demanar l'excarceració del futbolista, el penalista Cristóbal Martell s'aferra a les imatges de les càmeres de seguretat del local i argumenta que aquesta intimidació ambiental no casa amb les gravacions de les càmeres de seguretat de la discoteca Sutton, unes imatges que –a parer seu– "desmenteixen" la versió de la víctima.

La presumpta violació s'hauria produït al lavabo d'un reservat del local, on no hi havia cap càmera. La defensa d'Alves, però, se centra en el que va passar abans. Segons l'escrit, la víctima va afirmar que abans d'entrar al lavabo hi havia un "clima de terror, por o microcosmos de dominació". Després de veure les imatges, els advocats del futbolista afirmen que el seu client i la víctima, juntament amb dues amigues d'ella, s'estaven relacionant de manera "lúdica i festiva, envoltats de moltíssima gent en un espai obert". Tot això, asseguren, "dista molt" de l'escenari d'una "intimidació ambiental". De fet, la defensa del futbolista explica que va ser Alves qui va entrar primer al bany i que "dos minuts després" hi va entrar la víctima, sola, sense que el futbolista "li franquegés el pas". "Les imatges parlen soles", diu Martell. Ara bé, el recurs no fa cap referència a les imatges de la sortida de la víctima i del jugador del lavabo.

La defensa insisteix que el reservat no era un lloc "tancat i estanc", sinó una zona "oberta" i visible des de la resta de la sala on, a més del futbolista i la víctima, hi havia "un nodrit grup de persones". Martell no nega les contradiccions del futbolista –que va arribar a oferir tres versions diferents a la jutge–, però les justifica explicant que la voluntat d'Alves era amagar el que ell defineix com una relació sexual consentida a la seva parella i als fills. La jutge del cas, per contra, va tenir en compte la versió de la víctima –que va mantenir el mateix relat que en la denúncia on assegura que Alves la va forçar dins del lavabo– així com el fet que existien "indicis molt més que suficients" per enviar el futbolista preventivament a la presó.

Jurisprudència

Les sentències del cas de la Manada no són les úniques que la defensa d'Alves cita en el seu recurs per demanar l'excarceració de l'exjugador del Barça. El seu advocat es fixa en altres resolucions de l'Audiència de Barcelona –l'organisme davant del qual ha presentat el recurs– que han desestimat la mesura de presó preventiva a un presumpte agressor sexual. La jutge del cas Alves va tenir en compte el fet que el futbolista jugués a l'estranger –fins fa poc Alves militava a les files del Pumas de Mèxic– i la seva alta capacitat econòmica per justificar el risc de fugida. Per contra, la defensa recorda que Alves ha estat acomiadat, que està disposat a entregar el passaport o a portar una polsera telemàtica i que es va presentar voluntàriament a declarar davant dels Mossos d'Esquadra. En aquest punt, recorre a tres resolucions de l'Audiència que van avalar la llibertat provisional de presumptes delinqüents sexuals, un d'ells un home de qui la sala "no percebia" el risc de fugida, tenint en compte que s'havia presentat a comissaria voluntàriament, a pesar d'estar en situació irregular a Espanya.

De fet, aquesta mateixa resolució serveix a la defensa a l'hora de justificar un arrelament més gran a Catalunya d'Alves, que té un domicili a Esplugues de Llobregat. En aquest sentit, Martell també cita altres sentències de l'Audiència de Barcelona en les quals el tribunal s'ha decantat per retirar el passaport a un presumpte agressor i dictar una ordre d'allunyament de la víctima, en lloc de tancar-lo a la presó. Per contrarestar l'argument de la capacitat econòmica, Martell recorda que al seu client li han rescindit diversos contractes d'ençà que l'han començat a investigar, entre ells el del Pumas, però també patrocinis.

stats