Cas Trinity: així va caure la xarxa de pederàstia més important que s'ha destapat mai a Catalunya

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra investigaven des del 2020 T.L.M., que llavors tenia 40 anys, com a presumpte pederasta. Finalment, l'home ha resultat ser el cervell d'una macroxarxa de violència sexual a menors i pornografia infantil inaudita que ha obligat la justícia a obrir fins a tres causes diferents. Quan va ser arrestat, el 2022, els agents van descobrir més de 10.000 fotografies i gairebé 2.000 vídeos, amb molts més agressors implicats, en els seus dispositius. Fonts policials admeten que la revisió al detall de les imatges va ser un procés llarg i dur que va concloure el 2024 amb la detenció de 15 homes més i la identificació d'almenys 11 víctimes: 9 noies, entre elles una menor a càrrec de la Generalitat, i 2 nois. A les imatges, però, n'apareixien almenys 14 més. Fonts dels Mossos asseguren que aquest cas a Barcelona és la segona investigació més important en l'àmbit de la pederàstia que han portat mai a Catalunya.

Per conèixer la investigació policial de pederàstia més gran feta al país, el conegut com a cas Trinity, cal remuntar-se a l'any 2015. Llavors, una operació conjunta dels Mossos i la Guàrdia Civil va destapar una xarxa d'abús i pornografia infantil que captava menors en situació de vulnerabilitat per sotmetre'ls a agressions sexuals i filmar-los en més de 300 rodatges de contingut pornogràfic, sobretot en un pis de Tortosa (Tarragona), però també en altres països com Tailàndia. El centre neuràlgic de la xarxa era Tortosa, si bé els pederastes captaven nens i nenes d'entorns vulnerables a Barcelona, el Marroc, la República Txeca i Tailàndia. Normalment, a canvi de diners o drogues, els gravaven i distribuïen les imatges.

Es calcula que els agressors del cas Trinity van estar almenys 15 anys abusant, vexant i gravant menors, i l'operatiu conjunt dels Mossos i la Guàrdia Civil es va saldar amb set detinguts. Entre aquest cas i el destapat a Barcelona hi ha certs paral·lelismes. La primera víctima de la investigació a Barcelona era una menor tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). Entre les víctimes, que es calcula que van ser més de 100 tot i que només se'n va aconseguir identificar 18 d'entre 11 i 16 anys, també hi havia joves tutelats per la Generalitat.

La fuga

L'any 2019, quan l'Audiència de Tarragona es va fer càrrec del cas, tres investigats van fugir. Entre ells hi havia Jean-Luc Aschbacher, un ciutadà francès considerat el líder de la trama, i Bernard Georges Arson, un altre dels principals investigats. El maig del 2021, finalment, van acabar detinguts. Ara bé, el tercer fugat, Youness En Naciri, no ha acabat en mans de la policia fins aquest mes d'abril del 2025. Els Mossos el buscaven des del 2019 i va ser detingut el dijous 17 d'abril a l'habitació d'un hotel de la ciutat de Bodrum, a la costa mediterrània turca, en una operació emparada per una ordre internacional d'arrest de la Interpol. La seva identitat va ser confirmada amb una anàlisi de les empremtes dactilars, i posteriorment les autoritats van localitzar el seu passaport amagat a la maleta.

Aschbacher, el líder de la xarxa, va ser sentenciat a 240 anys de presó per captació de menors, per sotmetre'ls a abusos sexuals en els quals participava ell mateix, per producció i distribució de pornografia infantil i per pertinença a organització criminal. Paral·lelament, Arson va ser condemnat a 19 anys de presó per captació de menors i producció i distribució de pornografia infantil, tot i que es va considerar provat que ell no va abusar de les víctimes com sí que va fer el seu cap.

De moment, pel que fa a la macroxarxa de Barcelona, només dos de la trentena d'homes implicats arribaran a judici per agredir menors sexualment. Si bé la investigació policial es va tancar amb 16 detinguts i 14 sospitosos més pendents d'identificar, fonts properes al cas consultades per l'ARA expliquen que durant la instrucció només s'ha pogut acreditar la identitat de dos homes, que seran els únics que seran processats. El problema principal és que gairebé mai es veu la cara dels agressors a les gravacions i no se'ls pot reconèixer. D'entre els sospitosos, però, la justícia sí que ha aconseguit prou evidències per atribuir un delicte de tinença de pornografia infantil a almenys quatre homes més.