Dani Alves seguirà en presó preventiva: l'Audiència hi continua veient indicis de delicte i risc de fuga

BarcelonaLa defensa de Dani Alves, investigat per una violació, ja va intentar sense sort treure'l de la presó provisional al febrer. La resposta de l'Audiència de Barcelona va ser una negativa. Quatre mesos i mig després, el seu advocat, Cristóbal Martell, ho ha tornat a provar, i el resultat ha sigut el mateix: l'Audiència ha dictaminat que res ha canviat en aquestes setmanes perquè pugui sortir en llibertat. És a dir, es mantenen els "indicis fundats" que el futbolista hauria comès l'agressió sexual i també persisteix el "risc de fuga". Ni la nova declaració d'Alves acceptant una penetració consentida ni l'empadronament (i inscripció en un centre educatiu) dels seus fills a Catalunya han servit per convèncer el tribunal. L'Audiència fa costat així al criteri de l'advocada de la víctima, de la Fiscalia i de la jutge d'instrucció, que fa unes setmanes ja va denegar la seva sortida en llibertat.

L'Audiència és contundent en el seu escrit. "Els indicis de criminalitat es mantenen inalterables i permeten sostenir la presumpta comissió d'un delicte contra la llibertat sexual", conclouen. Hi ha diversos elements que la defensa d'Alves va intentar esgrimir per rebaixar aquests indicis contra el futbolista. Sobretot se centren en les càmeres de la discoteca Sutton, descrites per aquest diari, que mostren què passa abans i després que el futbolista i la víctima entrin al lavabo. En un recull de fotogrames que Martell va encarregar a un detectiu privat s'assegura que hi ha un "apropament mutu, tensió sexual i un cortejo" entre els dos. Una interpretació que la jutge d'instrucció ja va trobar esbiaixada. Ara l'Audiència li fa costat: "No compartim la tesi de la defensa que afirma que la declaració de la víctima s'ensorra a la vista de les imatges", afirmen.

La defensa d'Alves intenta desacreditar la víctima assegurant que balla molt a prop del futbolista i que després entra al lavabo voluntàriament. Obvia, però, que mentre ballen Alves li toca parts íntimes i ella li treu la mà, i que també és l'exblaugrana qui franqueja el pas a la noia a la porta del lavabo (no pot veure que està entrant en un lavabo, sinó que es pensava que anaven a fumar). A més, a la sortida la víctima es posa a plorar i s'assenyala una ferida al genoll (freqüent en agressions sexuals) que li hauria fet Alves. El futbolista, però, passa pel seu costat gairebé ni tocant-la i no s'interessa pel seu estat.

Sigui com sigui, l'Audiència no entra tant en el fons de les gravacions i afirma que, encara que fos veritat que estiguessin lligant abans d'entrar al lavabo, "això no pot justificar de cap manera una agressió sexual". Tampoc el fet que ella entrés voluntàriament al lavabo: "No donaria cap concessió al Sr. Alves per imposar un acte sexual". Tampoc "neutralitza aquests indicis", segons l'Audiència, el fet que la víctima no tingués lesions vaginals. A més, s'ha de tenir en compte un element clau sobre la credibilitat de la víctima i la d'Alves: ella ha mantingut sempre la mateixa versió (que quadra amb les càmeres, les proves i els testimonis) i el futbolista n'ha donat fins a sis, acceptant en l'última declaració una penetració consentida quan ja no tenia cap altra sortida a la vista de les proves biològiques en el cos de la víctima.

Passos 'ad hoc' de cara al tribunal

La situació provisional d'Alves també s'explica pel risc de fuga. Va ser un dels arguments que la jutge d'instrucció va donar per enviar-lo a la presó: té molta capacitat econòmica i la doble nacionalitat espanyola i brasilera. La defensa del futbolista s'ha esforçat per demostrar que té arrelament a Catalunya i que no marxarà, però l'Audiència (igual que la jutge d'instrucció) no li compra aquests arguments. Una de les novetats és que Alves ha empadronat els seus dos fills a Catalunya i els ha inscrit en un centre educatiu de cara a l'any que ve. Un moviment que es va fer abans de presentar el recurs per treure'l de la presó i que la defensa de la víctima ja va titllar de vida "fictícia". Doncs bé, l'Audiència resol en la mateixa línia: "La documentació espanyola i l'empadronament dels fills semblen confeccionats ad hoc per poder al·legar-ho davant d'aquest tribunal". "El risc de fuga persisteix", conclou l'Audiència.