El principal argument d'Alves per sortir de la presó: els seus fills estudiaran a Catalunya
L'Audiència celebra una vista sobre la llibertat del futbolista
BarcelonaDes de finals de gener que el futbolista Dani Alves està en presó preventiva acusat d'haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona. Per enviar-lo a un centre penitenciari, la jutge va valorar factors com que més d'una prova l'assenyalava, que la versió de la víctima era més congruent que la seva (l'exblaugrana en va donar fins a quatre en una declaració) o que hi havia risc de fuga per la seva capacitat econòmica i la seva doble nacionalitat espanyola i brasilera. Al febrer la seva defensa ja va intentar treure'l de la presó sense èxit i aquest divendres ho ha tornat a provar a l'Audiència de Barcelona, on s'ha celebrat una vista sense el futbolista, després que la jutge d'instrucció no acceptés el seu recurs. La decisió de l'alt tribunal se sabrà els pròxims dies.
La pregunta clau és què ha canviat en els cinc mesos que han passat des que l'Audiència va denegar-li la posada en llibertat. Per a la defensa del futbolista, tot ha canviat, mentre que per a l'advocada de la víctima, la Fiscalia i la jutge d'instrucció (que ja el va mantenir a la presó en primera instància) tot continua igual. Durant la vista d'aquest divendres, segons fonts consultades per l'ARA, Cristóbal Martell, l'advocat d'Alves, ha intentat desvirtuar els dos principals arguments que té en contra el seu client: les proves i el risc de fuga. Des del primer dia, Martell ha volgut demostrar que Alves té arrelament a Catalunya (amb una casa a Esplugues de Llobregat) i ara ha provat de reforçar-ho amb un darrer moviment. El maig passat els dos fills del futbolista (que ara viuen al Brasil) es van empadronar a Catalunya i ja estan matriculats en un centre educatiu d'aquí de cara al curs vinent.
La resposta de la defensa de la víctima, segons fonts consultades, ha sigut que això és un "projecte de vida fictici". Sobretot, perquè van empadronar els fills precisament pocs dies abans de presentar el recurs perquè Alves sortís de la presó. És a dir, l'advocada de la noia ho considera un moviment orquestrat solament per intentar vendre un fals arrelament. I hi ha afegit un segon argument. La jutge va estimar que hi havia risc de fuga també per la capacitat econòmica del futbolista, i que porti els fills aquí, segons ha defensat l'advocada, és un indicador del seu poder adquisitiu. A més, ha apuntat que si fan el viatge d'anada cap a Barcelona, també el podria fer de tornada al Brasil si surt en llibertat. L'advocat d'Alves continua mantenint que tot i les dues dècades a l'elit del futbol, Alves no té tant patrimoni com sembla.
Les proves
El risc de fuga és un element clau per a la situació provisional d'Alves mentre continua la instrucció de la causa, però el fons de la qüestió són els fets: què va passar al lavabo de la discoteca Sutton de Barcelona la nit del 30 de desembre del 2022. Des d'un primer moment i sense que s'hagi trobat cap escletxa en la seva versió fins ara, la víctima va denunciar que la va violar. Alves, en canvi, ha donat cinc versions diferents (quatre en una mateixa declaració). En un inici va dir que no la coneixia, va passar a afirmar que ell era la víctima de l'agressió i finalment l'abril passat va assegurar que fins ara havia mentit per no acceptar una infidelitat i que sí que havien mantingut una relació sexual, però consentida. La nova i última declaració del futbolista és un dels principals arguments de la seva defensa per demanar, de nou, la llibertat. Ara bé, la jutge d'instrucció ja deixa clar en la seva resolució per mantenir-lo a la presó que Alves no tenia "cap més remei" que dir això.
Quan l'exblaugrana encara mantenia que no hi havia hagut penetració, van arribar els resultats de les proves d'ADN que el van desmentir. Va ser llavors quan Alves va acceptar haver tingut sexe consentit amb la noia. Tot i tenir moltes proves en contra, Cristóbal Martell encara manté que la versió de la víctima no quadra amb els fets, i aquest divendres hi ha insistit. Ha tornat a treure un informe d'un detectiu privat que ell va encarregar que repassa les càmeres de Sutton amb fotogrames. Aquest document assegura que entre la víctima i el futbolista hi ha "tensió sexual" i un apropament mutu. La jutge d'instrucció, però, és clara sobre aquest informe en la seva resolució: "Es fan una sèrie d'afirmacions que no tenen res a veure amb els fets".
Tal com va explicar l'ARA, les càmeres de seguretat ensenyen com l'exblaugrana va practicar tocaments a la víctima mentre ballaven (ella s'apartava i li treia la mà) i que va ser ell el que la va esperar a la porta del lavabo i li va franquejar el pas, un moment que la seva defensa continua negant. A més, les càmeres també ensenyen com després de passar pel lavabo la noia té molta pressa per marxar i un cop és a la sortida es posa a plorar i s'assenyala una ferida al genoll. Es tracta d'una lesió present en moltes agressions sexuals i que li ha deixat cicatriu. Mentre la noia plorava, Alves va sortir a tota pastilla (gairebé tocant-la) i no es va interessar pel seu estat. Després de sortir del lavabo, el futbolista va canviar d'actitud: va passar d'estar sociable a no voler saber res de la víctima i les seves amigues.
La versió de la noia quadra amb el que ensenyen les càmeres i també amb el que han declarat fins ara els testimonis. Aquest divendres Martell l'ha intentat desvirtuar amb l'informe del detectiu privat i, segons fonts consultades, la fiscal l'ha rebatut i ha acreditat la declaració de la víctima. De fet, tot i la nova declaració, hi ha elements de la versió d'Alves que no concorden amb les proves i sí que hi concorda la primera declaració de la víctima. Per exemple, Alves descriu unes posicions al lavabo que no quadren amb les empremtes que es van trobar, o continua negant que va convidar les víctimes al reservat quan les càmeres ho demostrarien.