Quan la llei Wert és l’últim dels maldecaps

BarcelonaTot just entrar per la porta de l’Escola Patufet, situada al barri de Gràcia, la Laia Farragut, que aquest curs comença tercer d’ESO, saluda els seus companys de classe, entre ells el Pau Acereda. Amb algun d’ells s’havien vist durant les vacances, amb d’altres no havien trobat el moment. A diferència de molts alumnes de la seva edat, ni a ella ni als seus companys els ha fet mandra tornar a classe. Tampoc han centrat les primeres converses en com han anat les vacances o si han fet nous amics. “Hem parlat dels canvis a l’escola”, explica. El motiu: fa només tres mesos els que eren els responsables del centre anunciaven per a sorpresa del professorat i dels pares que tancaven el centre, que és concertat, i que passava a integrar-se a La Salle. “Jo no volia separar-me dels meus companys”, explica la Laia.

Però la tossuderia dels professors i la confiança dels pares han aconseguit, en només tres mesos, garantir la continuïtat del centre i, alhora, engegar un nou projecte. La solució ha sigut constituir-se en una cooperativa, de la qual formen part 16 dels 22 docents i dos membres d’administració. La plantilla va plantejar la proposta als pares a principis de juliol en una assemblea i en 48 hores ja tenien el mínim d’alumnes per garantir la fiabilitat del projecte. A partir d’aquí han passat dos mesos inundats per tràmits administratius, reformes dels centres -pintar, posar radiadors, fer noves algunes aules...- i evidentment enllestint els últims serrells del seu projecte educatiu, entre els quals hi havia l’entrada a primària, primer i tercer d’ESO i primer de batxillerat de la llei Wert. “A causa d’aquesta llei tinc una hora més de matemàtiques”, explica la Laia. Desconeixedora de l’entramat polític que hi ha darrere, afegeix: “No entenc per què s’han de fer tants canvis de lleis. Val més tenir-ne una i millorar-la si cal”.

Sense vacances

En tot aquest procés el professorat, que òbviament no ha fet vacances, no ha estat sol. Els mateixos pares i alumnes s’han arremangat per ajudar amb les obres en ple mes d’agost. “Ens vam trobar al mes de juliol sense saber en quina escola estudiarien els meus dos fills i amb tots els períodes de preinscripció tancats”, recorda la Bàrbara Mir. Quan el professorat els va plantejar l’opció no s’ho va pensar ni un moment: “Els docents tenien feina a l’altre centre i es van jugar el seu lloc de treball per impulsar aquest projecte. És impossible no confiar en ells!”, exclama.

L’entusiasme de pares, nens i docents es respira el primer dia d’escola. Ni tan sols se sent plorar els més petits, tot i que segur que n’hi ha algun que no pot evitar-ho. Els més il·lusionats, però, són els professors: “Estic contenta perquè després de dos mesos fent de pintors, lampistes o entre papers... per fi puc fer el que em pertoca: de mestre”, explica la cap d’estudis, Ingrid Ribelles. Encara no s’acaba de creure que el projecte s’hagi materialitzat en tan poc temps ni tampoc la “fe cega” tant de les famílies que ja tenien alumnes a l’escola com de les que s’hi han incorporat aquest curs. Aquesta il·lusió la verbalitza el cap d’ESO, Josep Cuervas, que en un curt discurs d’inauguració d’inici de curs repeteix en diverses ocasions paraules com “esperem que estigueu a gust” o “estem contents”. Els més grans, com la Laia o el Pau, l’aplaudeixen. El Pau vol ser actor -tot i que diu que aquesta feina no té sortida- i la Laia vol dedicar-se “alguna cosa de despatx”. Per aconseguir-ho, però, els dos s’han d’afrontar en el seu primer dia a la temuda biologia. El curs al Patufet ja està en marxa amb 250 alumnes.

Sindicats i Fapac, descontents

A la resta de centres les classes també van començar amb normalitat. Coincidint amb el primer dia de curs, els sindicats van denunciar que hi ha falta de professorat. Per a la USTEC-STEs i FETE-UGT falten entre 5.600 i 7.000 docents més. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va insistir en l’increment de 790 extres. Malgrat l’augment, la plantilla de l’escola pública (65.577) no ha aconseguit recuperar el nombre (67.054 docents) que tenia el 2011, quan va arribar a la conselleria Rigau.

Per la seva banda, la Federació d’Associacions de Pares i Mares (Fapac) també va denunciar la falta d’inversió en educació. L’entitat va assegurar que no s’arriba al 6% del PIB, tal com preveu la LEC. La Fapac també va fer un llistat de reclamacions: un nou decret per a l’escola inclusiva, formació per a docents, no tancar cap escola bressol en funcionament, potenciar l’escola rural, més centres de FP, eliminar els barracons, més beques menjador i obrir els instituts a la tarda tot i la jornada compactada dels alumnes.

Des de la Fapac, a més, es va insistir que no s’han solucionat els problemes del sistema educatiu respecte a l’any passat. Segons la federació cal incidir en l’alt abandonament escolar prematur -que consideren que s’ha corregit en part per la falta de llocs de treball-; l’elevada pobresa infantil, de gairebé el 28,8% dels més joves de 16 anys; la segregació escolar, i la falta de gratuïtat real del sistema. També va tornar a reclamar que es derogui la Lomce i que els substituts es nomenin més ràpid que fins ara per evitar que els escolars perdin hores de classe.

Dotze centres obligats a fer més castellà

Dotze escoles catalanes han començat el curs fent en alguna de les seves aules un 25% de l’horari lectiu en castellà després que ho ordenés el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a petició d’alguna de les famílies que volien més hores en aquesta llengua a l’aula dels seus fills. Inicialment n’havien de ser tretze, però, l’escola Pia Santa Anna de Mataró no l’aplicarà perquè els pares dels dos alumnes han decidit canviar-los de centre.

La xifra, però, es podria reduir aviat a onze, ja que la família de l’Escola Gaspart de Portolà de Balaguer ha iniciat els tràmits per retirar la mesura judicial. Ahir, en el primer dia d’escola, l’alumne no es va presentar a classe. Els motius que han donat els pares per fer aquest pas enrere és que l’assessor extern que els havia dit que tenien dret a sol·licitar més hores en castellà no els havia explicat que la petició afectava tota la classe. Alhora la família també s’ha mostrat sensible al rebuig que la mesura judicial ha causat a la resta de famílies. L’Associació de Pares i Mares d’Alumnes (AMPA) de l’Escola Gaspart de Portolà tenia previstes noves mesures de protesta ahir, però les van anul·lar després que els serveis territorials d’Ensenyament confirmessin que els pares retiraven la petició.

Com que el TSJC encara no ha comunicat oficialment la marxa enrere, el centre ha acordat amb els pares que la classe afectada faci repàs del curs passat de matemàtiques en castellà per no haver de començar el nou temari en aquesta llengua. Si l’alt tribunal no retira la interlocutòria en qüestió de dies, el centre i l’AMPA es tornaran a reunir per veure com es pot seguir el curs amb normalitat sense haver d’incrementar les hores de castellà. L’alt tribunal va dictar les seves primeres interlocutòries en què s’obligava a fer el 25% de l’horari lectiu en castellà el febrer del 2014. A partir de llavors, hi ha hagut un degoteig de casos.

Les novetats del curs 2015-16:

Més matemàtiques

Els alumnes de tots els cursos de primària fan més hores de matemàtiques i passen d’una mitjana de tres a quatre hores setmanals. Aquesta mesura ja es va aplicar a primer, tercer i cinquè el curs passat. Pel que fa a secundària els estudiants de tercer d’ESO també tindran una hora més de matemàtiques a la setmana, tal com ja es va fer l’any passat amb els cursos de segon i quart.

Torna la religió

Els alumnes de primer i tercer d’ESO, per complir amb la Lomce, recuperen aquest curs l’antiga fórmula de triar entre religió i una alternativa -cultura i valors ètics- que també inclou l’estudi de cultures religioses.

Competència digital

Es desenvoluparà de manera transversal i en totes les matèries. L’alumnat que acabi l’ESO podrà obtenir, fent una prova, l’acreditació en competències de tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).

Es regula l’ús del mòbil

Els centres han regulat l’ús del telèfon mòbil. L’objectiu no és que l’alumnat el faci servir de manera indiscriminada a l’aula, sinó que l’utilitzi en treballs per desenvolupar les competències digitals.

Nou registre d’alumnes

Els centres disposaran d’un registre acadèmic digitalitzat de l’alumnat que garantirà la custòdia de les dades. S’anomena Ralc i permetrà fer un millor seguiment de l’estudiant en les seves diferents etapes educatives.

Millorar l’escriptura

S’impulsa un pla de millora de l’expressió escrita a primària i secundària després que a les proves de competències de sisè de primària del curs passat es detectés que és dels punts febles dels estudiants juntament amb la geometria.

Anglès a l’ESO

També s’han augmentat les classes anglès, però només a l’ESO. Concretament, se’n fan 35 hores més, que es podran impartir en activitats o en altres matèries que no siguin estrictament llengua estrangera.

Estudis artístics

La música i educació visual i plàstica es mantenen com a obligatòries a l’ESO. La Lomce, en canvi, les situa com a assignatures optatives. També es preserva la matèria de tecnologia i el treball de síntesi de primer i tercer.

Beques menjador

Es destinaran 48 milions d’euros per a 80.000 beques menjador. Per primer cop també hi ha una altra partida de tres milions d’euros per a nens que vagin a la llar d’infants i s’impulsarà un pla pilot a partir del mes de gener per oferir un àpat als alumnes de secundària. La prova la faran deu instituts d’alta complexitat de Barcelona, on es donarà un segon esmorzar.

Escoles rurals, de 0 a 3 anys

Les escoles rurals atendran els alumnes d’educació infantil de 0 a 3 anys per evitar que les famílies es vegin obligades a traslladar els fills a altres municipis. Es durà a terme una prova pilot en set poblacions.