El risc de planar pel cel a 200 quilòmetres per hora: cinc homes-ocell han mort a França en un mes

ParísEl 'wingsuit', un esport d'alt risc que consisteix a planar sobre el perfil d'una muntanya a uns 200 quilòmetres per hora amb un vestit que incorpora membranes a manera d'ales, ha sembrat inquietud a França després de la mort de cinc d'aquests homes-ocell aquest estiu, tres d'ells els últims dies. "És molt espectacular, produeix imatges molt boniques, però és molt perillós", resumeix a Efe Jean-Michel Poulet, director tècnic de la Federació Francesa de Paracaigudisme, organisme que no reconeix el 'wingsuit' entre les seves disciplines.

Un alemany, un polonès, un britànic i dos francesos han perdut la vida a França des del 26 de juliol passat. A aquestes morts cal sumar-hi la de Mark Sutton, el paracaigudista que va donar vida a l'agent secret James Bond a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Londres 2012. Sutton es va estavellar el 14 d'agost contra un pujol rocós dels Alps suïssos, després de saltar d'un helicòpter a 3.000 metres d'altura. La seva mort va ser notícia, però no té res d'excepcional: una vintena de persones moren a l'any a tot el món practicant l'esport.

Els planadors de 'wingsuit' practiquen el salt BASE, és a dir, es deixen caure des d'un penya-segat o des d'un cim enfundats en un vestit que els fa semblar ratpenats i que costa des d'uns 500 euros el model més senzill a uns 1.500 un disseny per a experts. Part de la bellesa del salt, que dura uns dos minuts a velocitats que poden arribar als 200 quilòmetres per hora, resideix a volar molt a prop del contorn de la muntanya al llarg de diversos quilòmetres, abans d'aterrar amb un paracaigudes.

"Planegen molt a prop del sòl i dels arbres, com ocells", explica Poulet, que insisteix que és una disciplina molt perillosa i només reservada a paracaigudistes experts. El 'wingsuit' (vestit alat) només és apte per als que acreditin una sòlida experiència com a paracaigudistes, amb almenys 500 salts de caiguda lliure convencional o 200 salts en els últims 18 mesos. La Federació no empara els salts des de penya-segats i muntanyes, en els quals es registren la majoria dels accidents.

Nascut a França

El seu origen es remunta a 1930, però la pràctica moderna d'aquest esport la va inventar a meitat dels anys noranta del segle passat el francès Patrick de Gayardon, mort a Hawaii el 1998 provant una nova versió del seu vestit. Des de llavors ha anat guanyant adeptes i a França es calcula que hi ha uns 300 aficionats.

"Fa dos o tres anys va augmentar el nombre de gent interessada. Ara s'ha estabilitzat", afegeix el director tècnic de la Federació Francesa de Paracaigudisme, que lamenta que hi hagi fins i tot "gent que no passa pel paracaigudisme, es compra un vestit i s'inicia amb el 'wingsuit', cosa que provoca molts accidents".

Part de l'atractiu d'aquest esport passa per volar amb una petita càmera adherida al cos, gravar el salt i penjar-lo després a internet, en plataformes de vídeo com Dailymotion o YouTube. Les imatges tallen la respiració pel perill que desprenen però encisen també per la bellesa dels descensos, amb enregistraments de planadors que gairebé freguen els arbres i que, fins i tot, es llancen al buit amb una llauna fumejant als peus per marcar l'estela durant el seu itinerari. No obstant això, els experts coincideixen que es tracta d'una pràctica molt tècnica i la comparen amb la Fórmula 1, en què qualsevol error pot ser fatal.

Thomas Malahel, instructor de caiguda lliure als Alps i amb 10.600 salts en el seu currículum, encara que "només" 200 des de muntanyes o penya-segats, relaciona l'atractiu del 'wingsuit' amb esports com l'alpinisme, amb l'afegit que a l'escalada s'hi suma la bellesa del salt. "Però passar a deu metres del terra és una idiotesa", sentencia Malahel, conegut com "Matos" entre els aficionats al vol, que considera que hi ha massa opcions que alguna cosa vagi malament a tanta velocitat i tan a prop del relleu de la muntanya.