La zona de baixes emissions neix sense reforç addicional al transport públic

L'ATM calcula 170.000 desplaçaments diaris més i defensa que la xarxa actual els podrà absorbir

L'impacte del veto als vehicles més contaminants a Barcelona per millorar la qualitat de l'aire es mesurarà, en part, amb l'increment de viatgers que hi hagi a la xarxa de transport públic a partir del 2 de gener (el dia 1 és festiu i està exclòs de les restriccions). Es preveuen gairebé 170.000 desplaçaments més al dia en tren (Rodalies i FGC), autobús o metro, segons els càlculs de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), i l'increment s'haurà d'absorbir amb l'oferta actual, sense reforços addicionals d'entrada.

Les administracions representades a l'ATM –Generalitat, AMB i Ajuntament de Barcelona– preveuen que es derivarà cap al transport públic l'equivalent a 137.000 trajectes diaris que fins ara es feien en vehicle privat. D'aquests trajectes, uns 88.000 són entrades i sortides de la zona de baixes emissions i gairebé 50.000 són desplaçaments interns dins d'aquest perímetre. L'ens metropolità defensa que la xarxa actual està preparada per assumir els nous usuaris, que se sumaran a l'augment que ja s'ha registrat els últims anys a la xarxa ferroviària, de metro i d'autobús.

"La zona de baixes emissions no està improvisada", ha subratllat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que és també president del consell d'administració de l'ATM. Ha defensat la feina feta els últims dos anys per ampliar freqüències, reforçar amb més efectius la xarxa de busos metropolitans, prolongar línies de ferrocarril i ampliar el metro per preparar-se per al nou escenari de mobilitat a partir del 2020. Calvet ha recordat en declaracions a l'ARA que hi ha aprovada una partida de 12,8 milions d'euros per poder activar "reforços puntuals" amb autobusos si es detecten situacions de saturació en hores punta amb la posada en marxa de les restriccions als vehicles. 

Aquests serveis addicionals, si fossin necessaris, s'activarien amb la implantació encara pendent de carrils bus als accessos a Barcelona que prioritzin aquest transport. És el cas del carril bus de la B-23, una de les principals artèries d'entrada i sortida de Barcelona per carretera. Calvet assegura que l'acord amb l'Estat per crear el carril "primordial" per a la mobilitat està fet i pendent d'una signatura que no arriba pels mesos "d'interinatge al ministeri de Foment" fruit de la falta de govern. L'ATM també sosté que al llarg de l'any que ve i fins al 2021 es materialitzaran altres mesures de reforç, com l'arribada dels quinze nous trens de FGC o l'augment de la flota de busos metropolitans i de la Generalitat.

En el cas de la xarxa de Rodalies, el conseller Calvet ha reconegut que l'increment de viatgers previstos a partir del 2 de gener pot ser un dels punts crítics en les entrades i sortides de Barcelona en les hores punta. "De crític, el servei de Rodalies ho és sempre pel baix nivell d'execució pressupostària a la xarxa", ha subratllat, i ha dit que el Govern vetllarà per "fer correccions si cal" i exigir-les a l'Estat si la mesura de les restriccions va en detriment de la qualitat del servei als usuaris.

Tot el que has de saber del veto als cotxes i les motos contaminants a Barcelona

Dubtes sobre l'impacte de la restricció

En canvi, les veus crítiques que consideren insuficient la futura zona de baixes emissions per lluitar contra la contaminació atmosfèrica auguren que el fet de no reforçar d'entrada el transport públic avança el baix impacte que tindrà la mesura. "Es confirma que no és una restricció massiva del trànsit i que tindrà poca afectació en el parc circulant actual", diu el president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, Ricard Riol. A més, apunta que els usuaris habituals de Rodalies, FGC o el metro "no veuran cap canvi perceptible en els seus trajectes, perquè ara ja van incòmodes en hora punta i simplement hi aniran una mica més". 

Segons Riol, la mesura afegirà tensió a la xarxa, que ja va molt plena en algunes franges del dia i que viu des de fa anys "un cicle ascendent" que, sense inversions fortes en la infraestructura, "no és sostenible en el temps". El portaveu de l'associació critica que les mancances actuals seran encara més evidents "quan es prenguin mesures de debò contra la contaminació", i insta les administracions a accelerar prioritats com els carrils bus, les inversions a la xarxa de Rodalies o la connexió del tram central de la L9, aturat des de fa anys.