EscriptorSegons els arxius històrics va néixer en una cruïlla de camins, just en el punt on el riu Anoia s’eixamplava. D’antuvi s’anomenà Aqualata, i és a la llera d’aquest riu on brollen les seves arrels primerenques. Dels ancestres medievals en romanen uns fragments de muralles, que n’aixopluguen el casc antic. Nodrida d’edificis modernistes, i amb una exuberant construcció, la Llar de Sant Crist, projectada per un deixeble de Gaudí.
La indústria adobera establerta més de quatre segles enrere va donar origen al barri del Rec, que actualment ha esdevingut el sector d’Igualada amb més identitat. La xemeneia de Cal Font s’erigeix com l’empremta de la fabricació de teixits, que tan prolífera fou a la ciutat. Els museus de la pell i del traginer són el testimoni del pas del temps en aquesta vila anoienca.
Les festes i tradicions juguen un paper essencial en la vida igualadina. Elles són el testimoni del tarannà alegre i obert dels seus habitants. L’arribada dels nouvinguts ha convertit Igualada en una ciutat multicultural. La pluralitat d’aquestes persones s’ha integrat dins de l’imaginari ciutadà. Si ja en els seus inicis Igualada fou un lloc de trobada per a pagesos i altra gent de pas, el comerç continua sent un valor afegit i emetent de la capital de la comarca de l’Anoia.
Les diverses iniciatives sorgides de l’àmbit botiguer i d’altres establiments atrauen els visitants forans que vénen a passejar i a comprar, alhora que poden gaudir de la gastronomia local assaborint l’assortiment de plats oferts en els seus restaurants. I per cloure aquest recorregut per la meva ciutat, una dita popular d’aquí, que parla per si sola: “Igualada pot ser imitada, però mai Igualada”.
