Menys Borbons als carrers

Barcelona engega un procés de revisió del nomenclàtor i dels símbols de la ciutat que tradicionalment només s’havia produït en els moments de canvis de règim polític
MARIA ORTEGA / NÚRIA MARTÍNEZ

“Al carrer allò que és del carrer i als Borbons allò que és dels Borbons”. Així presentava aquesta setmana el líder d’ERC a Barcelona, Alfred Bosch, l’acord assolit a l’Ajuntament per revisar el nom d’una dotzena de carrers de referència monàrquica. I rematava que “allò que és dels Borbons” és, de moment, “una minsa reputació”.

Un dels canvis que Barcelona en Comú ja ha deixat clar que comportarà la seva arribada al govern de la ciutat és una revisió de la simbologia -la retirada del bust de Joan Carles I de la sala de plens ja va ser una declaració d’intencions- i el nomenclàtor per acabar amb la “sobrerepresentació” de la monarquia i donar més pes al republicanisme, els moviments socials, les dones que han jugat un paper important per a la ciutat... Tot, segons s’han compromès, decidit de la mà dels veïns de les zones afectades. I intentant que no representi un sobrecost per a les seves butxaques -en nova paperassa.

“Es tracta d’un debat que demana coratge i que els polítics del nostre temps sempre intenten evitar”, apunta el catedràtic d’història de l’art i exdirector del MNAC Xavier Barral, que afegeix que “aquesta reflexió sempre és positiva per a la ciutat”. Al llarg de la història, la revisió del nomenclàtor s’ha acostumat a produir “amb cada canvi de règim”, tal com apunta Josep Portavella, de la Ponència de Nomenclàtor, que ha compilat la història del nom dels diferents carrers.

Així, detalla que el nomenclàtor ja va viure una important sacsejada a cavall dels segles XIX i XX per evitar les duplicitats que es van produir amb l’annexió a Barcelona d’antigues viles com Horta i Gràcia -sobretot, llavors, es repetien noms de sants-, es va revisar amb la dictadura de Primo de Rivera, amb la República, amb el franquisme i amb la recuperació democràtica. Ara, tot i no donar-se un canvi de règim d’aquestes característiques, apunta que la voluntat de revisió pot venir marcada pel procés sobiranista.

Per a l’historiador Xavier Casals també pot ser una mostra de la poca popularitat que té la Corona com a institució a Catalunya. “A diferència d’ara, fa uns anys estava molt més ben considerada. Un clar exemple és la Fundació Príncep de Girona”, expressa. De moment, l’acord assolit entre ERC, Barcelona en Comú, CiU i la CUP se centra en la revisió del nom de dotze carrers de referència borbònica. Se cenyeix, especialment, als que es van imposar durant el franquisme, tot i que la llista que inicialment havia promogut ERC era més llarga i incloïa noms com Princesa i Ferran.

100 carrers pendents d’assignar

Al paquet consensuat, de fet, hi ha sis noms de carrers que, com el de l’avinguda Borbó o el de la de la Reina Maria Cristina, es van aprovar, justament, l’any 1939. “Ens hem centrat en els carrers on hi ha consens: els que són més obvis i urgents”, explica el líder d’ERC, que afegeix que s’han escollit llocs on “viu poca gent” i s’han descartat els carrers amb els noms “més arrelats a la ciutat”. El que fa ara el consistori és obrir el procés de debat sobre aquests noms per acabar de determinar si escau un rebateig. La proposta es debatrà als districtes i a la comissió de nomenclàtor i serà l’alcaldessa, Ada Colau, qui tindrà l’última paraula. Aquesta possible substitució podria servir per donar sortida a les més de cent propostes de noms aprovades, ja que esperen el seu nom a la ciutat però no tenen un espai.

La falta de places i carrers lliures fa que es busquin solucions com ara batejar jardins o interiors d’illa amb els noms pendents. “Els monuments públics han de tenir sempre un valor pedagògic”, insisteix Casals.

Comissió d’historiadors

En la mateixa línia es posiciona l’exdirector del MNAC, que considera “adequada” la revisió del nomenclàtor de la ciutat -no només el dels Borbons, sinó també d’antics generals, entre d’altres-, però matisa que cal dur a terme un debat global a nivell de ciutat. “El govern s’ha d’asseure amb els partits polítics i decidir exactament de quina manera es produirà la revisió: què és el que s’ha de treure i què no”, opina. En aquest sentit, proposa la creació d’una comissió formada per “historiadors de tots els colors polítics” que segueixin les directrius de l’Ajuntament i que escullin com ha de ser el nomenclàtor de la Barcelona dels nous temps.

Més continguts de

El + vist

El + comentat