La Xina, clau per frenar el tràfic il·legal d’animals

El país és un gran mercat del contraban i ha reobert el comerç d’algunes espècies
RACHEL NUWER / THE NEW YORK TIMES

Pot ser que molts dels animals amb qui compartim el planeta actualment no durin gaire temps més. Les poblacions mundials de milers d’espècies animals han disminuït un 60% de mitjana des del 1970, segons dades del Fons Mundial per a la Natura (WWF). Alguns dels causants d’aquestes pèrdues són la destrucció d’hàbitats, el canvi climàtic i la contaminació. Un altre és el tràfic il·legal d’animals a nivell mundial. En aquest sentit, la caça furtiva és la principal amenaça per a la supervivència d’algunes espècies, com ara els tigres i els rinoceronts.

“Hi ha molt pocs ecosistemes que no es vegin afectats pel tràfic d’espècies salvatges”, assegura Vincent Nijman, antropòleg de la universitat britànica d’Oxford Brookes. “Repercuteix de manera directa en un nombre molt important d’espècies i, a més, provoca un efecte dòmino en moltes altres”. Tanmateix, com assenyala Nijman, les solucions per posar fi al tràfic il·legal de fauna salvatge tenen poques probabilitats de reeixir si no s’hi implica un pes pesant en la matèria: la Xina.

Des de l’ivori fins a les escates de pangolí, passant per les bufetes de totoaba o les aletes de tauró, el país asiàtic té un apetit voraç pels productes provinents de la fauna salvatge. El creixement econòmic i demogràfic de la Xina ha anat acompanyat d’un augment de la demanda de parts d’animals i d’animals sencers provinents d’arreu del món: el Sud-est Asiàtic, l’Àfrica, l’Amèrica del Sud i els mars i oceans del món. “Moltes de les espècies més amenaçades del planeta actualment ho estan a causa de la demanda de la Xina”, afirma Chris Shepherd, director executiu de Monitor, una entitat sense ànim de lucre que lluita per frenar el tràfic il·legal d’animals. “La Xina ha de passar a encapçalar la lluita contra el tràfic il·legal d’espècies salvatges; en cas contrari, el futur no es presenta gens esperançador”.

Fins no fa gaire, la Xina semblava que s’hagués sumat a la causa. El president Xi Jinping, que s’ha compromès a convertir el país en una “civilització ecològica”, va intensificar els decomissos de productes animals de contraban i va crear un nou parc nacional per proporcionar un refugi als tigres de Sibèria. Així mateix, al mes de gener, Xi va prohibir el comerç d’ivori a escala nacional.

La venda de banyes de rinoceront

Tot i això, en els últims temps la Xina ha enviat senyals contradictoris. Per a estupefacció dels dirigents i els conservacionistes d’arreu del món, al mes d’octubre la Xina va anunciar que reobria el comerç de banyes de rinoceront i d’ossos de tigre, una mesura amb la qual posava fi a una prohibició de 25 anys al seu territori nacional. “Aquest canvi ens va agafar per sorpresa, perquè, en aquests moments, la Xina és líder en moltíssims aspectes relacionats amb el medi ambient”, comenta Erik Solheim, director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. “Hauríem d’incrementar la protecció dels tigres i els rinoceronts, no pas rebaixar-la”.

El Consell d’Estat de la Xina va decretar que l’ús de banya de rinoceront i d’ossos de tigre es limités a la recerca científica i la medicina tradicional xinesa, que practiquen facultatius qualificats en certs hospitals. A més, els dirigents xinesos es van comprometre a sotmetre’n el comerç a un control estricte, una garantia que amb prou feines va rebaixar la preocupació, perquè és habitual que la caça furtiva escapi al control de les autoritats.

En resposta al clamor mundial, aquest mes el Consell d’Estat ha fet marxa enrere i ha ajornat l’execució de les mesures. De tota manera, l’episodi ha despertat les suspicàcies dels conservacionistes, i més tenint en compte l’historial poc encoratjador del país.

El Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Salvatges, també conegut com a CITES, va prohibir el tràfic amb finalitats comercials de rinoceronts i de la majoria de tigres el 1975. Tot i això, la Xina va permetre que es continuessin comercialitzant productes d’aquests animals al seu territori durant decennis després de l’entrada en vigor del text. S’introduïen il·legalment al país banya de rinoceront i os de tigre procedents de l’estranger i, a finals dels 80, es van establir granges de tigres -algunes amb suport del govern- amb l’objectiu de criar grans felins per extreure’n els ossos, el pelatge i certes parts (la majoria de tigres de la Xina havien desaparegut uns anys abans a causa de la caça furtiva).

El 1993 el president nord-americà Bill Clinton va amenaçar d’imposar sancions a la Xina perquè infringia el conveni CITES. Ho va fer en virtut de l’anomenada esmena Pelly, una disposició de la legislació nord-americana que faculta el govern a prendre mesures davant l’incompliment de normes internacionals en matèria de conservació de la natura. La Xina hi va respondre prohibint el comerç de banya de rinoceront i d’os de tigre, i la caça furtiva es va reduir considerablement.

Però, després de la prohibició del 1993, en lloc de tancar, les granges de tigres van continuar creixent i actualment hi viuen més de 6.000 animals en captivitat. Fa més d’una dècada que la Xina expressa interès pel comerç nacional de parts dels seus tigres captius. Doncs bé, al mes de setembre, els controls del CITES van detectar 36 granges de tigres xineses presumptament implicades en el tràfic il·legal o on hi havia un nombre excessiu de tigres. Malgrat això, a la reunió del comitè permanent del CITES celebrada al mes d’octubre a Sotxi (Rússia), els representants xinesos van negar rotundament aquestes observacions, segons Heather Sohl, l’assessora en cap del Fons Mundial per a la Natura, que va assistir a la trobada.

Conservar espècies com a recurs

Michael ‘t Sas-Rolfes, un investigador doctoral de la Universitat d’Oxford que el 2007 va visitar diverses granges de tigres convidat pel govern xinès, no es mostra sorprès. “L’única part d’això que no m’esperava ni de bon tros és el moment -diu-. La Xina sempre s’ha centrat més aviat a conservar les espècies com a recurs, no com a Occident, on ens centrem a conservar-les al seu hàbitat”. Aquest expert afegeix que, malgrat que els països occidentals han pressionat a favor de la prohibició total de certs productes d’animals salvatges, la demanda d’aquestes mercaderies en determinades zones de l’Àsia no ha disminuït. És més: el tràfic il·legal i els beneficis que reporta s’han incrementat.

La possibilitat que les parts signants del CITES aprovin una proposta de reobertura del comerç internacional de banya de rinoceront depèn d’una sèrie de qüestions tècniques del conveni i de la capacitat dels promotors de la proposta d’obtenir prou suports. El CITES estipula que els països no poden criar tigres per extreure’n parts del cos (només poden fer-ho per a fins de conservació) i que han de reduir el consum de banya de rinoceront. Tanmateix, el CITES només regula el comerç internacional, motiu pel qual les disposicions relatives al comerç nacional que conté no tenen el mateix pes executiu des del punt de vista jurídic.

Els Estats Units han començat a estudiar pel seu compte opcions per garantir que la prohibició del comerç de productes del rinoceront i de tigre a la Xina continuï en vigor, assenyala Christine Dawson, directora de l’Oficina de Conservació i Aigua del d epartament d’Estat. Entre aquestes opcions hi ha la de tornar a examinar les pràctiques de la Xina segons l’esmena Pelly, cosa que podria aplanar el terreny a la imposició de sancions al país asiàtic. “Hi ha molt en joc per a aquestes dues grans economies i potser els Estats Units no tindran mai una oportunitat tan bona d’incloure aquesta qüestió entre els afers comercials més generals que s’estan tractant en aquests moments”, afirma David Hayes, director executiu del Centre Estatal d’Impacte Mediambiental de la Universitat de Nova York.

Més continguts de

Blogs de ciència