[CRONOLOGIA] La cursa espacial: 50 anys després

Sputnik 1

Un any abans i tot de la creació de la NASA, l’URSS va sorprendre el món, el 4 d’octubre del 1957, posant en òrbita el primer satèl·lit artificial de la història, l’Sputnik 1. Pesava 86 quilos, i aquella era precisament la rellevància de la notícia per als EUA: provava que els russos ja tenien un míssil intercontinental capaç d’arribar a l’altra punta del globus. Una amenaça militar i alhora una mà per la cara als EUA que va encetar la cursa espacial.

Laika

Poc després, el 3 de novembre del 1957, l’Sputnik2 portava a l’espai el primer ésser viu de la història, la gossa Laika. També va ser el primer animal que va morir a l’espai, només unes hores després d’enlairar-se i a causa del sobreescalfament de la nau per un possible error al sistema tèrmic, tot i que en el moment es va dir que havia sobreviscut dies. Va ser la primera de dotze gossos que els russos van enviar a l’espai. Només cinc en van tornar.

Explorer I

La primera fita dels EUA va ser el 31 de gener del 1958, amb la posada en òrbita del seu satèl·lit Explorer 1. La seva gran contribució va ser descobrir els cinturons de radiació al voltant del planeta Terra, que es van batejar amb el nom de James van Allen: el professor de la Universitat d’Iowa que va donar el comptador Geiger a bord.

Luna 2

La primera sonda que va impactar sobre la superfície de la Lluna va ser la Luna 2 de l’URSS, el 14 de setembre del 1959, dos dies després del seu llançament amb un coet Vostok. Va ser la primera missió exitosa a la Lluna, ja que el seu objectiu era estrellar-s’hi.

Iuri Gagarin

En una nova humiliació per als nord-americans, l’URSS va aconseguir enviar el primer ésser humà a l’espai, l’astronauta Iuri Gagarin, el 12 d’abril del 1961. Tornava a demostrar la seva superioritat tecnològica. El 20 d’abril, John F. Kennedy demanava per carta el màxim esforç de la NASA per “batre els soviètics” amb alguna proesa espacial.

John H. Glenn

Els EUA van posar el seu primer astronauta a l’espai, Alan Shepard, amb un petit salt de 15 minuts, i després Gus Grissom. Però el primer a orbitar la Terra (1962) va ser John Glenn, en una Mercury.

ValentinaTereixkova

Els russos van ser els primers a posar una dona en òrbita, i ben aviat: el 1963. Tenia 26 anys i era també la primera civil que anava a l’espai.

Luna 9

La primera sonda (o robot) que es va posar suaument a la superfície de la Lluna i que va transmetre fotografies a la Terra també era russa, la Luna 9, el 3 de febrer del 1966.

Tocar Venus

L’URSS va enviar la primera sonda que va impactar en un altre planeta: Venus. La Venera 3 s’hi va estavellar el 3 de març del 1966, però el sistema va fallar i no va poder transmetre dades.

L’Apol·lo 8 orbita la Lluna

Era la segona missió tripulada de la NASA i va ser la primera va que orbitar la Lluna. Hi anaven tres astronautes: Frank Borman, James Lovell i William Anders. Van trigar tres dies a arribar a la Lluna i van orbitar-la deu vegades durant 20 hores. Des d’allà van retransmetre en directe per la televisió nord-americana durant la nit de Nadal del 1968 i van llegir els primers versos del Gènesi, un fet que va ser criticat per les associacions atees del país. L’èxit de l’Apol·lo 8 va aplanar el camí per aterrar a la Lluna.

Primer home a la Lluna

El 20 de juliol del 1969, la missió Apol·lo 11 arribava a la Lluna i Neil Armstrong, autor de la mítica frase “Un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat”, es convertia en el primer home a posar un peu sobre la superfície lunar. Després d’ell, Buzz Aldrin va ser el segon astronauta a caminar sobre el nostre satèl·lit, mentre que Michael Collins es va quedar al mòdul de comandament que orbitava la Lluna.

Mars 3

El Mars 3 va ser la primera nau espacial que el 1971 va aterrar suaument sobre la superfície del planeta Mart. Era una sonda russa, però va fallar i va deixar d’emetre pocs segons després d’arribar.

Estació espacial russa

El Saliut 1 va ser la primera estació espacial que es va posar en l’òrbita, l’abril del 1971. Però es va cremar al cap de pocs mesos.

A l’òrbita de Mart

La primera nau espacial que va orbitar un altre planeta va ser la Mariner 9 dels EUA, a Mart. Es va enlairar el 30 de maig del 1971 i va arribar a Mart al novembre. Va ser tot un èxit, perquè va aconseguir el primer mapa global de Mart.

Skylab

La primera estació espacial nord-americana (després de la russa) va ser l’Skylab, el 14 de maig del 1973. Pesava 85 tones i va estar en òrbita fins al 1979, quan va caure sobre Austràlia.

Estació militar

L’URSS va llançar la primera estació espacial militar el 1974. La Salyut 3 va provar de disparar un canó i va estar en òrbita fins al 1975.

EUA-Rússia

El 1975, la primera missió espacial conjunta Apol·lo-Soyuz va ser una encaixada de mans a l’espai acordada per Nixon i Kosiguin.

Viking 1 a Mart

La sonda espacial Viking 1 va aterrar a Mart el 1976 i va estar transmetent dades durant més de sis anys. Tot un èxit comparat amb la Mars 3 russa que hi havia arribat cinc anys abans.

Voyagers

El 1977 la NASA va enviar dues sondes espacials per explorar planetes més llunyans. La Voyager 1 va passar per Júpiter i Saturn. La Voyager 2 va visitar aquests dos planetes i va seguir per arribar a Urà (1986) i Neptú (1989).

Caminada d’una dona

L’astronauta soviètica Svetlana Savítskaia va fer la primera caminada espacial femenina el 25 de juliol del 1984, quan va sortir durant 4 hores de l’estació Saliut 7.

Un any a l’espai

Vladímir Titov i Musa Manarov van batre el rècord de permanència a l’espai el 1988, després de passar tot un any en òrbita.

Robots de la NASA a Mart

La NASA va enviar diverses missions a Mart durant els anys 90 per intentar estudiar principalment el clima del Planeta Vermell, però les principals van acabar en fracàs: la Mars Observer el 1992, la Mars Climate Orbiter el 1998 i la Mars Polar Lander el 1999. Però no va ser fins a la Mars Pathfinder, llançada el 1996, que els EUA van aconseguir amb èxit posar-se a Mart per primer cop des del programa Viking. El primer rover va ser el Sojourner.

El Mars 96 rus

L’any 1996 Rússia va perdre el seu Mars 96 quan el va llançar cap al planeta. De fet, es va destruir a la mateixa òrbita terrestre. Després també li van fallar tres missions més destinades a la lluna marciana de Fobos.

Mars Express

L’Agència Espacial Europea va assolir la fita de posar un robot a Mart el 2003 amb la missió Mars Express. Però el mòdul d’aterratge Beagle 2 no va arribar a emetre res: l’antena va quedar blocada pels panells solars, que no es van desplegar.

L’accident del Columbia

L’1 de febrer del 2003 el Columbia es va desintegrar a l’entrar a l’atmosfera terrestre i va matar els set tripulants. Havia perdut una protecció tèrmica un mes abans durant el llançament.

Astronauta xinès

La Xina va posar el seu primer astronauta en òrbita amb el seu propi coet l’any 2003. Yang Liwei diu que va sentir uns cops a la nau.

Opportunity

El rover de la NASA Opportunity va aterrar al Planeta Vermell el 2004 i va estar emetent dades fins al 2018, quan va entrar en hibernació i des de llavors no ha respost més als senyals enviats per la NASA, que ha donat per acabada la missió el febrer d’aquest mateix 2019.

A l’òrbita de Saturn

El 1997 la nau espacial Cassini-Huygens, fruit de la col·laboració de la NASA i l’ESA, va iniciar una odissea interplanetària que la va portar finalment a l’òrbita de Saturn l’any 2004.

Més continguts de

Blogs de ciència

this_image_alt

No toca